Valentino Rossi no té por
Fa un any ens deia que es competia així, amb el ganivet a la boca, i qui no vulgui que es quedi a casa. Ara assenyala els altres amb el dit
Valentino Rossi és aquest pilot de 39 anys que encara ens fa aixecar de la cadira cada diumenge de curses.
És aquest esportista que 23 anys després de debutar al Mundial de motociclisme segueix pensant en com guanyar el desè títol, que l’acompanyi en la retirada.
Perquè Rossi és el pilot que ha estat més anys guanyant curses a MotoGP, 16 anys i 351 dies, més dels que té Jaume Masià, un dels rookies de Moto3. Rossi és el de les 115 victòries, els 228 podis i els set títols a la categoria reina.
Valentino Rossi és el pilot que mou les masses, que pinta de groc les tribunes dels circuits, que ajuda a signar els contractes de televisió i a tancar els acords amb els patrocinadors.
Rossi és aquell que li va fer un petó a la seva Yamaha a Welcom el dia que va guanyar per primer cop després de deixar Honda per seguir triomfant. És el mateix que l’any passat va aconseguir la desena victòria a Assen en un dia de ruixats en què va ser l’únic que no va dubtar sobre el com, el què i el quan.
Valentino Rossi és també “el rei dels taurons”, en paraules de Márquez, que es presenta a la festa disfressat de peixet. És el que va ensenyar el dit del mig a Biaggi a Suzuka, o el dels cops de puny al podi de Montmeló.
Rossi és el pilot que va patentar els avançaments al límit del reglament, com aquell a l’últim revolt del circuit de Jerez amb el qual va treure Sete de la pista. És l’autor d’aquella maniobra impossible a Stoner en el llevataps de Laguna Seca.
Rossi és el del mur que va dividir els dos costats del box de Yamaha durant molts anys per no compartir informació amb el seu company Lorenzo.
Rossi és el de la campanya contra Márquez, suposadament interessat a regalar el Mundial del 2015 al mallorquí. I és el del cop de peu (també) a Márquez a Malàisia, fart com estava que algú que ja no tenia opcions de guanyar el títol li estigués fent la punyeta.
Rossi és el mateix que reia quan Lorenzo confessava que sentia pànic de tornar al circuit d’Assen mullat després de trencar-se l’espatlla; el mateix que va respondre a Pedrosa l’any passat a Aragó que, si s’havia emprenyat per una maniobra seva, el que havia de fer era córrer tot sol; el mateix que unes setmanes després, a Austràlia, assegurava que ara es competia així, amb el ganivet a la boca, i qui no vulgui que es quedi a casa.
Valentino Rossi és tots aquests. I també és aquell que diumenge passat va dir allò que li agafa por quan a la pissarra li ensenyen que al darrere hi té Márquez.
Si té por, que no corri més, li va dir el seu exrival i amic Jorge Martínez Aspar, que sap com les gasta.
Si té por, que marxi a treballar a un banc, li va contestar l’altre mite italià del motociclisme, Giacomo Agostini.
Ells, com tothom, saben que Rossi no té por. Rossi no ha tingut mai por de la pista.
Sobre la firma
Más información
