Selecciona Edició
Connecta’t

L’últim secret templer està ocult a la catedral de Tarragona

Un projecte pretén analitzar les restes d'un arquebisbe del segle XII per comparar-les amb les d'un individu que podria ser l'únic gran mestre templer trobat

Sarcòfag en el qual es creu que hi havia enterrat Arnau de Torroja, un Gran Mestre templari que va negociar amb Saladí.
Sarcòfag en el qual es creu que hi havia enterrat Arnau de Torroja, un Gran Mestre templari que va negociar amb Saladí.

Durant dos segles, entre 1118 i 1314, els cavallers templers van construir el seu poder a l'ombra de les croades. L'Orde del Temple, fundada per protegir els pelegrins que viatjaven a Terra Santa en un temps de confrontació amb els sarraïns, va col·laborar amb la reconquesta cristiana de la península Ibèrica i va arribar a posseir l'illa de Xipre que els va vendre Ricardo Corazón de León. Els seus grans mestres van ser personatges rellevants en el seu temps, alguns tant com Jacques de Molay, cremat viu pel rei Felip IV de França, que temia el poder dels monjos guerrers. No obstant això, fins ara mai s'havien trobat les restes de cap.

El que pot ser el primer cadàver d'un gran mestre va aparèixer el 2016, durant els treballs de restauració de l'església de Sant Fermo Maggiore, a Verona (Itàlia). Allà, darrere d'una paret, es va trobar un sarcòfag de pedra amb la creu dels templers esculpida a sobre. A l'interior, un equip d'investigadors liderat per Giampiero Bagni i Fiorenzo Facchini, de la Universitat de Bolonya, va trobar les restes d'un home gran cobert per un sudari de seda. Aquest teixit suggeria que es tractava d'algú egregi i els descobridors tenien un candidat.

Arnau de Torroja va ser un noble nascut a Solsona (Lleida). Juntament amb altres templers va participar en les conquestes de Tortosa i Lleida i amb el temps va acabar sent el novè gran mestre de l'Orde del Temple la fi del segle XII. S'explica d'ell que era un bon negociador, capaç de pactar una treva amb Saladí, l'egipci que va conquistar Jerusalem per al món islàmic, i d'apaivagar l'animositat que havia crescut entre la seva ordre i la dels Hospitalaris. Després d'aquest viatge diplomàtic pel Llevant, va posar rumb a la seva llar, però va morir el 30 de setembre de 1184 a Verona. Allà va ser enterrat a l'església templera de Sant Vitale, on va romandre fins que es va desmantellar després de les inundacions provocades pel desbordament del riu Adige el 1760. Els objectes de valor es van distribuir per esglésies properes i Bagni i Facchini creuen que els ossos d'Arnau de Torroja van acabar a San Fermo.

El crani que s'atribueix a Arnau de Torroja ampliar foto
El crani que s'atribueix a Arnau de Torroja

Una primera prova científica, la del carboni 14, va confirmar que aquell individu havia viscut entre el 1020 i el 1220, unes dates que quadraven amb el que se sap sobre el templer aragonès. Ara, una segona prova podria confirmar que s'han trobat les úniques restes conegudes d'un gran mestre del Temple. De moment, ja s'ha analitzat l'ADN obtingut d'una dent del cadàver trobat a Verona. Aquesta anàlisi ha permès comprovar, entre altres coses, que era un home i que tenia els ulls blaus. A més, els investigadors consideren que aquest material genètic suggereix que va pertànyer a algú nascut entre la península Ibèrica i el sud de França, fet que concordaria amb el templer. "Un dels problemes que tenim per determinar amb més precisió la seva procedència és que no tenim poblacions de referència de l'Edat Mitjana", explica Carles Lalueza-Fox, investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) ―un centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF)― i un dels autors del treball.

Però la prova definitiva de la identitat del mestre templer pot arribar aviat a partir d'una altra anàlisi genètica. Arnau no era l'únic home cèlebre de la família de Solsona. El seu germà Guillem, que també va participar en el lloc de Lleida, va arribar a ser arquebisbe de Tarragona i se suposa que està enterrat a la catedral de la ciutat. Lalueza-Fox pretén desenterrar les seves restes i prendre mostres del seu genoma per comparar-les amb les trobades a Verona. "Ja ens han donat permís l'arquebisbe i les autoritats del capítol de la catedral, però encara no saben exactament quan podrem fer-ho, possiblement la setmana que ve", apunta l'investigador català.

Encara que sembli probable que Guillem estigui enterrat on se suposa, Lalueza-Fox creu que no es pot tenir seguretat que es va a trobar en un enterrament de fa vuit segles. "No se sap què hi ha dins. És una arca de marbre en una capella, però és molt suposar que hi hagi alguna cosa dins o que, si hi ha algú, sigui qui ha de ser", conclou. L'anàlisi pot resoldre el misteri.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >