Selecciona Edició
Connecta’t

Les novetats d’història del Sant Jordi 2018

Només sacsejades de gran magnitud han pogut alterar l’ordre establert i esmorteir el desnivell entre rics i pobres

'Escollint gravats', de Josep Duran (1879).
'Escollint gravats', de Josep Duran (1879).

L’ull humà no els veu, però són més forts que el més poderós dels exèrcits i més justos que el sistema econòmic més redistributiu imaginat... Virus i bacteris, en formació de pandèmia, són agents històrics cabdals per a la humanitat, un cop constatat que la civilització no ha mostrat mai tendència a l’equiparació entre les persones de manera pacífica. És trist, però l’estabilitat afavoreix la desigualtat econòmica (així des de l’Egipte faraònic a l’Anglaterra victoriana... o avui mateix). O sigui, només sacsejades de gran magnitud han pogut alterar l’ordre establert i esmorteir el desnivell entre rics i pobres. I entre aquests terrabastalls justiciers, les epidèmies.

EL JINETE PÁLIDO

Les novetats d’història del Sant Jordi 2018

Laura Spinney
Crítica
348 pàgines
22, 90 / @ 13,99 euros

Dos llibres ho constaten. El 4 de març de 1918, un cuiner del campament militar de Funston, a Kansas City, va mostrar símptomes de febre molt alta, mal de cap i de coll. Amb el temps, va ser considerat el primer cas d’una virulenta grip (de la soca H1N1) que aviat es convertí en tràgica pandèmia: en un mes, ja es donaven casos en l’avui Wroclaw polonesa, al port rus d’Odessa, al nord d’Àfrica, a Bombai o al nord de la Xina. Quan pel març de 1920 es donà per extingida, havia infectat una de cada tres persones de tot el món, o sigui, uns 500 milions, i en va matar de 50 a 100 milions. La Primera Guerra Mundial, que li va fer de caldo de cultiu, segà la vida de 17 milions; la Segona, 60.

La periodista científica Laura Spinney en fa un trepidant i documentadíssim relat a El jinete pálido, veient com s’expandí una malaltia que es va batejar com a “grip espanyola” per pura propaganda de guerra: ningú volia passar per portador de la mort i se li encolomà a un país neutral, on el rei Alfons XIII l’acabaria agafant.

Tan apassionant com el seguiment del virus i la guerra per aturar-lo és veure com va incidir en la Història. Així, Erich Ludendorff, general alemany, defensava que l’epidèmia els va fer perdre la guerra: comença a córrer per les seves trinxeres l’abril de 1918, en un moment d’ofensiva final que semblava molt favorable, però estaven més mal alimentats. “Els joves, sobretot, morien sovint de la nit a la matinada”, va escriure el llavors soldat Ernst Jünger.

EL GRAN NIVELADOR

Les novetats d’història del Sant Jordi 2018

Walter Scheidel
Crítica
620 pàgines
28,90 / @14,99 euros

Va intervenir la grip en la Segona Guerra Mundial? Doncs també, perquè agreujà l’atac de feridura del president d’EUA Wilson, que no va poder estar al damunt del tractat de Versalles, que acabà ofegant Alemanya i conduint-la al bel·licisme. En canvi, obligà la Xina a modernitzar la seva medicina tradicional.

Pandèmia letal també ho va ser la pesta de 1320 que fulminà mig vell món (23.840.000 morts), amb una reducció del 25% de la població d’Europa que facilità que la mà d’obra doblés salaris, segons demostra el professor de la Universitat de Stanford Walter Scheidel a El gran nivelador. Un procés similar es va donar amb l’epidèmia de verola de 1520 a Mèxic, per exemple. Les plagues només serien, per a l’historiador, un dels quatre genets de l’apocalipsi redistributiu, com les guerres de mobilització massives (les dues mundials), les revolucions transformadores (russa i xinesa) o les grans ensulsiades estatals (el regne de l’Antic Egipte, l’imperi accadi de Mesopotàmia...). Per cert: segons Spinney, la grip de 1918 mataria avui 33 milions de persones.

Tres raons per recomanar-los

  1. Per saber-ho tot sobre l’impacte de la temible grip, que s’endugué entre 50 i 100 milions de vides (les dues guerres mundials en van fer 77).
  2. La petja que un virus generà en la Història: el resultat de la guerra, l’influx en la de 1939-1945, la futura superpotència de la Xina...
  3. El paper de les pandèmies com a element que, entre d’altres, ajuda a alterar l’ordre establert i esmorteir el desnivell entre rics i pobres.

I a més a més...

