Ni rastre de La Masia

El Barça es va presentar a Vigo sense cap jugador de la pedrera mentre que la seva filial està en llocs de descens a Segona i augmenta la fugida de juvenils de la Ciutat

L'onze de Valverde davant el Celta, sense cap canterano. Ampliar foto
L'onze de Valverde davant el Celta, sense cap canterano. DIARIO AS

La ruta de La Masia al Camp Nou ha passat de ser un camí d’uns cent metres a convertir-se en una carretera de 13 quilòmetres des que el Barça va convertir la casa de la seva pedrera en la Residència Oriol Tort, el Professor, únic en la captació de talent, avui encara expressat en futbolistes com Xavi i Iniesta. Tots dos van formar, juntament amb Messi, el podi de la Pilota d’Or del 2010. Xavi juga avui a Qatar, es dona per fet que Iniesta marxarà cap a la Xina a l’estiu i queda Messi, que dimarts va anar a Vigo com a suplent d’un equip que de sortida no va alinear cap futbolista procedent dels equips inferiors del FC Barcelona. El Barça no jugava sense jugadors de la pedrera des de feia 16 temporades, quan Rexach entrenava l’equip el 2002 i va visitar La Catedral de San Mamés.

Thiago va marcar un punt d'inflexió

Els clubs europeus es capitalitzen amb jugadors de la pedrera del Barça des que Piqué va debutar en 2004 amb el Manchester United. La cadena va seguir amb Cesc i no es detindrà amb la partida de Bernabé. Algun dels millors joves la hi juga igual que fa el Barça. Hi ha, en qualsevol cas, una operació que va marcar un punt d'inflexió en la política formativa des de l'arribada al club en 2010 del president Rosell i va anar el traspàs de Thiago al Bayern Munic en 2013. El Barcelona no va fer gens per evitar la sortida del migcampista, la clàusula del qual de rescissió variava de 25 a 90 milions d'euros en funció de si jugava el 60% dels partits. El club confiava en Samper i va deixar que Thiago recalés per 25 milions en l'equip de Guardiola. Samper es recupera d'una lesió mentre continua la desorientació en La Masia des que el club va ser sancionat per la FIFA.

La fe en La Masia s’expressa més que mai als logos, els cartells, la propaganda i la iconografia de la marca Barça. La singularitat és comercial i els diners es multipliquen quan es presumeix que el Barça té un ADN futbolístic propi i és més que un club, com es llegeix al Camp Nou. Els camps del futbol base estan plens de pares i agents cada cap de setmana a la recerca del nou Messi. El Barça ja no sap què fer quan les seves promeses es converteixen en cadets i aspiren a un primer contracte professional que els permet escapolir-se a les diferents lligues europees a canvi d’uns 3 milions d’euros, la clàusula de rescissió estipulada pel FC Barcelona. “Quan són petits, et venen els pares preocupats per saber si els seus nens superen el sedàs de cada any i, quan compleixen 16 anys, es presenten els agents per treure-te’ls de les mans”, argumenten a La Masia.

Ningú dubta que hi ha molt de talent a la pedrera del Barça. La qüestió és saber per què els jugadors no arriben fins al Camp Nou. Adrià Bernabé fitxarà pròximament pel Manchester City, un pas que ja va donar el central Eric García, mentre Sergio Gómez es va incorporar al Borussia Dortmund i Jordi Mboula va ser contractat pel Mònaco. La sagnia de juvenils continuarà abans d’acabar l’exercici 2017-2018. Al club se li escapen els joves mentre es gasta milions en promeses estrangeres com MGuane, Honga o Balou que després no troben lloc al FC Barcelona B. El filial, que va ascendir la temporada passada de manera agònica, ha incorporat fins a 34 jugadors en tres anys i ha invertit sis milions l’últim curs, per ocupar actualment posicions de descens a la Segona Divisió.

Una situació dramàtica perquè la prioritat no és la formació sinó mantenir la categoria, suposadament per facilitar el pas al primer equip que entrena Valverde. Res és el que era al Barça B des que van destituir Eusebio com a tècnic el 2015. Ara la continuïtat de Gerard López està amenaçada la vigília de la visita del Rayo. El filial ja no és pròpiament la pedrera del Barça, ni per als jugadors ni per als entrenadors, sinó que actua com si es fos l’Almería o la Cultural Leonesa. Fins i tot el mateix Gerard va demanar l’ascens de juvenils després de jugar contra el Lorca, perquè les noves incorporacions no entenien el joc de posició, clau al Barça.

Anteposar els resultats, augmentar el nombre de jugadors, aspirar a tenir un tercer equip denominat C i un associat en una Lliga d’Europa, no sembla la millor política formativa perquè s’afavoreix la quantitat i, per contra, no es detecta el talent o es dilata la projecció de les millors promeses, massa pautada i reglada segons el parer d’alguns observadors de La Masia.

Onze amb Tito

Als jugadors del primer equip ja no els colla la pedrera: el club fitxa suplents per valor d’uns 500 milions que no competeixen sinó que acompanyen la generació de Messi. L’actual planter del Barça disposa d’un 27% de jugadors procedents del futbol base; en són sis i tenen més de 25 anys: Iniesta, Piqué, Messi, Alba (29), Busquets (29) i Sergi Roberto (26). El percentatge assolia el 68% la temporada de Tata Martino (2013-2014) i el 2102, quan l’entrenador era Tito, el Barça va formar amb 11 futbolistes de La Masia: Valdés, Montoya, Piqué, Puyol, Alba, Xavi, Busquets, Cesc, Pedro, Messi i Iniesta. Actualment, en canvi, dels 45 de la pedrera que han debutat, només s’han consolidat Sergi Roberto i Busquets en espera d’Aleñà. Busquets procedia de Tercera.

Ha canviat el pla i el mètode des de l’arribada de Pep Segura com a màxim responsable professional. No es dubta de la seva capacitat de treball sinó de la mirada futbolística i l’absència de lideratge en la cúpula de La Masia. Encara que hi ha bons tècnics, la sensació és que falta sentit d’equip, atreviment i una idea i un lideratge que retornin al club la identitat que tenia en l’època d’Oriol Tort. El Barça ha perdut el rastre de La Masia.

Thiago va marcar un punt d’inflexió

Els clubs europeus es capitalitzen amb jugadors de la pedrera del Barça des que Piqué va debutar el 2004 amb el Manchester United. La cadena va seguir amb Cesc i no s’aturarà amb la partença de Bernabé. Algun dels millors joves se la juga com ho fa el Barça. Hi ha, en qualsevol cas, una operació que va marcar un punt d’inflexió en la política formativa des de l’arribada al club el 2010 del president Rosell: el traspàs de Thiago al Bayern Múnich el 2013. El FC Barcelona no va fer res per evitar la sortida del migcampista, la clàusula de rescissió del qual variava de 25 a 90 milions d’euros en funció de si jugava el 60% dels partits. El club confiava en Samper i va deixar que Thiago s’ancorés a l’equip de Guardiola per 25 milions. Samper es recupera d’una lesió mentre continua la desorientació a La Masia des que el club va ser sancionat per la FIFA.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