Selecciona Edició
Connecta’t

Les llacunes de la malversació

Las reserves expressades pels jutges alemanys, la negativa de Junqueras i unes afirmacions de Montoro afegeixen dubtes sobre l'ús de fons públics en el referèndum

Un furgó surt del Tribunal Suprem, on aquest dilluns ha comparegut Oriol Junqueras.
Un furgó surt del Tribunal Suprem, on aquest dilluns ha comparegut Oriol Junqueras. EFE

La contundència del delicte de rebel·lió atribuït als líders del procés ha fet ombra, durant la instrucció del jutge Pablo Llarena, a l'altre pilar de la causa: el delicte de malversació, pel qual estan processats els exmembres del Govern de Carles Puigdemont. L'exvicepresident Oriol Junqueras va afirmar dilluns davant del jutge que “no s'ha dedicat ni un sol euro del Pressupost al procés” independentista. La seva afirmació va tenir el suport d’unes paraules del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, en una entrevista publicada aquest dilluns també a El Mundo: “No sé amb quins diners es van pagar aquestes urnes dels xinos de l'1 d'octubre, ni la manutenció de Puigdemont. Però sé que no va ser amb diners públics”, va dir.

Les paraules de Montoro van ressonar a l'alt tribunal com un nou revés a la instrucció, que està trobant traves per acreditar el finançament del procés. Llarena considera en les seves interlocutòries “ineludible” que el Govern va pagar la consulta de l'1-O amb fons públics. Però el sumari conegut fins ara no concreta de quines partides pressupostàries van sortir aquests diners. L'instructor basa la seva tesi en els acords adoptats pel Govern català per autoritzar diferents conselleries a fer les contractacions necessàries per a la consulta, “amb independència” de les partides “darrere de les quals es va ocultar el desemborsament”.

Llarena manté oberta una peça secreta per recaptar noves proves de la malversació, per la qual cosa el jutge no explica encara totes les dades. En un escrit recent enviat als jutges alemanys que han de decidir sobre el lliurament de Puigdemont, l'instructor al·ludeix els informes policials que apunten a l'ús de fons públics; i afegeix que en la peça secreta hi ha noves evidències. Però Llarena es limita a desglossar les quatre partides en les quals el Govern va gastar els 1,6 milions en els quals xifra la malversació.

Control dels pagaments

Els indicis d'aquest delicte els ha recopilat el jutge de Barcelona que va investigar els preparatius del referèndum. El magistrat Juan Antonio Ramírez Sunyer va apuntar la xifra de 6,2 milions inclosos als pressupostos de la Generalitat per al 2017 per a “processos electorals i participació”. La investigació, no obstant això, va haver d'abaixar el llistó en constatar que aquests diners no es van fer servir en la consulta il·legal, especialment quan, a mitjans de setembre, Montoro va prendre el control dels pagaments de serveis essencials i nòmines de la Generalitat per assegurar-se que no es destinaven al referèndum.

La Guàrdia Civil va centrar llavors els seus esforços a acreditar altres despeses lligades a l'organització de la consulta i va concloure que el Govern es va gastar mig milió en la campanya dirigida als catalans que viuen a l'estranger i en publicitat institucional de l'1-O. Més tard van sorgir indicis que un altre milió d'euros va servir per pagar l'enviament de cartes i el cens electoral. Però de nou va haver-hi dubtes: després que els investigadors remetessin el seu informe a Llarena, els exresponsables i treballadors d’Unipost —l'empresa contractada per a l'enviament de les cartes— van declarar a Barcelona i van negar que haguessin cobrat de la Generalitat.

El tercer bloc fa referència a la contractació d’“observadors internacionals” (119.700 euros). Fonts judicials creuen que és la despesa que s'ha acreditat més clarament, ja que consten factures sobre el pagament pel trasllat amb avió, allotjament i prestació de serveis a una institució que va portar a Catalunya observadors per a l'1-O.

Els jutges d’Alemanya també han plantejat dubtes sobre aquest delicte i han demanat més informació. L’Audiència de Schleswig-Holstein no qüestiona que el Govern tenia prohibit utilitzar diners per a les seves finalitats independentistes i que, malgrat això, ho va fer. “El que no és clar”, afegeixen en la resolució dictada per deixar en llibertat Puigdemont, és si la Generalitat “va haver de pagar-los del pressupost regional i si l'acusat [l'expresident] ho va ordenar”.

En la causa judicial per la consulta del 9 de novembre del 2014 va quedar clar que la Generalitat havia utilitzat diners públics i el fiscal es va querellar pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació. Finalment, va descartar aquest últim, tot i que el Tribunal de Comptes sí que va dictaminar que s'havien utilitzat més de 5,2 milions d'euros de fons de la Generalitat i els reclama a l'expresident Artur Mas i a diversos càrrecs del seu Govern. Després d'aquest precedent, en l'ànim dels dirigents sobiranistes va quedar la idea que qualsevol consulta havia de finançar-se per altres vies.