Selecciona Edició
Connecta’t

La festa continua amb La Pegatina

El grup presenta el seu nou àlbum ‘Ahora o nunca’, amb un missatge optimista i una barreja d’estils diferents

Diversos components de La Pegatina.
Diversos components de La Pegatina.

No hi ha revetlla o festa en la qual no soni una cançó de La Pegatina. Amb 14 anys de trajectòria, cinc discos a l’esquena, un documental i fins i tot un videojoc, el grup català presenta el seu nou treball Ahora o nunca, que busca transmetre el moment vital i musical que estan vivint. Carpe diem és la seva filosofia.

Expliquen Ferran Ibáñez, baixista, i Rubén Sierra, cantant, que en aquest disc hi ha cançons molt variades. D’unes que van des de la reivindicació amagada a d’altres que transmeten bon rotllo o algunes més introspectives. “El còmput general d'aquest àlbum es resumeix que mai és tard, però tot és millor fer-ho ara. És igual com et trobis, cal fer-ho perquè si no et passarà el moment. I no és un comiat, al contrari”, assegura el baixista.

En aquest moment, que el defineixen com d'il·lusió i de ganes en les seves carreres, els nou integrants de La Pegatina tenen previst fer un nou world tour, que recorrerà els 30 països pels quals ja han passat i en el qual se sumaran dos més: Grècia i Portugal. Encara que si hi ha un objectiu clar a curt termini per a la banda és omplir el Wizink Center de Madrid, on actuaran el 22 de desembre.

Coneguts popularment amb cançons com Maricarmen, Lloverá y yo veré o Heridas de Guerra, el grup es defineix com una festa, segons el mateix Sierra, que barreja estils tan variats com el merengue, la rumba, l’ska, el punk o simplement càntics hooligans. A més a més, el grup català compon les seves cançons en més de set llengües. “No només intentem arribar amb la lletra, parlem set llengües, però ens basem en el llenguatge universal que és la música i pensem molt en el xou i en el directe. Un tema català és el mateix tema aquí i a la Xina. No pensem en quin idioma compondre, sorgeix així en les hores de viatge, en els moments de tranquil·litat, són coses que et ronden pel cap”, afirma el cantant.

Encara que la banda assegura que triar una cançó és com “decidir a quin fill estimes més”, destaquen entre elles una de les més enganxoses: Mama. Una cançó que segueix el camí de l’èxit de Maricarmen i que parla de la sobreprotecció dels pares cap als fills. Una altra és Ahora o nunca, que parla sobre la ciutat orientada al turisme i no pensada per al ciutadà. El disc, produït per Rafa Arcaute, inclou a més a més cinc col·laboracions amb alguns dels grups més populars del moment: Macaco, Rozalén, Los Caligaris, Will and the People o Eva Amaral.

Per connectar amb el públic La Pegatina ha decidit en aquesta gira actuar en petites sales per després interactuar amb la gent. Per això, la presentació de Ahora o nunca al febrer es va dur a terme en una sala de Madrid que van llogar per a l'ocasió i van fer un concert a la Ciutat Universitària en un autobús que va recórrer la capital. “Quan acaba un concert moltes sales fan fora el públic i comença una nova sessió. Notàvem que estàvem perdent el contacte amb ells i volíem apropar-nos-hi”, explica Ibáñez.

La Pegatina funciona com una petita empresa, segons els seus integrants. Per això si no hi ha unanimitat en el grup per cantar una cançó o compondre una lletra no es fa. “Fem cançons reivindicatives sense posicionar-nos. Són temes socials, però tots hem d'estar-hi d'acord. Els que haurien d'involucrar-se són els polítics que són els representants del poble. Ells són els que han de dialogar i no dividir la societat, per exemple amb el tema de Catalunya. Hem crescut com una gran família que ha anat sumant i no hem perdut ningú pel camí. Si no funcionéssim així, seria impossible”, confessa Sierra.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