EL ENEMIGO INTERIOR

Seumas Milne
Alianza
472 pàgines 
28 euros

Entre 1984 i 1985, Anglaterra va mantenir una bruta i secreta guerra dins del país. L’enemic (de classe) era el potent i esquerranós sindicat de la metal·lúrgia, el NUM, en la duríssima vaga que els miners van mantenir durant un any. El fins fa poc periodista de The Guardian documenta fil per randa l’aliança entre la premsa (amb Robert Maxwell i el seu Daily Mirror; també la cadena ITV...) i els serveis secrets de l’MI5 (amb Stella Rimington, que acabaria dirigint-lo), tot coordinat per Margaret Thatcher. Sense mirar en despeses, s’acusà el sindicat i el seu líder, Arthur Scargill, de rebre diners de Líbia i de l’URSS, es va espiar els dirigents obrers i es van infiltrar agents entre els piquets per provocar els duríssims enfrontaments amb la policia. El primer capítol de l’operació per aplanar l’aterratge del turbocapitalisme més salvatge a Europa.

STALINGRADO

Jochen Hellbecq
Galaxia Gutenberg
636 pàgines
27,90 / @ 17,99 euros

És qüestió de vida o mort, i tot el nostre prestigi, així com el de l’URSS, dependrà de com acabi”, va escriure Goebbels al seu diari. “Té prioritat especial”, va dir Hitler. Es referien a la batalla de Stalingrad, “un segon Verdun” que començà l’agost de 1942 i acabà el febrer de 1943, amb 295.000 alemanys i 479.000 russos morts. “Se li sortien els budells, els hi vaig posar dins i el vaig embenar”, diu Nina, infermera d’anticarros russa. “Em movia l’odi”, admet el famós franctirador Zaitsev (Enemic a les portes al cine), amb 242 alemanys caçats... Ells, amb oficials i soldats d’ambdós bàndols i civils, són entre els 215 testimonis que els historiadors russos van recollir al desembre i amb els quals el catedràtic alemany, recuperant-los d’arxius, crea un esfereïdor fris de veus que fa del volum el millor estudi 75 anys després dels fets. Goebbels tenia raó.

SOLDATS I EMBOSCATS A CATALUNYA

Daniel Díaz
Abadia de Montserrat
274 pàgines 
23 euros

Quan les tropes franquistes entraren a Barcelona el 26 de gener de 1939, la 105 Divisió alliberà 287 presos del Castell de Montjuïc. D’aquests, 127, gairebé la meitat (44%), estaven empresonats per pròfugs, desertors o encobridors d’aquests. La majoria provenien de municipis petits de la Catalunya interior o de l’Aragó en mans dels milicians el 1936... Es calcula que un 30% de les lleves republicanes estaven emboscades, tant o més temoroses dels feixistes com del despotisme i partidisme dels comandaments republicans. Les cordades dels que fugien per la frontera arribaren a ser, el 1938, de 200 joves, malgrat que els desertors se’ls afusellava in situ. Part d’aquesta situació era fruit de les males relacions que el poble català mantenia amb l’Exèrcit des de feia tres dècades, com fa palès amb detall aquest estudi novedós.

HUÉ. 1968

Mark Bowden
Ariel
680 pàgines
29,90 / @ 14,99 euros

Als EUA no s’ho creien quan el 31 de gener de 1968 Hué, antiga capital de Vietnam del Sud i tercera ciutat més gran, era conquerida de sobte pel Vietcong. Només la van poder recuperar amb un cost brutal i sense contemplacions morals, com reflecteix aquí un soldat al davant d’una metralladora M60, que disparà contra un matrimoni i els dos fills perquè s’apropaven al seu parapet (després, a ella se li trobà un plànol amb les posicions clau nord-americanes)... És només un dels 152 testimonis (110 dels EUA; 42 de vietnamites) entrevistats per l’autor de Black Hawk abatut. I, és clar, surt de tot: racisme, drogues, armament inadequat, assassinats massius en zona nord-vietnamita... Una lluita salvatge, carrer per carrer, que es cobrà 10.000 morts. I que comportà que els EUA decidissin no com guanyar sinó com sortir al més aviat del Vietnam.

EL AUGE DE ALEMANIA

James Holland
Ático de los Libros
896 pàgines 
39,90 euros

Que l’Alemanya nazi no era la gran potència imbatible que la propaganda de Goebbels va fer creure, que Hitler fou un egocèntric megalòman amb una limitadíssima visió política i militar, que comandà el III Reich envoltat d’acòlits acrítics, que la Blitzkrieg fou un miratge o que la indústria de guerra alemanya va cometre errors dels grossos (tancs sofisticats i poc operatius; roba militar bonica però cara de fer...) són algunes de les tan desmitificadores com argumentades conclusions de l’historiador britànic James Holland (1970) en el primer volum de la seva trilogia sobre la Segona Guerra Mundial. Una investigació enriquida pels testimonis acumulats en els seus documentats treballs per a televisió que ofereixen una nova mirada indagant en la dimensió econòmica, social, humana i operacional (recursos, armes…). De tot depenia l’èxit o el fracàs militar.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >