_
_
_
_
_

Rull qüestiona davant Llarena la separació de poders i l’acusa d’actuar coordinat amb el Govern espanyol

Els exconsellers processats endureixen el seu discurs després de tornar a la presó

Reyes Rincón
Manifestació a Barcelona per demanar la llibertat del presos del procés.
Manifestació a Barcelona per demanar la llibertat del presos del procés.Manu Fernandez (AP)

Els exconsellers de la Generalitat de Catalunya Joaquim Forn (Interior), Josep Rull (Territori i Sostenibilitat) i Raül Romeva (Exteriors) han comparegut aquest dimarts davant del jutge Pablo Llarena per conèixer oficialment els delictes que se'ls atribueixen (rebel·lió i malversació). Les declaracions revelen un canvi d'estratègia d'algun dels processats que ja va començar a veure's en les compareixences de dilluns d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Després d'intentar sense èxit convèncer Llarena que els deixés en llibertat amb missatges conciliadors, els líders independentistes han endurit el seu discurs i estan qüestionant l'actuació del jutge davant del mateix instructor. Aquest dimarts ha estat especialment crítica l'actitud de l'exconseller Rull, que li ha dit al jutge que està perdent el seu “prestigi”. Segons fonts presents en els interrogatoris, l'extitular de Territori ha qüestionat la divisió de poders i ha acusat l'instructor d'actuar “coordinat” amb el ministre de Justícia, Rafael Catalá.

“El judici oral serà un simple tràmit", ha dit Rull davant del jutge i els fiscals, segons han explicat fonts de les defenses i de l'acusació que exerceix Vox. "No seríem aquí jutjats si no haguéssim guanyat les eleccions", ha assegurat l'exconseller, que ha defensat també que als països del nord d'Europa existeix una justícia “millor que l'espanyola”, en referència a les decisions que estan adoptant els tribunals d'Alemanya, Bèlgica o Escòcia amb els processats fugits. Rull ha recordat també les paraules pronunciades aquesta setmana pel ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en les quals rebutja que s'hagin destinat diners públics al procés.

Segons aquestes fonts, Rull ha rebutjat les acusacions que se li imputen i, entre altres fets, ha negat que la seva decisió de no autoritzar que un dels vaixells desplaçats en el dispositiu policial del referèndum il·legal de l'1 d'octubre entrés al port de Palamós (Baix Empordà) tingués motivacions polítiques. La decisió de no permetre que entrés, ha argumentat, es va prendre per raons "tècniques", a causa de les grans dimensions de l'embarcació i les capacitats del port. Rull ha criticat els tres arguments pels quals Llarena el va tornar a enviar el 23 de març a presó preventiva: perquè va participar en l'elaboració de documents polítics que van servir com a base del programa electoral independentista del 2015, perquè va participar en reunions en les quals es parlava del procés sobiranista i per no donar permís perquè aquest vaixell policial atraqués al port de Palamós.

L'exconseller Romeva, en la línia amb el que ja van afirmar dilluns Junqueras, Sànchez i Cuixart, ha insistit en el caràcter pacífic del procés i ha denunciat la “criminalització” de les idees independentistes. Romeva ha defensat davant del jutge que Catalunya té “legitimitat” per aspirar a la independència i ha sostingut que van ser agents de policies i no els ciutadans els que van exercir violència l'1 d'octubre. L'exconseller ha retret també a Llarena que el Suprem no és competent per investigar-lo i ha denunciat les dificultats que, segons assegura, es troba per comunicar-se amb el seu advocat.

Llarena, segons les fonts, ha deixat que els processats exposessin les seves crítiques i després ha intentat fer-los veure que no estan fonamentades. Com ja ha advertit en alguns de les seves interlocutòries, ha afirmat que en aquesta causa no està tot escrit ni ho estarà i ha destacat que no ha processat tots els líders que havia imputat i que no tots els processats ho estan per tots els delictes que al principi els va atribuir.

L'exconseller Joaquim Forn, d'Interior, ha estat el primer a declarar aquest dimarts i, segons fonts jurídiques, la seva declaració ha estat la més conciliadora. Forn ha reiterat els seus arguments d'anteriors cites al Suprem: que no va propiciar cap tipus de violència en el procés i que està en contra de la via unilateral per aconseguir la independència. L'exconseller ha recordat que va renunciar al gener a l'acta de diputat i ha assegurat que no té intenció de tornar a la política. Forn ha aprofitat també la seva compareixença per demanar a Llarena que el deixi en llibertat condicional per poder preparar la seva defensa de cara al judici que el Suprem preveu celebrar durant la tardor. L'extitular d'Interior ha contestat a les preguntes del seu lletrat sobre el seu arrelament personal (per descartar el risc de fugida) i la seva renúncia de la política (reiteració delictiva).

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Reyes Rincón
Redactora que cubre la información del Tribunal Supremo, el CGPJ y otras áreas de la justicia. Ha desarrollado la mayor parte de su carrera en EL PAÍS, donde ha sido redactora de información local en Sevilla, corresponsal en Granada y se ha ocupado de diversas carteras sociales. Es licenciada en Periodismo y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_