Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Les reines de la foto

L’ús del femení plural per a Letícia i Sofia no deixa de reflectir un llenguatge sexista

'Les reines', el 7 d'abril.
'Les reines', el 7 d'abril. EFE

A mi, de tot el serial monàrquic al voltant de la renyina entre la nora i la sogra que es volia fer una foto amb les netes (que si l’una tapava el pla per fer nosa, que si l’altra resultava carregosa, que si la neta s’esmunyia del braç de l’àvia amb una manotada, que si el pare de les criatures provava de posar-hi pau, que si l’avi se’n desentenia), m’ha cridat l’atenció la llengua utilitzada —ves, manies d’un—, i sobretot aquest plural en frases com “la polèmica de la foto de les reines”, tota una fórmula innovadora per parlar, amb una certa lògica, de més d’una reina. Per a això tenim el plural, de fet.

La gràcia, però, és que hem topat de morros amb cas clàssic del llenguatge sexista, quan el femení serveix per al femení i el masculí serveix per a tot, però aquesta vegada no ha corregut la corrua d’apologetes de la igualtat de gèneres, que s’ho deuen haver mirat amb la curiositat amb què s’ho ha mirat el comú del populatxo, això és, amb certa sornegueria i bastant de menfotisme. La monarquia no deu atraure prou interès per desplegar-hi els mecanismes del llenguatge igualitari i no sexista d’una part notable de l’esquerra, cosa que demostra que aquest interès és en benefici propi i no tant del llenguatge en si ni de la convivència en comunitat. Qui lluita per la igualtat de gènere i s’oblida de les reines no està vetllant pel conjunt de la societat.

El sintagma les reines, en una frase com l’anterior, funciona precisament perquè el terme està marcat amb el gènere femení, d’acord amb la terminació morfològica; o, dit a la inversa, com que el masculí és en aquest cas també el gènere no marcat, i per tant el propi i natural quan volem incloure-hi tant el rei com la reina per fer el plural (com ara en frases com “els reis van visitar ahir Barcelona”), el sintagma en femení queda amb un sentit diàfan i tots sabem de què estem parlant: la reina de debò (Letícia) i la reina emèrita (Sofia) se les han tingudes en públic per una foto amb les netes, que possiblement haurien preferit fer-se un selfi i penjar-lo a l’Insta.

Basta veure la dificultat que haurien tingut els periodistes si l’escena hagués sigut igual, però protagonitzada pels homes. L’avi agafa les netes per fer-s’hi una foto, el fill ronseja per davant entorpint el camp de visió dels objectius i finalment la neta es treu l’avi del damunt. Seria molt rar que aquest cop la renyina s’hagués esbandit parlant de “la polèmica de la foto dels reis”, perquè la presència del masculí com a gènere no marcat i l’hàbit informatiu de referir-nos a la reina i el rei justament com els reis convertirien la narració dels fets en equívoca. I hauríem hagut de recórrer a formulacions perifràstiques i desventurades com “la polèmica de la foto del rei i el seu pare” o “la polèmica de la foto del rei i el rei emèrit”, en un lamentable malbaratament del masculí plural.

La solució —mal que pesi a tots aquells que hi tenen brots al·lèrgics quan s’ho troben— és en aquest cas recórrer a la duplicació per fer el plural: el rei i la reina, a fi de marcar el gènere masculí amb el que és, masculí, i deixar de fer-lo servir com a plural genèric; és el que els passa als pares a les escoles, que a base de proveir el plural no marcat (els pares) ja no se sap quan es parla d’ells sempre que es vol al·ludir només als pares pares i deixar córrer les mares. Al capdavall, no deixa de ser una profunda injustícia que la llengua no pugui expressar que els reis reis també es barallen.

MÉS INFORMACIÓ