L’agonia del presumpte assassí de Susqueda
Jordi Magentí no parava de parlar dels Mossos i la investigació amb el seu entorn
El 2 de febrer Jordi Magentí va tornar al pantà de Susqueda. L'acompanyava la unitat de Mossos que feia gairebé mig any que investigava la desaparició d'en Marc i la Paula. L'ara empresonat pel crim va passejar els Mossos per la zona de l'embassament on va aparèixer el cotxe dels joves. Es va omplir de fang fins als genolls, segons va explicar després al seu germà. I a la seva mare, i a la seva filla, i a la xicota del seu fill. Durant els últims dies, els Mossos es van convertir en la seva obsessió. Així ho recullen els micros que la policia va col·locar a casa seva i al seu cotxe.
Llavors ja havia declarat en dues ocasions davant dels Mossos: el 4 de desembre, de manera informal, i el 5. En tots dos relats es va contradir: en un va sentir trets, en l'altre, no; en un va dir que no recordava dates, i en l'altre, que va ser al pantà el 28 i 29 d'agost. L'única cosa que va sostenir de manera sòlida és que el 24 d'agost, quan van desaparèixer en Marc i la Paula, no va ser al pantà. Llavors, els Mossos ja tenien les imatges del vehicle de Magentí, un Land Rover Defender blanc, aquell mateix dia a la zona.
“Els Mossos són uns cabrons i no tenen dret al que fan”, es va queixar
Així que van començar a pressionar Magentí. Amb les dates i amb les versions. El 4, 6 i 7 de febrer els micros graven un home al límit. "Jo no estic bé, aquests esvalotaments no em van bé", li diu a la seva mare. Els Mossos han trucat a la dona de Magentí, a Colòmbia, i li han preguntat per "moltes coses": el que havia vist al pantà, si hi anaven sempre tots dos o si hi anava només ell o per què se'n va anar de manera precipitada a Colòmbia, el seu país d'origen.
"Els Mossos són uns cabrons i no tenen dret al que fan", es queixa, per Skype, a la seva parella. "N'estic fart, no es pot col·laborar, aquests es fan una pel·lícula del que no existeix, hauria preferit no haver dit res", segueix. I retreu que el "donin pel cul amb les dates" i que ell no se'n pot recordar. "Els Mossos volen treure petroli d'on no hi ha res", conclou. I assegura que si segueixen pressionant-lo, els dirà que "prou", "que es busquin una altra font que en sàpiga més". I si es passen amb ella, "aniré allà i em cagaré en la mare que els va parir", afirma.
I tot, diu, per haver-la portat "en el pitjor moment" al lloc on després va aparèixer el cotxe. Magentí va anar per primera vegada a aquesta zona del pantà amb la seva dona, amb l'excusa d'ensenyar-l'hi. Els Mossos sospiten que la va fer servir com a coartada per comprovar (la va deixar dues hores sola) si el cotxe i els cossos s'havien enfonsat degudament.
La tensió arriba al seu punt àlgid el 8 de febrer, quan li truca el seu fill.
—Jo crec que tens raó tu. Que sospiten una mica de nosaltres, perquè ara he trobat un article que han penjat i sortia que la policia vol anar amb un georadar per trobar l'arma...
“I si tenen el telèfon punxat?”, li va suggerir a la seva mare
—Poden fer el que vulguin. Jo no sé res. A mi què m'expliques...
— Sí, però al diari, al final de tot hi posa: la policia manté la seva mirada sobre els belgues i sobre un cotxe blanc vist al lloc del crim.
El fill de Magentí, amb el qual compartia negocis de marihuana al pantà, segueix insistint. "No em truquis gaire", l'adverteix el seu pare. Però ell segueix, sense donar-se per al·ludit, fins que Magentí posa fi a la conversa:
— Escolta'm, la cosa que hauries de fer és no trucar-me per a aquestes coses. Ho entens?
En penjar, l'home s'esplaia amb la seva mare: "I si tenen el telèfon punxat? Que no em posi en marrons, que no té res al cap". La mare li treu ferro, dient-li que ja l'hi ha dit. Magentí respon: "Sí, però ja ha trucat".
En ingressar a la presó, Magentí va culpar el seu fill del doble crim quan parlava amb el seu company de cel·la, fet al qual els Mossos no donen credibilitat. La investigació els ha portat fins a ell, encara que no tenen proves directes, com l'ADN de les víctimes o l'arma o un mòbil. Això va fer dubtar les famílies dels joves assassinats, fins al punt que els investigadors i el fiscal es van reunir amb ells per explicar-los la investigació. Encara que amb prudència, l'acusació, que representa l'advocat Carles Monguilod, ha decidit donar suport a la posició de la Fiscalia, que creu que Magentí és l'assassí d'en Marc i la Paula.
Magentí és ansiós, inestable i irritable
Des d'abans de matar amb quatre trets la seva primera dona, el 1997, les visites a psiquiatres ja eren una constant a la vida de Jordi Magentí. Acudeix al centre de salut mental normalment acompanyat per la seva mare o la seva dona. Les diferents psiquiatres que l'han visitat els últims mesos coincideixen que és una persona ansiosa, que s'irrita fàcilment i magnifica el seu abatiment. El seu caràcter té trets d'impulsivitat, rigidesa de pensament; la seva personalitat és histriònica, amb un lleuger to narcisista, i no tolera la frustració.
Dues setmanes abans del crim de Susqueda va anar a la psiquiatra. Sentia menys ansietat que un mes abans i tornava a anar a pescar. Se sentia utilitzat per la seva família: “Em demanen molts favors i no m'ho agraeixen”. Es refereix sobretot al seu fill Jordi, de 28 anys, de qui diu que “li ha demanat ajuda en un tema i al final ell ha acabat només estirant del carro”. No està a gust i vol estalviar per tornar a Colòmbia amb la seva dona. Magentí va viure dos anys a Colòmbia amb la seva nova dona, però no s'hi va adaptar.
El 2016, va tornar a Anglès, amb la seva mare. L'any següent, s'hi van sumar la seva dona i la seva filla. La convivència amb el seu fill no va ser bona i van acabar a casa de l'oncle. El retorn a Anglès li va portar records del crim de la seva primera dona, i davant les psiquiatres es justificava, repetint que era bona persona. No millorava i es passava els dies fent papiroflèxia, fins que va tornar a pescar a Susqueda, que defineix com “casa meva”. Després del doble assassinat, el 4 de setembre, va anul·lar una prova mèdica. Al novembre, va reprendre les seves sessions i va acudir-hi amb la seva mare. Es va lamentar d'haver d'“estar cuidant avis en lloc que el cuidessin”, i ella va confirmar que vivia una situació “estressant en l'àmbit familiar”. Va demanar una alta que no li van donar.
