Ter Stegen i Coutinho alleugen el Barça
Els blaugrana aixequen l'ànim després de l'eliminació a Roma amb dos gols davant un València mancat d'encert
El delicat peu de Coutinho i les mans de Ter Stegen han alleujat el mal de cap del Barça. Ningú millor que un porter alemany i un actor no contaminat com el brasiler per resoldre les qüestions que tenen difícil solució en clubs tan malenconiosos com el Barça. No és fàcil digerir una eliminació de la Copa de Europa com la de Roma. Fins i tot Messi s’ha mostrat apesarat i afligit, com si res en la vida tingués ja importància, empetitit per la musculatura de Cristiano. La tarda exigia l'ajuda de futbolistes que reclamen camp al Barça. I Coutinho ha assistit en els gols del Barça. Han marcat Luis Suárez i Umtiti i Ter Stegen i Piqué s’han alternat per negar un excel·lent València.
Els nois de Marcelino han rematat molt amb Rodrigo i han encertat només al final amb un penal de Parejo. La defensa blaugrana, molt condescendent en les últimes jornades, ha respirat per l'encert del seu porter i la falta de punteria del golejador del València. Necessitaven els barcelonistes ajuda i una certa condescendència, també del seu porter i del seu fitxatge estrella, per aconseguir una victòria terapèutica i posar fora de perill una Lliga que ara queda a set punts i afrontar dissabte la final de Copa. Els gols ajuden a aixecar l'ànim i a combatre les depressions més grans, poques com la de Roma, encara que l'entrenador advertís que no s’hi val ploriquejar al FC Barcelona.
No és que Valverde sigui insensible sinó que té una carta de navegació que no ha canviat ni tan sols després de l'adéu a Europa. Assumeix que la crítica el culpi del 3-0, consent que la directiva expliqui que a l'alineació faltava Paulinho i fa oïdes sordes quan li pregunten si és cert que Piqué i Messi van expressar el seu mal humor pel pla de joc de dimarts a Itàlia. Acostumat a situacions complicades, procura vacunar-se contra la fluixesa culer després d’haver hagut d'aixecar l'ànim col·lectiu a la Supercopa. L'excel·lent trajectòria en les competicions domèstiques al capdavall s'ha edificat a partir del manual de Valverde i, naturalment, dels gols de Messi.
L'entrenador té deu futbolistes fixos i el número 11 depèn del contrari, abans i després de la Copa de Europa, de manera que no va haver-hi represàlies ni assenyalats pel 3-0 de l’Olímpic. Juga Coutinho com a tercer davanter si davant hi ha un equip important com el Atlètic o el València i en el cas que falti un migcampista com Rakitic surt Paulinho. Dembélé ha passat a ser un jugador de moments o un factor sorpresa com va passar contra la Juve. Dibuixat així el partit, els blaugrana han sortit a la pista també com si res hagués passat dimarts per bé que l'estadi estava mig buit, símptoma del disgust de l’afició del Barça.
El València es llepava els dits amb el paisatge del Camp Nou. Pressionava molt a dalt, àgil per la mobilitat de dos davanters formidables en el desmarcatge i la rematada com Santi Mina i Rodrigo; i molt afilat amb Guedes, bolcat en el marge esquerre, enfrontat a Sergi Roberto. L'exigència era màxima per a la defensa blaugrana, dinamitzada per Jordi Alba, bon corrector i millor atacant, molt pendent dels moviments de Luis Suárez perquè no apareixia Messi, moix, malenconiós, absent al mateix Camp Nou. Ha fallat l'uruguaià un tret fàcil després de dues excel·lents transicions del València, i ha encertat en el segon, habilitat per una excel·lent passada filtrada de Coutinho.
Situat com a fals extrem dret, el brasiler no participa molt del joc i, en canvi, resulta decisiu en l'últim toc i en la rematada, excel·lent en el moment de descomptar fins a tres defensors del València després de rebre de Sergi Roberto. Coutinho desequilibrava al Barça i Guedes era el martell del València. Ter Stegen ha aturat fins a tres trets del portuguès, esplèndid amb el seu desplegament en un camp molt ràpid, perillós per als defenses i els porters, especialment per al sorprenent Ter Stegen. El porter ha errat amb el peu en la sortida de la pilota i s’ha corregit tot seguit amb una mà estupenda a tret tremend de Rodrigo.
Atacaven bé el Barça i el València en un partit obert, bonic i divertit, presidit per la bona circulació de la pilota, mancat només de Messi. El 10 no ha semblat el 10 fins a la mitja hora, obstinats els seus companys a ficar-lo en el partit, sobretot Iniesta i Alba. Passa que els blaugrana han perdut precisió, menys contundents a la seva àrea després d'encaixar gols contra el Sevilla, el Leganés i la Roma. Molt profund i veloç, el València no parava d'amenaçar per dins i per fora el Barça, massa permeable, incapaç de tancar el seu camp i protegir Ter Stegen. Els dubtes eren constants en els blaugrana, i molt especialment en Umtiti.
El central francès ha regalat un gol al València que ha evitat Piqué en un escorç, excel·lent en la lectura del dos contra un de Santi Mina i Rodrigo per superar Ter Stegen. Umtiti s’ha rescabalat a la jugada següent en rematar de cap un córner picat per Coutinho. El Valencia s’ha descosit amb el 2-0 després de fregar en la jugada anterior l'1-1. Ha aparegut llavors Messi i també s’hi ha presentat Iniesta per omplir uns bons minuts fins que ha arribat la roda de canvis i Dembélé ha comès un penal ben estúpid que ha transformat Parejo. Per bé que ha neutralitzat el llançament, el cuir s’ha escorregut per sota del cos de Ter Stegen.
Zaza ha fregat més tard l'empat i Denis Suárez ha perdonat el 3-1 en una assistència de Messi mentre Valverde guanyava temps amb l'entrada de Semedo. El marcador, no obstant això, no s’ha mogut i ha certificat tant la fi de la ratxa del València (25 de 27 punts) com el rècord de partits invicte del Barça, que ja supera el de la Reial Societat el 1980. Ja són 39 partits sense perdre a la Lliga, un registre que explica la raó de ser de Valverde.
