Selecciona Edició
Connecta’t

Les novetats de narrativa castellana del Sant Jordi 2018

Manuel Vilas va començar escrivint poesia de tons cernudians fins que va donar un gir radical a la seva obra

'Repassant l'àlbum', de Josep Suran (cap al 1872).
'Repassant l'àlbum', de Josep Suran (cap al 1872).

De vegades un telèfon funciona com un ganivet elèctric. La mare de Manuel Vilas, que segons el seu fill era “caótica con lo que compraba”, va adquirir un d’aquests ganivets quan, allà als anys vuitanta, van es començar a vendre a Espanya. No van tenir gaire èxit. Ho recorda Vilas, que tot seguit relata el dia en què, poc abans de morir, la seva mare li va trucar per telèfon. Li trucava amb molta freqüència. La mateixa amb la qual ell se la treia de sobre, però aquell dia no era a casa. La seva dona sí. Com un ganivet, aquella trucada va partir en dos Manuel Vilas. La història de les dues meitats són les que donen forma a Ordesa, un dels llibres revelació en el que portem d’any. En ell, l’escriptor aragonès (Barbastre, 1962) explica a cor obert la vida dels seus pares a l’Espanya del desarrollismo i la seva vida de professor d’institut fins que tot salta pels aires. Llavors arriben el divorci, la mort dels seus progenitors —dues formes d’orfandat, ens diu—, l’alcohol i els dies en un apartament de solter en un bloc buit construït en els temps de la bombolla immobiliària.

Ordesa

Les novetats de narrativa castellana del Sant Jordi 2018

Manuel Vilas

Alfaguara
387 pàgines / 18,90 euros

Manuel Vilas va començar escrivint poesia de tons cernudians fins que va donar un gir radical a la seva obra. Llavors va conquerir una veu —en vers i en prosa— que barreja sense pudor l’esperpent i el sentiment, Lou Reed i Aristòtil. Si fa dos anys va reunir en un volum de 600 pàgines la seva torrencial Poesía completa (Visor), Ordesa culmina per ara la seva banda novel·lística, que comptava amb fites com España o El luminoso regalo.

“Mi madre era salvaje”; “El matrimonio es una empresa social de auxilios mutuos”. Vilas és ben capaç d’escriure aquestes dues frases en una mateixa pàgina i fer que la següent destil·li pur amor. Ho fa amb un to salmòdic que no destensa el fil narratiu però que li dona joc per passar del relat a la reflexió —existencial, social, política—, i d’ella, a l’entusiasme. Per moments, sembla com si s’hagués assegut davant l’ordinador, hagués escrit la primera frase —“Ojalá pudiera medirse el dolor humano con números claros y no con palabras inciertas”— i no hagués parat fins a escriure l’última: “La solemne nada histórica en que vivimos papá, tú, yo”.

Ordesa és un llibre de dol i una anàlisi materialista del duel. Els diners és la poesia de la Història, el sentit de l’humor dels déus. Coses així ens diuen. I la veritat? “La verdad es lo más interesante de la literatura. Decir todo cuanto nos ha pasado mientras hemos estado vivos. No contar la vida, sino la verdad. La verdad es un punto de vista que enseguida brilla por sí solo”.

En un dels passatges del llibre, Vilas recorda, sense cap mena d’èmfasi, el dia en què va lliurar als seus fills els regals que acabava de portar d’un viatge. Van dir que els van encantar. Després se’ls van oblidar a casa del seu pare. Ara són ells els que, cada vegada que els truca per telèfon, se’l treuen de sobre.

Tres raons per recomanar-lo

  1. Un exemple únic en el qual l’autoficció arriba al fons de la veritat i fa de la vida d’un personatge un ensenyament universal.
  2. A la trama personal del mateix Vilas s’afegeix un tan sincer i complet com dur retrat de la classe mitjana-baixa espanyola.
  3. La proposta estilística, que va des de la reconstrucció fragmentària fins a un ús gairebé ascètic del llenguatge, no exempt de poesia.

I a més a més...

 

La dimensión desconocida

Nona Fernández
Literatura Random House
236 pagines
16,90 euros

En el més fosc de la dictadura de Pinochet, un torturador que no aconsegueix rentar-se la consciència ni treure’s l’olor de mort va a la redacció d’una revista opositora per explicar a què es dedica. A partir d’aquest cas real i amb un muntatge que recorda el millor Emmanuel Carrère però no s’assembla a ningú, la xilena Nona Fernández relata la vida del policia, la seva pròpia infància —va néixer el 1971, dos anys abans del cop l’11 de setembre— i la seva difícil relació amb la memòria d’un país que va convertir el dictador en senador, per després deixar-lo morir al llit. La dimensión desconocida li va valer a l’autora el premi Sor Juana Inés de la Cruz de la FIL de Guadalajara a la millor novel·la escrita per una dona el 2017. El premi és just, però es queda curtíssim. Sens dubte, un dels grans llibres de la literatura llatinoamericana recent.

Que nadie duerma

Juan José Millás
Alfaguara
212 pàgines
17,90 euros

Lucía és informàtica, la fan fora de la feina, amb la indemnització es compra la llicència d’un taxi i acaba tatuant-se al pubis les paraules Nessun dorma —que no dormi ningú— d’una ària de Turandot, l’òpera de Puccini. En la seva tornada a Alfaguara des de Seix Barral, Juan José Millás ha escrit la millor de les seves últimes novel·les, un gran exemple de literatura fantàstica. Amb la mateixa naturalitat que barreja costumisme i gore, odi i amor, mamífers i aus, Madrid i Pequín, Millás barreja també realitat i imaginació. De vegades a la mateixa pàgina, en la mateixa línia. I tot sense deixar de reflexionar sobre aquests ocells rars que anomenem paraules. “¿Qué tiene que decirle la vida a la ficción?”, pregunta un actor a la novel·la. “Preferiría decir lo que diría la ficción a la vida”. “Adelante”. “Le diría: ¿Adónde vas con esas prisas?”.

Taxi

Carlos Zanón
Salamandra
368 pàgines
20/19,99 euros

Al protagonista de l’última novel·la de l’autor de Yo fui Johnny Thunders li diuen Sandino pel mític Sandinista, el disc dels Clash les cançons del qual serveixen de balisa als capítols del llibre. Encara que, en el fons, Sandino no és més que el coprotagonista, perquè li toca compartir l’atenció del lector amb un taxi que no descansa mai i amb una Barcelona recorreguda gairebé carrer a carrer: de l’avinguda Pearson a la Zona Franca. En una història plena de referències a l’actualitat però sense carregar les tintes, Zanón relata la setmana sense fi d’un taxista que llegeix més que la mitjana espanyola —taxistes inclosos— però que no pot dormir. Ni tornar a casa. Allà l’espera una dona a la qual diu estimar, però li és infidel cada vegada que pot. Sandino, però, és lleial als seus amics. Costi el que costi i li costi el que li costi. Ningú és perfecte.

Honrarás a tu padre y a tu madre

Cristina Fallarás
Anagrama
216 pàgines
17,90 / 10,99 euros

Després d’explicar el seu desnonament a A la puta calle, l’autora es llança a narrar la història dels seus pares, és a dir, dels seus avis. Un d’ells va ser afusellat a la Saragossa franquista el desembre de 1936. L’altre era un dels que coordinava els escamots d’afusellament. Durant dècades, ella no va saber res del primer, però la pobresa extrema a la qual la va portar el desnonament —que va fer que ella i els seus dos fills acabessin en una cabana a Collserola— la va dur a preguntar-se on eren els seus morts. El resultat: un llibre que passa d’una corrosiva, per autocrítica, primera persona del singular a la primera del plural per indagar en la memòria esborrada d’un país que té un deute amb les seves fosses. En una segueixen els ossos de Félix Fallarás, assassinat pels colpistes una matinada que, segons la vídua, no es va despertar.

Filek. El estafador que engañó a Franco

Ignacio Martínez de Pisón
Seix Barral
288 pàgines
19 euros

Amb Enterrar a los muertos (la seva crònica de l’assassinat durant la Guerra Civil de José Robles, traductor de John Dos Passos), Pisón es va revelar com a escriptor de no-ficció... amb la millor artilleria de la novel·la. Ara torna a la mixtura amb un altre gran secundari: el químic austríac Albert von Filek, que el 1939 va estar a punt de fer passar per “combustible sintètic” una barreja de la seva invenció a base d’“extractes vegetals”, aigua del riu Jarama i, esclar, ingredients secrets. Tot i que Filek ocupa tot just unes línies en la biografia de Franco de Paul Preston, Pisón treu literalment petroli de les peripècies d’un estafador que va aconseguir que el franquisme pregonés que havia descobert la pedra filosofal dels temps moderns. Fins que els experts de l’Escola de Mines van descobrir que la filekina era una estafa.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >