Selecciona Edició
Connecta’t
ENTREVISTA

“Moltes exposicions es fan només per la inauguració i el catàleg”

Marko Daniel, director de la Fundació Joan Miró de Barcelona, concedeix la seva primera entrevista en complir 100 dies en el càrrec

Marko Daniel en una de les terrasses de la Fundació Joan Miró.
Marko Daniel en una de les terrasses de la Fundació Joan Miró.

L'historiador de l'art alemany Marko Daniel (Aquisgrà, 1964) dirigeix la Fundació Joan Miró de Barcelona des del gener —ara compleix cent dies— després de guanyar el concurs internacional convocat l'any anterior per substituir Rosa Maria Malet al capdavant d'aquest centre des de 1980. Abans era cap de programes de la TateModern de Londres.

Pregunta. Ha estat fàcil l'aterratge?

Resposta. És un procés que continua. El treball de la Rosa Maria ha estat magnífic. No hi ha un altre exemple que conegui d'una directora que hagi guiat amb tanta saviesa una institució durant 37 anys. Però les coses han canviat i la institució i el seu patronat buscaven un candidat amb una perspectiva internacional.

P. Com valora la fundació?

R. Tenim una situació privilegiada i som en un edifici que és un conjunt increïble d'arquitectura i art, obra de dos amics, Josep Lluís Sert i Joan Miró, que el van fer junts. En entrar s'entra a un espai de serenitat, tranquil·litat i llum i això és un fet molt especial. La gran diferència amb altres centres és la implicació de l'artista, la relació estreta entre Miró i aquest lloc que fa que la seva obra es vegi millor aquí que en cap altre lloc.

No som una botiga de ‘fast food’ que ofereix cinc minuts d'art”

P. No és un desavantatge ser a Montjuïc?

R. Té els seus reptes. La gent ha de venir aquí. Aquí no s'hi arriba de pas, però no som una botiga de fast food al centre que ofereix cinc minuts d'art.

P. Considera que les xifres de visitants són les correctes?

R. El nombre de visitants no és un dels meus objectius. Sí que ho és la qualitat de la visita. El més important és que els que vinguin tinguin una experiència d'altíssima qualitat, una estimulació intel·lectual o emocional, o les dues coses.

P. Introduirà canvis a la col·lecció permanent que es va inaugurar l'abril del 2016?

R. Hi ha moltes visions possibles de Miró. Aquesta és una vàlida i ben estudiada que reflecteix un coneixement profund de l'obra i la seva història. Però hi ha altres visions que van més al fet que Miró és un artista viu i la seva obra té vigència i rellevància per a nosaltres avui. Exhibir la col·lecció permanent d'una altra manera és un dels reptes per als pròxims anys.

P. Cal renovar la mirada sobre Miró?

R. Vull que les obres de Miró no només siguin recognoscibles, sinó que entrin en diàleg entre elles, que inspirin, provoquin dubtes i preguntes. Aquest mateix any s'han inaugurat dues exposicions molt interessants l'IVAM de València i al centre Botín de Santander i totes dues presenten visions noves i diferents. El nostre paper és col·laborar amb altres fundacions i centres que treballen amb Miró per millorar la seva visió.

Augmentar els visitants no és el meu objectiu, sí la qualitat de la visita”

P. Es coneix Miró més a fora que aquí?

R. Des de fora, Miró és un dels grans artistes del segle XX, aquí encara cal reivindicar-lo.

P. Barcelona té amb tres grans centres dedicats a artistes: Tàpies, Picasso i Miró.

R. No conec una altra ciutat que tinguin tres institucions així. És excepcional i sorprèn que les administracions i el públic no s'aprofitin més d'això. Centres com aquests, com el Macba o el MNAC, són els millors per entendre la nostra identitat.

P. Malet va deixar tancada aquesta temporada. Ens sorprendrà el 2019?

R. El meu paper no és comissariar exposicions; és definir les línies estratègiques de la institució al segle XXI. Haig de prestar molta atenció a com convidem els visitants, com conversem amb els nostres públics i donar una forma diferent de tot aquest conjunt. Les diferències no només es veuran en els títols de les exposicions, també en com treballem amb la programació.

P. És el que vostè anomena "exposicions vives".

R. Sí

P. Les anteriors eren "exposicions mortes"?

Ser una fundació privada ens ha protegit i donat autonomia”

R. Hi ha poca gent que no estaria d'acord amb això. Cal ser molt radical. Hi ha moltes exposicions que es fan per a la inauguració i el catàleg i crec que això no és el nostre paper. Som una institució privada amb vocació pública i això ens obliga a demostrar amb el que fem que la fundació té una rellevància a la nostra societat.

P. Malet va demanar un canvi a l'estatut jurídic de la fundació.

R. No és una prioritat. Ens ha servit molt ser una fundació privada. Ens ha protegit i donat independència i l'autonomia, sobretot en el primer moment quan la va crear Miró i aquesta forma i segueix tenint vigència.

P. S'autofinancen en un 75%.

R. Ens agradaria veure una implicació més gran de l'administració pública. No és una reivindicació, perquè som conscients de la pressió que pateixen ara. La implicació fa referència a la utilitat que nosaltres, com un dels millors monogràfics del món, podem tenir per a la ciutat. Volem potenciar la nostra visibilitat a la ciutat.

P. Quin és la seva aspiració més important com a director?

R. Tenim una visió molt ambiciosa pel 50è aniversari que tindrà lloc el 2026, d'aquí a vuit anys que seran molt curts. Hem de treballar molt per aconseguir aquesta visió ambiciosa d'una integració perfecta entre la Fundació, la ciutat i l'àmbit internacional i aconseguir que a través d'aquest treball la figura de Miró sigui reconeguda encara més internacional i localment.