Les novetats de poesia del Sant Jordi de 2018
Wallace Stevens va ser, segons Harold Bloom, el "millor i més representatiu" poeta americà dels anys trenta i quaranta
Soc advocat i visc a Hartford” (capital de Connecticut), “però aquests fets no són divertits ni reveladors”. Així resumia Wallace Stevens (1879-1955) la seva biografia en una carta al director d’una revista, el 1922. Després d’alguns cursos sobre literatura a Harvard, i de treballar breument com a periodista, va acabar estudiant dret i va exercir tota la vida com a executiu d’una companyia d’assegurances. En la seva vida no va haver-hi sobresalts, ni decisions traumàtiques, ni viatges a Europa com els que van viure tants escriptors americans de la seva època; va ser plàcida, convencional i relativament acomodada. Res a veure amb la imatge convulsa, inestable i plena de dificultats econòmiques que tants poetes tenen i en part promouen. La seva vocació per la poesia comença aviat, però a causa de l’exigència que s’imposa, no és fins al 1923 que publica el primer llibre, Harmonium. Durant els anys trenta i quaranta surt el gros de la seva obra, i es converteix, segons Harold Bloom, en el “millor i més representatiu” poeta americà de l’època, i obté el premi Pulitzer de poesia el 1955, any de la seva mort. No sembla exagerat el que diu un dels seus aforismes: “Només visc per a la poesia. No hi ha dubte que això seria cert si fos lliure per dedicar-li la meva vida sencera”.
Poesía reunida
Wallace Stevens
Edició d'Andreu Jaume
Lumen
760 pàgines
24,90 / @9,99 euros
Aquesta Poesia reunida no és del tot completa, però conté bona part de l’obra poètica de Stevens, més tots els seus aforismes, un complement essencial per aproximar-se a les seves idees sobre la poesia. Tampoc no és, però, obra d’un mateix traductor, sinó de tres: Andrés Sánchez Robayna, Daniel Aguirre i el mateix Andreu Jaume, que ha tingut cura de l’edició. Dels dos primers es reuneixen aquí traduccions de llibres sencers o antologats, apareguts ja en diverses edicions, i només les dues aportades per Andreu Jaume són rigorosament inèdites. Segons el sempre ponderat George Steiner, Wallace Stevens “és el poeta americà més metafísic”, “un epistemòleg profundament preocupat per les possibles relacions entre la imaginació i la realitat”.
Una anècdota reportada en la imprescindible introducció de Jaume a aquesta recopilació pot dissuadir el lector d’afrontar una empresa que es preveu feixuga: a un subordinat que deia no entendre els seus poemes, Stevens li va replicar que “no fa falta entendre la seva poesia ni cap poesia, n’hi ha prou que l’entengui l’escriptor”. Certament, sabia què feia; és un poeta d’idees, complexes però intel·ligibles, i l’esforç que requereix no queda mai sense recompensa. Un altre dels seus aforismes: “Quan es deixa de creure en Déu[SIC], la poesia és aquella essència que ocupa el seu lloc per fer que la vida resulti acceptable”. Després de la mort de Déu, només resten la natura i l’home, l’objecte i el subjecte: el món perceptible, en permanent fluctuació, i la consciència de l’home, que malda per trobar-hi un ordre i un significat. Stevens comparteix amb altres poetes americans, en paraules de Jaume, “aquella concepció baptismal del llenguatge que pot tornar a anomenar el món”, d’origen romàntic, i practica una paraula despersonalitzada, de contemplació serena de les coses i del seu moviment: “El poeta és el sacerdot de l’invisible”.
Tres raons per recomenar-lo
- És un dels grans poetes del segle XX, d’importància i influència comparables a T. S. Eliot, Ezra Pound i Robert Frost.
- Davant la insuficiència de la religió avui, proposa la poesia com la “ficció suprema” que permet fer-nos càrrec de l’existència.
- La bellesa i l’extraordinària capacitat de suggeriment fan dels poemes, comparables a una oració laica, una font de meditació.
