Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

El partit de Merkel actua per aïllar el cas Puigdemont

La majoria conservadora al Parlament Europeu intentarà que el cas de l'expresident de la Generalitat no s'internacionalitzi

Carles Puigdemont en una roda de premsa a Alemanya el passat 7 d'abril.
Carles Puigdemont en una roda de premsa a Alemanya el passat 7 d'abril. AFP

La majoria conservadora al Parlament europeu, liderada pels diputats alemanys de la coalició d’Angela Merkel, ha pres la iniciativa per minimitzar al màxim els efectes de la decisió de l’Audiència del land de Schleswig-Holstein de desestimar l'extradició de Carles Puigdemont a Espanya pels delictes de rebel·lió o sedició. D'una banda, els eurodiputats alemanys estan determinats a impedir que la incòmoda presència de Puigdemont a Berlín esdevingui un assumpte polític que penetri d'alguna manera en els debats parlamentaris, cosa que ja s’ha aconseguit a Brussel·les. D’altra banda, han cridat a files els socis socialdemòcrates de coalició perquè no es repeteixin imprudències com la de la ministra alemanya de Justícia, Katarina Barley, que va qualificar la decisió del jutjat alemany d’“absolutament correcta” per després retractar-se. En una paraula: intentaran que el Cas Puigdemont no s'internacionalitzi.

“Deixarem clar que és un problema constitucional i polític intern entre el Govern central espanyol i el Govern català”, assegura David McAllister, membre de l'executiva de la CDU, vicepresident del Partit Popular Europeu (PPE) i president del Comitè d’Exteriors del Parlament europeu. “És un problema intern espanyol i per això és molt aconsellable que Alemanya, com tots els altres Estats membres de la UE, se’n mantingui al marge”. McAllister va prendre part dijous i divendres a la ciutat francesa de Lyon en una reunió dels conservadors europeus en la qual es va tractar l'assumpte i es van acordar polítiques comunes.

A Alemanya, el consens governamental va perillar breument per les polèmiques declaracions de la ministra Barley, membre de la nova coalició bipartidista. Juntament amb ella, hi ha hagut algunes veus que han qüestionat Merkel i han demanat una solució política al marge de la judicial i fins i tot una mediació internacional en el conflicte català.

El dissentiment més sonat aquesta setmana ha estat el d’Alexander Dobrindt, líder parlamentari de la CSU, el partit aliat bavarès en el bloc conservador de la cancellera. Dobrindt, molt procliu a les polèmiques, va estimar que “allò que en el cas escocès es va considerar dret a l'autodeterminació, no ha de ser considerat colpisme en el cas català”.

El cercle més proper a Merkel ha pres la determinació que no es torni a repetir una provocació com aquesta. “Som conscients que hi ha hagut crides a la mediació”, diu a EL PAÍS McAllister, un dels polítics més propers a la cancellera. “La meva resposta és sempre la mateixa, fan falta dues persones per ballar un tango i fan falta dues persones per trobar una tercera que sigui una mediadora neutral. No he sentit ni una sola petició per part del Govern central espanyol de mediació. Ni una sola vegada. I per això no hem de contestar aquestes preguntes. És una afer intern que hauran de resoldre Espanya i Catalunya. Espanya té una Constitució, Espanya és una democràcia i Espanya és un país en el qual regeix l’Estat de dret”.

Norbert Röttgen és diputat de la CDU i presideix la comissió d’Exteriors del Bundestag alemany i explica que un dels problemes és que “a Alemanya hi ha un clar desconeixement de la Constitució i de la història d’Espanya. La nostra experiència federalista és totalment diferent i per això a alguns alemanys els costa entendre que es pugui extradir per rebel·lió una persona que no ha disparat un tret”. Fonts parlamentàries atribueixen les declaracions de Barley precisament a aquesta “falta de coneixement d'una situació aliena al federalisme alemany”, però consideren que “no representen la postura del Govern ni de la majoria del Bundestag”.

En la reunió dels conservadors europeus van prendre part també els líders dels Republicans, el partit conservador francès. El seu nou president, l'exministre Laurent Wauquiez, va ser informat de la situació a Catalunya per l'eurodiputat espanyol Esteban González Pons. Wauquiez presideix la regió Alvèrnia-Roine-Alps i en qualitat de líder regional va rebre peticions de suport dels independentistes, que va rebutjar.

“El primer extremisme és el populista. La pulsió és la de crear i tancar fronteres. Però Europa no pot construir-se sota els enderrocs de les sobiranies nacionals. Cal salvar Europa i retornar-li uns fonaments sòlids”, va dir Wauquiez als eurodiputats reunits, amb la idea del repunt del nacionalisme i l'independentisme de rerefons.

González Pons havia remès prèviament una carta al Parlament europeu en la qual va alertar que “alguna cosa no funciona a la Unió Europea quan un tribunal regional pot desmentir en dos dies el criteri d'un Tribunal Suprem nacional, elaborat durant sis mesos d'investigació detallada i exhaustiva, basat en proves legalment demostrables”. “Creem l'ordre europea d'arrest per fer el lliurament de criminals més simple, ràpida i segura. Si aquestes ordres no funcionen, Schengen ens deixa indefensos contra aquests delinqüents i els seus crims”, afegeix.

Precisament una de les labors dels eurodiputats és explicar als seus companys que les euroordres han fallat en més d'una ocasió i que el cas de Puigdemont no és una excepció. Recentment una jutgessa d’Irlanda es va negar a extradir un ciutadà polonès acusat de narcotràfic, al·legant la suposada falta d'independència judicial a Polònia. L'any passat un jutjat holandès es va negar a extradir a Bèlgica vuit acusats de narcotràfic al·legant que un informe denunciava condicions insalubres a les presons belgues.

“Que s'alliberi Puigdemont no vol dir que no donem suport a la Constitució espanyola. Aquí no té suport polític”, deixa clar Elmar Brok, europarlamentari de la també governamental CDU, a cavall entre Berlín i Brussel·les. Brok va causar una certa revolada quan el Frankfurter Allgemeine Zeitung el va citar la setmana passada parlant de mediació internacional en el conflicte català, una tesi que a Berlín només defensen els Verds i l’Esquerra. Brok aclareix que “quan parlo de mediació, deixo ben clar que tindria sentit només en el cas que les dues parts la sol·licitin i excloent la independència com a possible objectiu últim de la negociació, perquè és contrària a la Constitució espanyola”.

El diputat socialdemòcrata alemany, Axel Schäfer, dibuixa un panorama similar en el seu partit. “És clar que en el SPD hi ha diferents punts de vista personals, però el que és clar és que per a la Unió Europea seria un desastre que s'acceptés un moviment secessionista. El nacionalisme és clarament contrari a la integració europea. Aquí a Alemanya, unes accions similars serien també il·legals”, assegura Schäfer. La veritat és que a Alemanya no hi ha, excepte reivindicacions marginals, aspiracions independentistes entre els 16 länder.

En l'altre extrem de l'espectre polític dels dos grans partits de la gran coalició de Govern es troba Die Linke, la formació de l'esquerra postcomunista que s'ha posicionat clarament en contra de l'empresonament de Puigdemont i que precisament intenta portar al terreny polític el cas judicial. Die Linke ha demanat que se celebri una sessió parlamentària de les comissions d’Exteriors i Justícia, una iniciativa que ha estat rebutjada per la resta de partits.

Andrej Junko, portaveu de Die Linke per a Afers Europeus, explica que “des que van empresonar Puigdemont, nosaltres hem defensat que la solució ha de ser política. Creiem que es tracta d'un conflicte polític que no obstant això ha estat abordat amb mesures judicials. L'únic camí és el diàleg”.