Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Ángela de la Cruz exposa per primera vegada a Barcelona

La cèlebre artista tria Bombon Projects, una galeria dirigida per un dels seus assistents més emblemàtics

Una imatge de l'exposició d'Ángela de la Cruz a Barcelona.
Una imatge de l'exposició d'Ángela de la Cruz a Barcelona.

És una de les artistes vives més cotitzades del món i l'única espanyola (també entre els artistes homes) nominada per al prestigiós Premi Turner, el Nobel de l'art. En poc més d'una dècada Ángela de la Cruz (la Corunya, 1965) ha passat de ser gairebé una desconeguda a convertir-se en un fenomen planetari. Les seves aparicions a Espanya han estat comptades i sempre de la mà de pesos pesants del galerisme autòcton, com Helga de Alvear o CarrerasMugica. En canvi, per a Barcelona, on no hi havia exposat fins ara, ha triat Bombon Projects, una galeria que acaba de celebrar el seu primer any de vida, dirigida per una parella en la trentena, Joana Roda i Bernat Daviu, un dels assistents més emblemàtics de l'artista gallega establerta a Londres des del 1987.

Com és conegut, el 2010 De la Cruz va patir un vessament cerebral, que després d'una dura rehabilitació la va deixar en cadira de rodes i amb serioses dificultats per parlar, però sense treure-li ni un bri de la seva intel·ligència, lucidesa i anhel creatiu. “L'Ángela sempre havia treballat amb assistents, però després de l'incident la seva col·laboració s'ha fet imprescindible perquè pugui continuar desplegant el seu personalíssim univers artístic”, explica Bernat Daviu. “Ara se sent com una directora de cinema. A més, intervé de moltes maneres en l'obra, amb la cadira de rodes passa damunt de les teles col·locades a terra o se les fa recolzar a la paret a la seva altura per poder-les ratllar”, continua l'artista, codirector de Bombon, que després d'haver treballat uns quants anys a l'estudi londinenc de De la Cruz ara hi col·labora en projectes puntuals.

És el cas d'aquesta mostra batejada com a Apaño, un nom molt vinculat al seu llenguatge artístic, en la qual comparteix espai amb Daviu i un altre dels seus assistents més veterans, el grec Vasilis Asimakopoulos. “Les obres de l'Ángela, que sempre responen a les mesures i proporcions del seu propi cos, se situen a cavall de la pintura i l'escultura, desafiant amb una aguda ironia els límits de les dues disciplines. En aquest cas les peces, que evoquen la pell o la roba, són despullades de la seva majestuositat per aparèixer com a peces de vestir en una botiga”, explica Joana Roda, apuntant que, abans de convertir-se en galeria, l'espai del carrer Trafalgar acollia una botiga de roba a l'engròs. “D'aquesta manera les obres desafien també l'espai gairebé sagrat de la galeria, qüestionant el seu concepte i el seu paper, per obrir-se al públic sense reserves, com qualsevol botiga a peu de carrer”, continua Roda, la imatge de la qual es multiplica gràcies a la famosa –però ja passada de moda– forma del mirall Ikea, intervingut per Daviu amb ones de colors. "És una obra modular que es pot muntar generant infinites combinacions", explica l'autor.

Les jaquetes petrificades amb pols de marbre d'Asimakopoulos contribueixen a donar al conjunt un aspecte fantasmal. “Les obres de l'Ángela deixen a l'espai la sensació que hi ha passat alguna cosa violenta i visceral. Les seves superfícies minimalistes perfectament pintades han estat doblegades, enganxades i enrotllades per finalment penjar-se a la paret o abandonades a terra com un eco, una empremta del que va ser”, indica Roda. És el cas d'Extensió, una forma icònica a l'obra de De la Cruz que plasma el mestissatge entre pintura i escultura, com la tela pintada de blanc immaculat que reposa enrotllada contra una paret o la gran bola de tela pintada, arrugada i pastada com si fos un vell paper per tirar. La mostra es podrà visitar fins al 19 de maig.