Selecciona Edició
Connecta’t

La pluja de les últimes setmanes multiplica el risc d’esllavissada

El Col·legi de Geòlegs de Catalunya ha detectat tres punts negres: la C-14, la C-16 i la C-17

Imatge del despreniment a Castell de Mur.
Imatge del despreniment a Castell de Mur.

La violenta esllavissada de roques que ha afectat 200 metres d'una carretera comarcal del Pallars Jussà ha deixat al descobert el risc potencial de despreniment que hi ha a diversos vessants de la xarxa viària. L'acumulació de pluges de l'últim trimestre ha multiplicat el perill. El Col·legi de Geòlegs de Catalunya ha impulsat un Observatori del Georisc per estudiar la problemàtica i ha detectat tres punts negres: la C-14, la C-16 i la C-17, o el que és el mateix: l'Eix del Segre, el del Llobregat i el del Ter.

L'esllavissada del Pallars va arrossegar 50.000 tones de pedra i sorra. El punt on es va produir l'allau està delimitat com una àrea de risc de lliscament de terres, segons l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Des de fa més de deu anys l'ICGC treballa en un pla per cartografiar Catalunya a través d'una sèrie de mapes geològics a escala 1:25.000. Amb prou feines s'ha arribat a estudiar un terç de tota la superfície catalana, però es dona la circumstància que la zona dels Pirineus de Lleida, com que és especialment susceptible a les esllavissades, sí que consta als mapes. “Un despreniment com aquest no és evitable, la magnitud del fenomen supera les defenses que es puguin instal·lar”, assenyala Joan M. Vilaplana, professor del Departament de Geodinàmica i Geofísica de la Universitat de Barcelona (UB). Considera que, davant d'un lliscament semblant, no hi ha malles ni xarxes de seguretat que serveixin.

Vilaplana, reconegut com a Geòleg de l'Any el 2015, impulsa l'Observatori del Georisc, un grup de treball per conèixer i aïllar els punts de la xarxa viària, i ferroviària, catalana on hi ha més risc de despreniments. A la taula per tractar el problema s'ha assegut la Direcció General de Carreteres de la Generalitat, el RACC i Protecció Civil. L'Observatori ha detectat que en zones muntanyenques de Lleida, com l'entorn de Tremp o els turons de la Ribagorça i el Montsec, el risc és alt: “La caiguda de pedres a la carretera és habitual, i ara amb la pluja i la neu han caigut moltíssimes”, assenyala el professor Vilaplana. “Hi ha una relació directa entre pluja acumulada i el moviment de les roques”, afegeix.

Malgrat ser una zona sensible a les esllavissades, la poca densitat de trànsit que registra la carretera afectada, la LV-9124, feia difícilment predictible un succés de conseqüències tan greus. Molt diferent és el cas de tres rutes que el Col·legi de Geòlegs assenyala com a punts de risc: la C-14, la C-16 i la C-17. “La probabilitat d'accident per caiguda de pedres és elevada perquè cal sumar-hi que el volum de trànsit és molt alt”, diu Joan M. Vilaplana.

A la C-14, que puja de Tàrrega a la Seu d'Urgell per Organyà, la Generalitat gasta 40 milions d'euros per construir un túnel de poc més d'un quilòmetre a través d'un congost on la caiguda de roques era habitual.

El Departament de Territori també ha fet diverses actuacions a la C-17 després que, el 2016, el despreniment d'una gran pedra va matar una conductora de 28 anys a Tagamanent.

A la C-16 el risc es concentra “des de Berga cap al nord”, apunta Vilaplana. Aquí també és problemàtica la C-26, que enllaça el Berguedà amb el Solsonès. L'Observatori del Georisc reclama “més inversió en investigació” per millorar les metodologies de predicció.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >