Selecciona Edició
Connecta’t
BEST-SELLER

Les novetats dels ‘best-seller’ del Sant Jordi de 2018

Els personatges de Penelope Fitzerald no semblen especialment preocupats per viure contra corrent

'Novel·la romàntica', de Santiago Rusiñol (1894).
'Novel·la romàntica', de Santiago Rusiñol (1894).

En principi estan totes a port, lligades, però les vides dels habitants de les barcasses van tan a la deriva, estan tan malmeses, com moltes de les embarcacions mateixes. Hi ha la que fa aigües, literalment, pels quatre costats, potser com l’artista que l’habita, que se la vol treure de sobre; hi ha la que està farcida de productes de contraban, però que tots fan veure que no ho saben, de la mateixa manera que el seu propietari mira cap a un altre cantó sobre el que fa el seu amic delinqüent; en una altra (de nom tan intencionat com Lord Jim), un punt fastuosa, un matrimoni s’ofega malgrat les aparences, i potser per fugir d’això el marit, empresari a la baixa, es dedica intensament a fer com de president d’aquesta particular comunitat de veïns. En aquest ambigu barri hi ha la barca Grace, on viu la jove canadenca Nenna James amb les seves dues filles petites, sense voler admetre que el fet que el seu marit anglès visqui tot sol a ciutat amb l’excusa que s’asfixia al vaixell és el primer pas perquè no torni mai més al seu costat.

Com ja va fer a la ara tan coneguda La llibreria (1978) per l’adaptació cinematogràfica de Coixet, la tan tardana com exquisida escriptora que va ser l’anglesa Penelope Fitzgerald (1916-2000) va basar-se en fets autobiogràfics per confegir aquesta obra escrita el 1979 i que beu dels dos anys llargs, els més complexos i sòrdids de la seva vida, que va passar amb els seus tres fills en una barcassa sobre el Tàmesi a Battersea Reach, davant la impossibilitat de tenir pis a la capital. Són els primers anys de la dècada dels seixanta, i és aquest context sociocultural el que fa de paisatge de fons d’una obra on Fitzgerald es mostra molt més madura (per menys barroca i marcadament sentimental) que a la seva emblemàtica novel·la anterior: el lector tindrà la sensació que ho sap tot de la vida i la manera de pensar d’aquests particulars veïns, malgrat que, si s’hi fixa, veurà com Fitzgerald li ha donat només un parell de detalls, no més de tres o quatre pinzellades, com si fossin d’un quadre de Turner. “Explicar-li massa al lector és insultar-lo”, defensava l’escriptora, que arribaria a ser finalista del Booker Prize en quatre ocasions i que el guanyaria merescudament aquell 1979 amb aquesta obra, malgrat que es fes córrer que va ser com a solució diplomàtica d’un jurat partit entre Golding i Naipaul.

A la deriva

Les novetats dels ‘best-seller’ del Sant Jordi de 2018

Penelope Fitzerald

Traducció de Mariano Peyrou
Impedimenta
224 pàgines / 20,50 euros

Els personatges no semblen especialment preocupats per viure contra corrent, com demostren les filles de la protagonista, tot i així gairebé més sensates que la seva mare, que molts cops sembla no adonar-se de la precarietat en què viuen totes plegades. Ajuda a aquesta sensació l’exquisit tacte i gust que emana de l’estil de Fitzgerald i que pot tenir la seva metàfora en la mena de peces que les nenes rescaten del fang en les seves excursions i que després venen: pertanyen al món de William Morris, tot i que només en són fragments..

Com portades pel mateix balanceig del riu, les vides i esperances ancorades d’aquesta gent fluctuen entre la desgràcia interior i una mena de felicitat. No queda clar. Fitzgerald, admirada per Julian Barnes, A. S. Byatt o Alan Hollinghurst (que aquí en fa el pròleg), va definir aquesta novel·la com “una tragifarsa”. Com la vida mateixa, vaja.

Tres raons per recomanar-lo

  1. De les millors novel·les de l’autora de ‘La llibreria’, amb la qual guanyà el prestigiós Booker Prize, on quedà finalista tres cops més.
  2. Un bonic pols vital de gent que viu potser contra corrent, però que per això mateix possiblement és més a prop de la felicitat. O no
  3. Per fruir d'un estil sobri, elegant i d’una magnètica seducció ambiental, que gaudeix d’admiradors de la talla de Julian Barnes i A.S. Byatt.

I a més a més... 

El llegat dels espies

John Le Carré
Traduccions de L.Font / C. Conde
Ed. 62 /  Planeta
320 pàgines / @ 12,99 euros

Al darrer tram de la seva vida, el gran mite de la novel·la d’espionatge ha escrit molt més que un llibre superlatiu (cap sorpresa) i que un comiat de traca per al personatge que més ha definit la seva bibliografia —George Smiley, el culte, impertorbable i melancòlic cap de l’MI6—: ha signat una crepuscular i demolidora reflexió sobre la tasca dels espies durant la Guerra Freda, que és el mateix que dir que ha presentat una esmena a la totalitat del nutrient bàsic de la seva carrera. La investigació de les presumptes irregularitats comeses pel Circ dècades enrere durant l’extracció d’un agent que va acabar tràgicament —fets descrits a la mítica L’espia que tornava del fred— permet a Le Carré revisar críticament la feina dels serveis secrets britànics i lamentar el trencament actual dels lligams de la Gran Bretanya amb Europa.

La princesa promesa

William Goldman
Traduccions de P. Aguiló / C. Filipetto
Àtic dels Llibres / Ático de los Libros
384 / 392 pàgines. 19,90 euros

Amor, odi i venjança són tres elements clau per activar la passió. I d’això n’està farcit, en quantitats gairebé inassimilables, aquest clàssic de les novel·les d’aventures, escrit fa 45 anys, però que ara arriba en català. El ritme trepidant és degut, en part, a l’agilitat d’uns diàlegs amb força i ben travats. Res de sorprenent: l’autor és un reconegut guionista, amb dos Oscars (Tots els homes del president i Dos homes i un destí), i autor del thriller Marathon Man. “M’agrada bombardejar els lectors amb sorpreses perquè no s’avorreixin”, diu. I a fe de Déu que ho fa: la bellíssima Buttercup, després de creure mort el seu estimat, accepta casar-se a desgrat amb el malvadíssim príncep Humperdinck. Però la segresten el millor espadatxí del món, la més intel·ligent i el més forçut, i a aquests, alhora, els persegueix un misteriós cavaller negre... A gaudir!

La dona a la finestra

A. J. Finn
Traduccions d’I. Estany / Anuvela
Rosa dels Vents / Grijalbo
487 / 538 pàg. 19,99 euros

A J. Finn —un best-seller global amb la seva primera novel·la— agafa un leitmotiv sense dubte de moda —protagonista femenina amb problemes d’estabilitat emocional, ergo, narrador potencialment no fiable, és testimoni (o potser no) d’uns fets terribles que posaran a prova el seu enteniment— per sacsejar-lo de forma enginyosa i estimulant. En aquesta línia, l’agorafòbia manté la psiquiatra infantil Anna Fox (amant malaltissa del cinema negre clàssic) lluny dels seus i tancada a casa, bevent massa, consumint pel·lícules clàssiques i tafanejant la vida dels veïns a la finestra indiscreta. I de cop… sang, paranoia i molta por. Un pageturner de manual pensat al mil·límetre que col·loca amb encert girs argumentals i que, si fos una sèrie de televisió, exigiria, clarament, un binge watching.

Les files del capità

Maria Dueñas
Columna /  Planeta
624 pàg.
22,50 / @ 12,99 euros

No és una història de fades i ventafocs: hi ha molta traveta i molta garrotada. Són dones que barregen el candor amb la gosadia”, tal com perfila l’autora d’El temps entre costures o La missió de l’oblit el caràcter de les seves darreres protagonistes, les germanes Arenas, que a 20 anys han d’agafar les regnes de la vella casa de menges El Capità, que el seu pare, emigrant, va fundar a la Nova York dels anys trenta i que elles, a la mort del progenitor, transformen en club nocturn. Són també paradigma dels 40.000 espanyols que, als anys trenta, van buscar fortuna i es van concentrar al sud de Chelsea i al nord de Greenwich Village, amb locals mítics com el restaurant Jai Alai o el nightclub El Chico, que surten a la novel·la, com els personatges Xavier Cugat i Rita Hayworth... A molts els va costar tornar per la Guerra Civil i, després, per la guerra mundial. Alguns ni ho van intentar.

Laín, el bastardo

Francisco Narla
Edhasa
760 pàg.
24 euros

La flamant guanyadora del primer premi Narrrativas Históricas d’Edhasa, Laín el bastardo, de Francisco Narla, és una gran aventura a l’edat mitjana del segle XIII que ens porta des de Galícia fins a l’imperi dels mongols, passant per Venècia, el Regne de Jerusalem i Alamut. Relat d’iniciació del protagonista, des del fill il·legítim fins a l’home i l’heroi, la novel·la, en la qual surten abundantment els templers —que sempre és un punt—, és també la història d’una venjança i un fresc ambiciós de l’edat mitjana. Narla (Lugo, 1978), bon coneixedor del gènere amb novel·les com Assur i Ronin, es confessa admirador d’El metge, de Noah Gordon, i alguna cosa hi ha aquí, a més d’un itinerari geogràfic semblant, d’aquella novel·la. Per destacar l’atenció al detall que mostra l’autor tant en la falconeria com en els efectes de la vira d’una ballesta en clavar-se en un rostre.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >