_
_
_
_
_

Fiscals espanyols i alemanys es reuneixen per abordar l’entrega de Puigdemont

La cita, que és imminent i es farà a la Haia, servirà per intercanviar informació i buscar fórmules que permetin incorporar els delictes de rebel·lió i sedició al procés d'extradició

Membres de les fiscalies d'Espanya i Alemanya tenen previst reunir-se en les properes hores a la Haia amb l'objectiu d'intercanviar informació sobre l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i estudiar si és possible incorporar noves proves perquè sigui lliurat pels delictes de rebel·lió o sedició, i no només pel de malversació, com ha decidit en primera instància l'Audiència del land de Schleswig-Holstein.

Carles Puigdemont, a la seva arribada a la Universitat de Copenhaguen.
Carles Puigdemont, a la seva arribada a la Universitat de Copenhaguen.TARIQ MIKKEL KHAN (AFP)

La reunió entre fiscals de tots dos països es farà de forma imminent, segons fonts jurídiques, i serà a la Haia (Països Baixos) perquè allà és on té la seu l'Eurojust, l'òrgan de la Unió Europea encarregat de reforçar la cooperació judicial entre els països membres. Hi assistiran alguns dels membres del ministeri públic que intervenen com a part en la instrucció del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena contra els líders independentistes i també d'altres del land al qual pertany el tribunal regional de Schleswig-Holstein. Aquesta instància judicial alemanya, de menor rang jeràrquic que el Suprem espanyol, és la que de moment ha vetat que Puigdemont sigui lliurat a Espanya per rebel·lió. I ara està a l'espera que el Suprem li aporti més proves sobre la malversació d'1,6 milions que atribueix Llarena als caps separatistes en la seva ordre de processament.

En la reunió de fiscals de tots dos països assistiran alguns dels membres del ministeri públic que intervenen com a part en la instrucció de Llarena contra els líders independentistes

L'objectiu de la reunió és intentar demostrar als fiscals alemanys que hi ha proves suficients per jutjar els delictes de rebel·lió i sedició. I, encara que la Fiscalia alemanya no té possibilitat de recurs per capgirar la decisió del tribunal regional, s'està intentant explorar dues vies. D'una banda, que la Fiscalia alemanya es dirigeixi a l'audiència de Schleswig-Holstein perquè reconsideri la seva decisió arran de les noves proves aportades per Espanya. I, de l'altra, que el tribunal, en cas de tenir dubtes sobre què cal fer, pugui fins i tot plantejar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Els fiscals espanyols mostraran als alemanys dades concretes i argumentades dels delictes de rebel·lió i malversació (el Ministeri de l'Interior té documentat que es van produir almenys 300 actes violents durant els aldarulls del procés separatista). No obstant això, els citats mitjans assenyalen que el tribunal alemany “s'ha de cenyir a veure si els fets que descriu Llarena estan tipificats al seu territori, però sense pretendre fer una instrucció paral·lela”.

Amb la reunió que faran fiscals alemanys i espanyols, a la qual també assistiran coordinadors de cooperació judicial europea, es busca, a més, no desgastar el jutge del Suprem Llarena al laberint jurídic que envolta ara el lliurament de Puigdemont. Són els fiscals, inclosos els alemanys, els que tenen la missió de defensar la petició d'Espanya davant del citat tribunal regional.

Hi ha un mecanisme de resposta ràpida del Tribunal Europeu de Luxemburg, “que pot trigar dos o tres mesos” a emetre la decisió

La intervenció de Llarena arribarà quan Alemanya, una vegada analitzades les noves proves aportades des d'Espanya, més detallades, informi de “les condicions de l'entrega” de Puigdemont. Si en aquestes va el veto de poder jutjar l'expresident per rebel·lió (i ni tan sols sedició, que es produeix per intentar alterar les fronteres de l'Estat encara que no hi hagi violència), serà Llarena qui presenti una qüestió prejudicial al Tribunal de la Unió Europea.

El jutge del Suprem li preguntarà, entre altres coses, si el tribunal de Schleswig-Holstein, en negar-se a lliurar Puigdemont per rebel·lió o sedició, ha interpretat correctament les directrius de la normativa que regula l'euroordre. Les altres euroordres llançades per Llarena a Bèlgica i Escòcia, on es refugien cinc dels fugits (la dirigent de la CUP Anna Gabriel i Marta Rovira, d'ERC, s'amaguen a Suïssa, i estan sota el procediment d'extradició, diferent de l'euroordre), quedarien també paralitzades a l'espera que Luxemburg resolgui la qüestió prejudicial de Llarena respecte a Alemanya, que per via d'urgència podria durar uns tres mesos.

“Si no hi ha violència de rebel·lió, com diu el tribunal alemany, almenys hi ha sedició", assenyalen fonts jurídiques. I si Luxemburg li dona la raó a Alemanya, en el sentit que el seu tribunal ha interpretat correctament la normativa europea sobre l'euroordre i que no es pot jutjar Puigdemont per cap d'aquests delictes, llavors el Suprem creu que caldria rebutjar el lliurament del líder independentista. Mentrestant, a Espanya, empresonats, i jutjats per rebel·lió i malversació, quedarien els no fugits (Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Carme Forcadell, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull i Dolors Bassa).

La reunió entre fiscals a la Haia se centrarà precisament a debatre sobre tots aquests arguments. La Fiscalia alemanya, dies després que es detingués Puigdemont, va opinar, en sintonia amb el jutge Llarena, que el contingut de la interlocutòria del processament del Suprem espanyol té la seva equivalència en la legislació penal alemanya en els delictes d'alta traïció i malversació i que, per tant, hi havia base per al lliurament del pròfug a Espanya. El Suprem no està disposat a cedir sobirania si no hi ha correspondència a la resta de països europeus, sostenen aquests mitjans.

L’altra cara de la moneda

Alemanya, que sol demanar a Espanya anualment el doble d'euroordres que a l'inrevés (les costes espanyoles són refugi de nombrosos delinqüents europeus), té en tràmits inicials en aquest moment a l'Audiència Nacional una petició perquè se li lliuri un ciutadà que ha comès greus delictes al seu país.

Hi ha hagut veus judicials partidàries que es rebutgés l'euroordre i se li demanés al tribunal alemany que l'havia requerit a l'Audiència Nacional que aportés més proves que aquesta persona havia comès els delictes que se li imputaven. Però el mateix fiscal general de l'Estat, Julián Sánchez Melgar, va intervenir per oposar-se a aquesta idea i va ordenar que s'informés a favor del lliurament d'aquesta persona a Alemanya, avisant que els fiscals espanyols confien en les instruccions que desenvolupen col·legues de la resta de països europeus.

Instrucció paral·lela

El jutge Llarena ha enviat l'euroordre a Alemanya amb els delictes de rebel·lió i malversació, però això no implica que el tribunal alemany pugui acarar si els fets descrits en la interlocutòria estan tipificats al seu país i qualificar-los com ho entengui jurídicament. De moment ha dit no a la rebel·lió argumentant que la violència exercida durant els mesos de setembre i octubre del 2017 a Catalunya no van tenir prou intensitat per doblegar l'Estat espanyol.

Segons les mateixes fonts, el tribunal alemany s'ha excedit i la seva missió, d'acord amb la normativa que regula l'euroordre, no és la de fer la seva pròpia instrucció sobre un assumpte d'un altre país. Aquesta tasca competeix al jutge del Suprem espanyol, Pablo Llarena. En l'euroordre no intervenen els governs dels països membres. És un tema entre els jutges europeus i de confiança recíproca.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_