Selecciona Edició
Connecta’t

Les novetats de narrativa catalana del Sant Jordi 2018

El que importaria és convèncer els lectors que cal llegir Víctor Català i Trabal

'Pèl i ploma', de Ramon Casas (1899).
'Pèl i ploma', de Ramon Casas (1899).

Una de les pitjors maneres de seduir els lectors perquè llegeixin Víctor Català (1869-1966) o Francesc Trabal (1899-1957) seria informar-los que l’escriptora és una representant insigne del modernisme català, elogiar la força del seu estil o aplaudir-ne la gran riquesa lèxica. O informar-los que ell formava part del Grup de Sabadell i que construïa unes novel·les d’arrel avantguardista farcides d’humor i absurd. Seria cert, però no s’evitaria caure en la temptació de l’arqueologia literària i reproduir el que ja han dit els savis més pertinents de la universitat. El que importaria aquí és convèncer els lectors que cal llegir Víctor Català i Trabal més enllà de les disquisicions històriques, que poden donar plaers narratius, virtuts morals i exemples de bona literatura equiparables als autors contemporanis que més bé es puguin valorar.

Tots els contes

Les novetats de narrativa catalana del Sant Jordi 2018

Víctor Català

Club Editor
546 pàgines
22 euros

Vist així, no seria gens estrany que els lectors dels contes inclosos a Jubileu (1951) i Vida mòlta (1950) localitzessin una Víctor Català —radicalment empordanesa— que els podria dur a la memòria l’Amèrica profunda i decrèpita de Daniel Ray Pollock, amb pàries il·lustres, amb unes relacions personals plenes d’estigmes, o d’odi i ràbia contingudes, i amb moltíssima crueltat. O el to mític i fantasmal, o l’ambició gòtica, o el líric enfrontament contra una naturalesa sense misericòrdia, de les novel·les de Cormac McCarthy: l’Empordà de Víctor Català és també un territori salvatge i rebel —de frontera—, i l’atzar dels accidents, o de la violència, pot modificar la idiosincràsia atàvica de qualsevol aldea. En aquests contes memorables, descriu una extensió d’ombres simbòliques i construeix metàfores d’ordre barroc escrites des d’una melancolia crepuscular, com si cada pàgina fos l’eco estremidor d’un món que ja havia deixat de ser el seu.

Novel·les (II)

Les novetats de narrativa catalana del Sant Jordi 2018

Francesc Trabal

Quaderns Crema
472
24,95 euros

Pel que fa a les dues novel·les de Trabal de Novel·les II —la gran Vals, premi Crexells, i Temperatura (1947) i que se sumen a les cinc de Novel·les I, que arrenca amb L’home que es va perdre (1929)—, el lector s’endurà la sorpresa de reconèixer-hi estratègies que l’impressionin tant com quan és davant dels artefactes més delirants i eficaços de César Aira.

Trabal té una imaginació espectacular i una varietat enorme de registres d’una fluïdesa natural, qualitats que sempre posa al servei d’una escriptura que assumeix el repte d’aconseguir que la claredat no estigui renyida amb la foscor, que no és tal, sinó una irònica il·luminació: és com si el temps de les seves novel·les es mogués en un lloc estrany i llunyà i la realitat fos una absència o un miratge, que es persegueixen sense localitzar-los fins que la saviesa narrativa de Trabal fa que el lector s’adoni del secret que contenen: l’important no era el desenllaç, sinó el procés del desenrotllament narratiu. Llegir Trabal és de les millors lliçons que pot rebre el lector d’avui.

Tres raons per recomanar-lo

  1. Amb Víctor Català, l’Empordà pot ser un territori amb relacions personals i una naturalesa immisericorde a l’estil de Cormac McCarthy.
  2. La imaginació de Francesc Trabal és tan desbordant que és capaç de crear artefactes literaris tan delirants com els que imagina César Aira.
  3. La riquesa lingüística i lèxica dels dos autors, amb un català d’una fluïdesa i una claredat natural que no els impedeix crear les trames més fosques.

I a més a més...

Les possessions / Las posesiones

Llucia Ramis
Anagrama / Libros del Asteroide
240 pàgines / 17,90 @ 9,99 euros

L’escriptura de Llucia Ramis (Palma, 1977) és sempre un viatge per encalçar el seu llinatge. El seu lector habitual trobarà de nou a Les possessions (premi Llibres Anagrama 2018) una periodista mallorquina que viu i treballa a Barcelona, conscient d’estar atrapada en un sistema social degradat i inestable, que capeja com pot les crisis sentimentals, que torna a Palma un cap de setmana per enfrontar-se a la depressió del pare per un cas d’especulació immobiliària que l’afecta directament. Aquí, l’elegia familiar es mescla amb la crònica moral de l’època, i totes dues es complementen amb un thriller(el soci de l’avi va assassinar la família i es va suïcidar) i que esclata en el present de la protagonista de la manera que sempre passa en exhumar el cadàver d’un record.

Recorda sempre això

Antoni Carrasco
Empúries
292 pàgines
17,50 / @9,90 euros

Premi Marian Vayreda 2017, el llibre mostra la capacitat d’Antoni Carrasco (Santa Coloma de Farners, 1957) per recrear l’instant de prodigi en què un noi entreveu la vertadera gelor de la realitat fins al moment del calvari d’una dona i un home grans, sobtadament vulnerables, i que no desconeixen que s’enfronten a la decrepitud física des d’una serena nuesa. Entremig, el protagonista i narrador descobreix també la vida i les seves simulacions, el pòsit amarg de les renúncies i els fracassos, l’acceptació del declivi dels que estima, el xiuxiueig de la mort. En els set contes —capítols de la història del protagonista—, tot destil·la l’aroma de la maduresa, i, en comptes d’invocar sentiments innobles, el que s’hi privilegia és l’amabilitat i la bondat i uns ingredients tan vells com l’art i la humanitat.

La biblioteca fantasma

Jordi Masó
Males Herbes
332 pàgines
16 euros

Un catàleg minuciós dels camins que poden conduir els enamorats de la vida creativa cap al disbarat i la destrucció. Això és el que ofereix Jordi Masó (Granollers, 1967) en aquests contes fidels a l’esperit de Borges, la majoria dels quals parteixen del comentari o el compendi de les obres d’art construïdes pels monstres que l’autor censa amb precisió. Tots participen, també, d’una escriptura on l’autor de Polpa no apareix com un deus ex machina, sinó amb tota la descaradura del prestidigitador: Masó no amaga l’absolut plaer de l’elaboració i l’artifici que du a terme des del principi, conscient de la matèria i la forma de cada un dels contes. Reinterpretació crítica de la realitat a través de la imaginació, sempre desmitificadora, irreverent, còmica i molt cruel: neuròticament intel·ligent.

Aglutinació

Joan Jordi Miralles
Edicions 62
176 pàgines
19 / @9,99 euros

Lluny de la literatura sentimental i buida, Aglutinació (premi Joanot Martorell 2017), de Joan Jordi Miralles (Osca, 1977), és una novel·la que avança sacsejada per una energia interna desbocada, com si fos una onada de temporal que volgués perforar el dic de contenció del lector. Tot i que no és infreqüent que es relacionin els llibres de l’autor amb els exabruptes demolidors dels monòlegs obsessius de Bernhard, és més plausible vincular-lo amb la ira de gel de Jelinek o amb la sòrdida tenebra dels films de Haneke. Lluny d’espantar-se de la incomoditat del seu univers punitiu i claustrofòbic fins a l’asfíxia, l’autor de La intimitat de les bèstiesse submergeix sense escafandre en les aigües més pestilents de la crueltat: estar-se a Londres sense ni cinc fa que la vida sigui agressiva, delirant.

Robinson

Vicenç Pagès
Empúries
192 pàgines
17 / @9,99 euros

Un enigmàtic H. entra d’incògnit a casa dels veïns per fer una prova que s’ha autoimposat: estar-s’hi el màxim de temps mentre els propietaris són de vacances, per purificar-se, per conèixer la casa del costat de la mateixa manera que les novel·les “serveixen per ficar-se discretament en la vida del proïsme”. Elabora les normes de conducta sobre la marxa, però, com tot joc, com tota novel·la, l’aventura d’H. té uns constrenyiments que s’han de complir al peu de la lletra: ha d’explorar les habitacions de dreta a esquerra; es permet recular, si bé només una vegada per habitació; cal escorcollar tots els racons per trobar qualsevol cosa que busqués sense saber-ho: en un naufragi, i això el Crusoe de Defoe ho va aplicar, tot pot resultar útil. Nou gran exercici de l’autor d’Els jugadors de whist.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >