_
_
_
_
_

Un grup d’eurodiputats demana a la UE que intervingui en el conflicte català

L'independentisme ha obtingut 44 suports, que representen el 5,8% de l'Eurocambra

Álvaro Sánchez
L'eurodiputat Ramon Tremosa al Parlament Europeu.
L'eurodiputat Ramon Tremosa al Parlament Europeu.Delmi Álvarez

L'independentisme mou fitxa a Brussel·les. Un grup de 44 eurodiputats de 15 països han signat l'anomenat Manifest pel diàleg a Catalunya, un text en el qual fan una triple crida. Reclamen l'alliberament dels nou separatistes empresonats, demanen als jutges d'Alemanya, Suïssa, Bèlgica i el Regne Unit que no extradeixin Carles Puigdemont ni la resta de fugits, Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig, Clara Ponsatí i Marta Rovira, atès que consideren que existeix "una possibilitat remota que rebin un judici just" a Espanya. I finalment, sol·liciten a les institucions europees que intervinguin per trobar una solució política a través d'una ronda de diàleg sense condicions prèvies.

El ressò que ha trobat aquesta terna d'exigències ha estat minoritari. L'Eurocambra té 751 parlamentaris, dels quals només el 5,8% ha signat la declaració. La transversalitat dels signants, membres de les principals forces de l'arc parlamentari excepte el Grup Popular Europeu, comprèn representants de l'esquerra, conservadors, verds, liberals o socialdemòcrates. Els eurodiputats espanyols, irlandesos, belgues i italians han estat els més sol·lícits a aprovar el manifest, però la seva acceptació segueix sent marginal. Només una tercera part dels parlamentaris catalans —Jordi Solé, Josep Maria Terricabras i Ramon Tremosa, membres d'ERC i el PDeCAT— ha donat el seu vistiplau i, en total, han estat sis dels 54 espanyols, atès que entre els signants hi ha una diputada del BNG, una altra d'En Marea i una del PNB.

Els intents d'implicar els càrrecs comunitaris en el conflicte català no ha viscut grans avanços en els últims mesos. Al setembre, pocs dies abans del referèndum de l'1-O, 45 membres de la Cambra van remetre una missiva a Rajoy exigint-li la fi de la repressió, pràcticament la mateixa xifra que fa set mesos. L'activitat d'aquest col·lectiu de càrrecs afins a les demandes de l'independentisme s'està organitzant entorn de l'anomenada Plataforma de Diàleg UE-Catalunya, de la qual formen part 30 eurodiputats. Divendres de la setmana vinent presentaran l'entitat en un acte a Barcelona.

L'escalada de tensions ha fet que altres actors del Parlament Europeu també s'hi pronunciïn. Aquest dilluns Els Verds Europeus van enviar una carta a Rajoy demanant-li una solució negociada i dialogada al problema. Al costat oposat, el president de la institució, l'italià Antonio Tajani, ha estat una de les veus més taxatives en el seu suport al Govern espanyol. "Ningú a Europa reconeixerà la independència de Catalunya", va dir pocs dies després del referèndum il·legal.

Els fets que van seguir a les seves paraules li han donat la raó. Cap Estat ni institució comunitària ha donat el seu suport a l'independentisme, tot i que existeix preocupació per la receptivitat d'una part de l'opinió pública europea a la propaganda independentista. Davant d'aquesta tessitura, el Govern espanyol ha optat per mantenir un perfil baix davant de la hiperactivitat desplegada pels exmembres de la Generalitat fugits tant en els seus contactes polítics com en mitjans de comunicació internacionals.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Álvaro Sánchez
Redactor de Economía. Ha sido corresponsal de EL PAÍS en Bruselas y colaborador de la Cadena SER en la capital comunitaria. Antes pasó por el diario mexicano El Mundo y medios locales como el Diario de Cádiz. Es licenciado en Periodismo por la Universidad de Sevilla y Máster de periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_