_
_
_
_
_

La pell del MNAC, en reparació

El museu rehabilita, per primera vegada, l'estructura exterior de l'edifici, afectada per la porositat de la pedra, en uns treballs que requeriran un pressupost extraordinari

José Ángel Montañés

Els milers de turistes que pugen cada dia a Montjuïc fins a les portes del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) –la majoria per fer una foto panoràmica amb la ciutat als seus peus i uns pocs per visitar l'excel·lent col·lecció d'obres d'art que atresora aquest museu– hauran pogut observar com es colen a les seves fotografies unes molestes xarxes blaves que cobreixen en part o totalment les sis torres que identifiquen la silueta d'aquest edifici gairebé centenari. També la llanterna que corona l'enorme cúpula central. Les xarxes s'han col·locat pels treballs que duu a terme Blue Barcelona, una empresa especialitzada que disposa d'escaladors que realitzen des de començaments d'any un mapping per detectar les patologies que afecten la pedra, que és originària, com la de molts dels edificis de la ciutat de Barcelona, de la mateixa muntanya de Montjuïc.

“La pedra amb la qual està fet l'edifici, per la seva naturalesa, és molt porosa. Això fa que l'aigua i les baixes temperatures acabin esquerdant-la perquè oxida el ferro que uneix cadascuna de les pedres i les fa esclatar”, explica una font propera a la direcció del principal museu barceloní. Es tracta del mateix problema que afecta la façana de la Pedrera, l'última obra civil de Gaudí, que obliga els seus gestors a intervenir cada deu anys de manera integral.

Diverses de les torres amb les xarxes protectores blaves.
Diverses de les torres amb les xarxes protectores blaves.Massimiliano Minocri

Les mateixes fonts del MNAC expliquen que després de l'última intervenció, el 1992, que va concloure amb la reobertura de l'edifici com a museu, “s'han anat fent inspeccions de manera periòdica, cada dos anys. A més, el 2005 es va aplicar una capa impermeabilitzadora a la façana per impedir que l'acció de l'aigua l'afectés”. Una acció que, sens dubte, cal tornar a aplicar ara, en vista de la poca efectivitat que ha tingut.

L'any passat, de forma excepcional, per tenir un pla detallat, es va encarregar a una empresa d'enginyeria que fes una inspecció que acabarà amb un pla d'actuació global, “la primera que es farà d'aquestes característiques”.

Llavors van quedar les zones difícils: les torres i pinacles on es poden veure penjats durant aquests dies tres o quatre escaladors. “En aquesta última revisió s'està veient que hi ha zones que no estaven en perfecte estat i, per precaució, s'han col·locat unes xarxes blaves poc discretes”; sobretot al voltant dels pinacles i elements decoratius escultòrics situats a l'estructura arquitectònica de les sis torres.

Construït per ser enderrocat després dels fastos del 1929

El Palau Nacional, seu del MNAC, va ser construït en estil de “classicisme acadèmic”, com a edifici principal de l'Exposició Internacional celebrada a Barcelona el 1929. Al seu Saló Oval, que té fama de ser l'espai civil més gran del món cobert per una cúpula, va acollir la cerimònia d'inauguració presidida pel rei Alfons XIII i la seva dona Victòria Eugènia.

Però, com que havia de ser un edifici temporal, es va aixecar molt ràpidament (entre el 1926 i el 1929) i amb materials modestos. Això va fer que el 1934 ja s'hagués de modificar quan es va inaugurar com a seu del Museu d'Art de Catalunya i ha fet que s'hagi hagut de sotmetre a contínues intervencions.

La pluja ha alentit aquests treballs. Ben aviat finalitzaran i es coneixeran totes les patologies que afecten el conjunt i es començarà a actuar en uns treballs que es preveu que durin alguns mesos. “No es tractarà d'un lífting, una operació de maquillatge, sinó d'una intervenció de rehabilitació per consolidar els elements deteriorats", insisteixen des del MNAC.

Com que no han acabat els treballs de detecció de tots els mals que afecten la pedra, és difícil saber el cost de l'operació. Però al MNAC s'assegura que “serà milionària, de més de sis zeros”. Per aconseguir el finançament d'aquests treballs caldrà aprovar un pressupost extra que haurà de passar per la reunió del Patronat (en la qual figuren el Ministeri de Cultura, la Generalitat i l'Ajuntament). Però el màxim òrgan de govern no es reuneix des del juliol, ja que l'aplicació del 155 va impedir la celebració de l'habitual de Nadal. I tampoc està previst que es reuneixi fins que la situació política no canviï.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_