Selecciona Edició
Connecta’t

El Suprem nega a Jordi Sànchez el permís per assistir al ple d’investidura

El jutge Llarena considera que la seva elecció com a president implicaria un alt risc que tornés a delinquir

El diputat de Junts per Catalunya Jordi Sànchez.
El diputat de Junts per Catalunya Jordi Sànchez.

Jordi Sànchez no podrà assistir al ple d'investidura convocat per divendres al Parlament amb l'exlíder de l'ANC com a candidat. El jutge Pablo Llarena ha denegat les tres peticions que havia formulat la defensa de Sànchez aquesta setmana: que el posi en llibertat o el deixi sortir temporalment per assistir al ple o que almenys li permeti connectar-s'hi des de la presó per videoconferència. El magistrat basa el seu rebuig en el fet que es manté el risc de reiteració delictiva i que aquest no desapareix amb cap de les mesures proposades per l'advocat de Sànchez. Segons resolucions anteriors del Tribunal Constitucional i dels lletrats del Parlament, el candidat a la investidura ha d'assistir al ple, per la qual cosa la resolució de Llarena torna a impedir que Sànchez sigui investit president de la Generalitat.

En la interlocutòria en el qual exposa la seva decisió, Llarena indica que el fet que es postuli com a candidat a president apunta “marcadament i racionalment” al fet que, si surt escollit, el seu mandat es podria orientar “cap al trencament d'un ordre constitucional pel qual qualsevol elector entén que s'ha de desenvolupar la seva representació democràtica”. "L'atac a l'ordre constitucional pot estar en desenvolupament, per més que es trobi actualment paralitzat i en possible espera d'un relleu dels seus protagonistes", afirma el jutge, que considera que és aquesta circumstància la que indica la conveniència de "sobreposar la protecció d'uns drets polítics col·lectius sobre un lideratge que, pel seu exercici delictiu, suposi una restricció parcial del dret reconegut al processament en l'article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics”.

Llarena ja va impedir a Sànchez assistir a un ple d'investidura convocat pel president del Parlament, Roger Torrent, per al 12 de març amb l'exlíder de l'ANC com a candidat, per la qual cosa la resolució de Llarena d'aquest dijous era previsible. No obstant això, en aquesta ocasió hi havia una novetat a la qual s'aferrava la defensa de Sànchez: que el Comitè de Drets Humans de l'ONU va admetre a tràmit fa unes setmanes una demanda en la qual la defensa del candidat considera que l'alt tribunal està vulnerant els seus drets polítics. En la seva resposta, l'ONU demana a Espanya que prengui “totes les mesures necessàries per garantir que Jordi Sànchez pugui exercir els seus drets polítics”.

Llarena fa referència a aquesta resolució i explica que ni és vinculant ni tan sols suggereix que la tutela cautelar dels drets polítics del processat hagi de passar per alguna de les mesures que Sànchez demana. El jutge, que adverteix que l'ONU sempre admet els escrits si formalment estan ben presentats, recorda que Sànchez té una limitació només parcial de l'exercici en els seus drets polítics, ja que no ha estat privat del seu dret a presentar-se a les eleccions, ni del seu dret a exercir el vot en la seva actuació parlamentària. Però respecte a la seva petició d'assistir al ple d'investidura, les restriccions vigents “resulten plenament justificades ateses les greus conseqüències que tindria la seva reincidència respecte dels principis i drets constitucionals i polítics de tots els ciutadans espanyols […], així com la marcada probabilitat que aquesta reiteració sobrevingui en l'eventualitat que se li arribessin a atribuir les funcions executives per les quals es postula”.

Segons Llarena, l'interès de l'ONU que s'evitin danys irreparables en els drets polítics del processat “no implica que ineludiblement s'hagi d'autoritzar l'exercici complet del seu contingut, ni que s'hagi de renunciar a avaluar si l'exercici complet dels drets polítics resulta d'acord amb el principi que la representació ciutadana s'exerceixi de manera constitucionalment adequada”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >