_
_
_
_
_

La Guàrdia Civil eleva a 1,9 milions la malversació en el referèndum de l’1-O

Llarena aixeca el secret sobre la peça per malversació després que Montoro negués que s'hagin utilitzat diners públics en la consulta

L'ex-president de la Generalitat Carles Puigdemont, ahir a Berlín.
L'ex-president de la Generalitat Carles Puigdemont, ahir a Berlín.FELIPE TRUEBA (EFE)

La Guàrdia Civil ha elevat a 1.915.067,22 euros els fons públics que la Generalitat de Catalunya suposadament va malversar durant la presidència de Carles Puigdemont per a l'organització i celebració del referèndum independentista català de l'1 d'octubre del 2017, segons ha revelat el partit VOX, personat en la causa contra els impulsors de la secessió catalana que investiga el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Aquest ha aixecat parcialment el secret del sumari de la seva investigació sobre els presumptes responsables de rebel·lió i malversació contra els impulsors del procés secessionista de Catalunya. Al març l'institut armat ja va xifrar la suposada malversació en 1,6 milions i atribuïa el gruix del mal maneig d'aquests fons a l'exconseller Jordi Turull.

Más información
El Suprem exigeix a Montoro que expliqui per què diu que no es van fer servir diners públics pel referèndum
El tribunal alemany dubte si pot lliurar a Puigdemont per malversació
La Guàrdia Civil conclou que Turull va malversar 1,4 milions en el referèndum

La dada ha estat facilitada pel partit VOX a través del seu compte de Twitter, on aquest dijous de matinada ha publicat que Llarena acaba d'aixecar el secret de la peça separada i secreta d'investigació de la possible malversació de cabals públics en l'organització de la consulta independentista. VOX afirma que aquesta conclusió "deixa en evidència el que va manifestar el ministre [Cristóbal] Montoro". El partit ha demanat la seva dimissió.

El titular d'Hisenda va negar en una entrevista publicada dilluns pel diari El Mundo que en el referèndum de l'1 d'octubre s'haguessin fet servir diners públics, la qual cosa ha portat aquest dimecres Llarena a demanar-li per escrit que expliqui "com més aviat millor" les seves afirmacions, en considerar que les fonts de prova acumulades durant la instrucció contradiuen aquesta conclusió.

Davant d'aquests fets, VOX ha sol·licitat "la immediata dimissió del ministre d'Hisenda per haver faltat a la veritat i haver causat un greu perjudici a l'acusació penal contra els colpistes, perjudicant igualment l'aplicació de l'euroordre i lliurament de Puigdemont a Espanya per Alemanya".

El Ministeri d'Hisenda enviarà al jutge Llarena en els propers dies tots els certificats dels pagaments que ha realitzat la Generalitat de Catalunya des de l'any 2015, segons van informar a Europa Press fonts del citat departament ministerial, així com tots els requeriments bilaterals d'informació que s'han realitzat des del Ministeri a la comunitat autònoma.

Les fonts consultades recorden que el Ministeri que dirigeix Cristóbal Montoro va establir un sistema de controls reforçats a Catalunya des de l'any 2015. Aquesta mesura es va adoptar, assenyalen, perquè amb la deriva política de la citada comunitat autònoma hi havia perill que es desviessin fons públics fonamentals a assumptes no emparats per la Llei. Aquest control específic, a més, estava emparat per la Llei d'Estabilitat.

No obstant això, la mesura es va endurir el juliol del 2017 i va arribar al màxim amb la intervenció de l'autonomia en aplicació de l'article 155 de la Constitució. Les fonts d'Hisenda consultades expliquen que una vegada que s'arriba aquí es té un grau de traçabilitat molt gran dels compromisos de pagament i dels pagaments finals que realitzen les entitats de crèdit.

El març passat, la Guàrdia Civil va elevar provisionalment la xifra de la malversació a 1,6 milions d'euros entre enviaments de correspondència (gairebé un milió), una campanya per a catalans a l'estranger, la publicitat institucional i l'activitat del Diplocat, l'òrgan d'exteriors de la Generalitat suprimit després de l'aplicació de l'article 155. L'informe atribueix a l'exconseller de Presidència i candidat a presidir la Generalitat, Jordi Turull, responsabilitat en la despesa de tres d'aquestes quatre partides, la qual cosa suma 1,4 milions.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_