I a més a més
Del desig
Hilda Hilst
Traducció de Josep Domènech Ponsatí i Joana Castells Savall
El cep i la nansa
230 pàgines
18 euros
Hilda Hilst (1930-2004) és una dels grans autors de la literatura brasilera. Després d’una joventut intel·lectualment i socialment activa, es va recloure al camp i es va abocar a la creació literària: narrativa, teatre i, singularment, poesia. Un estudiós ha resumit així els seus grans temes: Déu, l’amor i la mort. Pel que fa a la relació amb Déu, hi ha el sacrifici, la súplica o la revolta; l’amor el tracta amb nostàlgia o amb voluptuositat; davant la mort, només hi cap el lament o l’enfrontament. Del desig no és cap antologia, sinó un llibre de 1992 en què Hilst va aplegar cinc títols publicats anteriorment, més dos d’inèdits. Abandonant la mètrica regular que fins llavors feia servir, el vers s’adapta a la fluència d’un pensament ple d’imatges colpidores, i assoleix una apassionada aproximació a la transcendència.
Aquesta és la meva carta al món
Emily Dickinson
A cura de M. Riera
Proa
496 pàgines
11,99 euros
La poesia americana oscil·la entre dues tendències: la de Walt Whitman, èpica, abrandada, grandiloqüent, i la d’Emily Dickinson (1830-1886), lírica, continguda, intimista. Harold Bloom eleva Dickinson al nivell de Shakespeare en originalitat de llenguatge i a la dimensió universal que sap assolir. Va viure reclosa a la casa familiar i no va publicar pràcticament res en vida; després van anar apareixent successives antologies, compilades a partir dels seus manuscrits, fins a completar 1.789 poemes. Aquesta selecció en conté 216. Personatge únic en la història de la literatura, es tracta d’una dama de Nova Anglaterra que es manifesta, en els seus sempre poc convencionals escrits, com una ànima lliure capaç de transcendir la seva tranquil·la existència i refugiar-se en una intensa espiritualitat.
Las llamas
Pere Gimferrer
Fundación José Manuel Lara
112 pàgines
14 / @7,99 euros
Membre de la RAE des del 1985 i Premio Nacional de las Letras Españolas el 1998, l’autor ha rebut incomptables reconeixements a la seva obra. Lluny d’adormir-se en els llorers, conserva la capacitat de sorprendre, de captivar i de sacsejar la sensibilitat del lector, mig segle després de les primeres publicacions de poesia. El seu insondable bagatge de coneixements en diversos àmbits artístics, i especialment de la tradició literària espanyola, es pot comprovar una vegada més en aquest nou llibre, escrit l’hivern passat. Reincideix, amb envejable vivacitat, en els trets distintius del seu estil: el collage poètic, amb la incorporació de versos d’altres poetes, i l’acumulació d’imatges i sinestèsies. Hi són presents els temes de la força de l’amor per afrontar el pas del temps i la reflexió sobre la mort.
Ermita
Jordi Llavina
Meteora
104 pàgines
16 euros
El senderisme d’avui és exercici físic i contemplació del paisatge. El romiatge de sempre conté això, però és molt més: purgació i renovació, un camí fressat al llarg de generacions que reflecteix l’errància de l’home sobre la terra en l’esperança d’una vida més alta. Jordi Llavina (1968) ha descrit, en un poema narratiu de 1.401 versos octosíl·labs, el trajecte d’anada de la Selva del Camp a l’ermita de Sant Pere del Puig (uns 2,5 km), sobretot el viatge interior, “alguns records petits de vida” que sorgeixen tot caminant. La dimensió religiosa hi apareix de trascantó, en forma d’interrogant —“Creure i pensar, / ¿s’arribaran a trobar mai?”—, però aquest romiatge és també metàfora de l’esforç il·luminador de la poesia: “Jo sempre he escrit per curar el tall / que ens fa saber que no som res”.
Papallona de l'ombra
Feliu Formosa
Pagès Editors
240 pàgines
22 euros
No és llibre nou, sinó una antologia del mateix Feliu Formosa (1934) que conté una tercera part dels seus poemes, tot donant pistes sobre els aspectes més rellevants o perdurables d’una obra que s’ha anat fent en quatre dècades. Després d’un inici condicionat per la literatura social, va entrar en “una etapa declaradament estètica que em permetés recuperar-ho tot, és a dir saber qui era jo”. Cada llibre ha estat un experiment d’aquella exploració constant, en la qual ha fet servir diferents estils de composició, sempre amb un domini notable. Tant les referències al teatre —el primer ofici de Formosa— com a la pintura o a la música donen fe de la riquesa i de l’ambició de la seva aposta creadora. Magnífica oportunitat de descobrir o de revisar un autor ben considerat, però potser no prou llegit ni valorat
