Selecciona Edició
Connecta’t

La Copa de Valverde

La mà i la il·lusió de l’entrenador per guanyar el trofeu es consideren decisives per reactivar un Barça al qual es fa llarga la temporada des de la caiguda a Roma

barcelona - sevilla Ampliar foto
Valverde, durant la trobada davant el Celta. AFP

Al Barça li costarà jugar la final de Copa perquè la temporada se li està fent molt llarga des que se’l va fer campió de Lliga sense ser-ho i per la sorprenent eliminació de la Champions. No és fàcil aixecar-se després de la caiguda a Roma. A l’afició la distreu la simbologia i el protocol del Wanda; no li serà fàcil a la directiva trobar el seu lloc a la llotja mentre sona l’himne d’Espanya i té un ull posat a la graderia i l’altre al camp, i a l’equip se’l veu esgotat pel desgast que suposa haver disputat fins a l’últim dia una competició com la que afronta demà a Madrid. A la Copa se la culpa de passar factura i d’haver causat l’eliminació d’Europa.

La quimera per la Champions desorienta el rei de Copes. El FC Barcelona és el campió per excel·lència, guanyador de 29 edicions i aspirant al quart títol consecutiu, trajectòria que li concedeix el cartell de favorit davant del Sevilla. No és estrany, per tant, que es parli del doblet en referència al FC Barcelona, com si la Copa es donés per guanyada com la Lliga, quan ni tan sols ha començat la final a la pista de l’Atlético. Al club no li queda més remei que confiar en Valverde, l’entrenador que ja va aixecar els ànims del barcelonisme després de perdre la Supercopa i que ara aspira a guanyar un trofeu que se li va resistir com a tècnic de l’Athletic, sobretot a la final del Camp Nou del 2015 (4-1).

Ningú està més il·lusionat amb la Copa que el Txingurri. Així que ara tracta de contagiar el seu optimisme i de combatre els signes d’abatiment que s’aprecien al Barça. Valverde va ser cinc vegades campió amb el Olympiacos i fins i tot li va guanyar una Supercopa al FC Barcelona quan feia 31 anys que l’Athletic no guanyava cap títol (2015). No li ha anat tan bé, en canvi, a la Copa ni en les competicions europees si es recorda la final de la UEFA que va perdre amb l’Espanyol precisament contra el Sevilla de Palop el 2007. Ha patit sovint la plantofada dels equips poderosos i el fuet de Messi. Ara la diferència és que entrena el Barça del 10, motiu suficient per entusiasmar-se amb la Copa.

A Valverde el preocupa sobretot la depressió que embarga el barcelonisme després de cada derrota per més dolorosa que sigui com va passar a Roma. Ha canviat la cara de l’equip i del club des d’aquell moment i a l’entrenador se’l reconeix diferent a la premsa, al carrer i al vestuari del Camp Nou. A l’equip i al tècnic els van faltar recursos per adonar-se que al cap i a la fi era prioritari salvar una eliminatòria en la qual portaven tres gols d’avantatge (3-1). Tota una novetat perquè fins aquell moment sempre es va elogiar la capacitat de l’entrenador per gestionar la plantilla, els partits i els canvis, especialment els de la Lliga.

A aquell equip regular i compacte li va faltar cintura per accedir a les semifinals de la Champions. La resposta de Valverde, perseverant que l’equip es planti al camp amb dues línies de quatre, en qualsevol cas va ser molt clar quan se li va preguntar per què tardava a canviar i pel nom dels substituïts a l’Olímpic de Roma. “Tinc una norma i és la de no tenir mai molta pressa amb els jugadors que trec i poso en un partit”, va afirmar. “Prefereixo tenir un punt de tranquil·litat i tirar d’experiència, que és el que tinc”, va sentenciar Valverde. El tècnic va apostar des de sempre per 10 futbolistes en la seva alineació que van funcionar molt bé fins que a finals de març va visitar precisament Sevilla.

El paper de Messi

Malgrat empatar a dos després de la irrupció de Messi, el FC Barcelona va perdre consistència a partir del seu pas per Nervión. Ha encaixat 10 gols en els últims sis partits, quan solament n’havia rebut 11 en els 24 anteriors, i els dubtes de l’estiu per la pèrdua de la Supercopa han tornat al Camp Nou, com si no existís un recorregut impecable que inclou una sola derrota al camp de l’Espanyol després d’eliminar el Celta i abans de derrotar el València.

La recuperació de Rakitic i la disponibilitat de Coutinho reafirmen encara més el poder del FC Barcelona. La gent blaugrana, no obstant això, no deixa de mirar Leo Messi i adverteix tristesa, símptoma que les coses no acaben d’anar bé al Camp Nou. L’aportació del de Rosario es considera cabdal si es té en compte que ha marcat 30 gols en 32 partits al Sevilla. Messi, no obstant això, necessita sentir-se bé per despertar l’equip i la seva capitulació a Roma va ser tan rotunda com la del Barça.

Valverde està convençut que dissabte l’argentí estarà a punt i en plena forma, sobretot perquè hi ha un títol en joc: el de la Copa. “No es tracta de jugar, sinó de guanyar. Així són les finals”, afirma un dels titulars alhora que un segon matisa: “A Roma vam oblidar que no es tractava de vèncer ni de quedar bé davant la gent sinó de passar els quarts de final de la Lliga de Campions”.

La teràpia que li cal a l’equip i al club són prioritàries per Valverde. Home juts i assenyat, el preocupa més el que passa dins del Camp Nou que no pas a fora, segurament pel caràcter volcànic d’un club com el FC Barcelona. Els blaugrana estan a només sis punts de guanyar la seva setena Lliga en 10 anys i en la mateixa dècada poden conquerir la seva sisena Copa. La derrota a Roma, no obstant això, i el penal de Cristiano a la Juve no deixen de ballar pel cap del barcelonisme, la vigília del viatge a Madrid. No li queda més remei que confiar en el geni de Messi o en el seny de Valverde per més conservador que li sembli a algú en partits com el de Roma.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >