Selecciona Edició
Connecta’t

L’empresonat pel crim de Susqueda, a un altre pres: “Va ser el meu fill”

Els Mossos donen versemblança a la declaració del company de cel·la de Magentí, però no creuen el seu relat exculpatori

Barcelona / Girona
Jordi Magentí, a Anglès. atlas

Jordi Magentí, acusat del doble assassinat de dos joves a Susqueda, no va deixar passar ni un dia. Quan va entrar a la presó va explicar al seu company de cel·la la seva versió del que va passar: el seu fill havia matat el Marc i la Paula i ell l'havia ajudat a desfer-se dels cadàvers. El pres va córrer a explicar-ho al director de la presó, i els Mossos li van prendre declaració. La policia catalana dona credibilitat a l'intern, però no a l'exculpació de Magentí: totes les proves apunten a ell.

Eren poc més de dos quarts de deu de la nit. Magentí havia estat assignat a un pres de confiança a la presó de Figueres per evitar que es pogués suïcidar. El seu company de cel·la li havia fet el llit, i es disposava a veure una pel·lícula quan Magentí “va començar a plorar i a explicar una història”, va declarar l'intern als Mossos. El pres va intentar tallar-lo en diverses ocasions, però Magentí estava decidit a esplaiar-se.

“Jo no he fet res”, va començar. El 24 d'agost, quan el Marc i la Paula van desaparèixer, “va pujar a pescar al pantà i va sentir detonacions i crits, però va pensar que eren per la caça del senglar”. El pres li va dir que ho deixés estar, que sabia que la temporada de la caça de senglars comença més tard. Però Magentí “no parava de parlar, sempre amb la mateixa història, i de plorar, sense parar de fumar”, amb la mateixa loquacitat que ja va mostrar davant del jutge, en un breu intent de reconstruir els fets, davant la impotència del seu advocat defensor.

Malgrat la poca receptivitat del seu company de cel·la, que “estava tranquil·lament veient una pel·lícula”, Magentí no es va donar per vençut, i va seguir insistint en el seu relat exculpatori. Fins que el pres li va etzibar: “O calles, o si vols esplaiar-te, el que has de fer és explicar la veritat”. I si no, el va advertir, que s'atingués a les conseqüències: “Demà apareixes penjat”. Sembla que l'amenaça va tenir algun tipus d'efecte en Magentí, que a partir d'aquell moment va canviar la seva versió dels fets. Aquesta va ser la seva confessió:

“Que realment quan va pujar al pantà aquell dia ho va fer amb el seu fill per regar la plantació de marihuana que tenien a la zona. I que mentre ell anava a buscar aigua per regar la plantació hi va deixar el seu fill. Que en un d'aquests viatges a buscar aigua va ser quan realment va sentir les detonacions i els crits i que quan va arribar es va trobar el que havia fet el seu fill, matar la parella”.

No va explicar el mòbil, només va explicar que el seu fill havia disparat al Marc per l'esquena i a la Paula al cap, i que junts “van manipular els cadàvers”. Ell, com que es coneixia bé el pantà, “va ser qui va triar la zona on llançar-los a l'aigua”. Fins i tot li va detallar que van haver de “tirar pedres als cadàvers perquè no sortissin a la superfície”. Tot allò que volien que desaparegués ho van llançar a les profunditats del pantà, va explicar el pres als Mossos que li havia dit Magentí.

I una vegada detingut, ja a la comissaria, es va sorprendre de trobar el seu fill a la cel·la del costat que, a crits, li demanava que “li perdonés el que havia fet”. Així que Magentí va decidir encobrir-lo, —“m'havia de menjar el que havia passat”, li va dir al pres—, per la vida que el seu fill tenia per davant, i perquè “l'hi devia”: Magentí va assassinar la seva mare a trets el 1997.

Els Mossos li atorguen “versemblança, credibilitat i fiabilitat” al relat del company de cel·la de Magentí. L'home sabia coses que únicament li podia haver explicat el presumpte autor del doble crim, com la ubicació de les dues càmeres que hi ha abans d'entrar al pantà, detalls de la vida sexual de Magentí amb la seva parella actual o que li exigia al seu fill 3.000 euros com a mínim per ajudar-lo en la plantació que tenien al pantà. Els Mossos coneixen tots aquests detalls a través dels micros que van col·locar al domicili i al cotxe de Magentí, i per la intervenció del seu telèfon fix.

Malgrat tot, els Mossos creuen que la confessió de Magentí és falsa. El fill de l'home, que va ser detingut per tràfic de drogues i posat en llibertat, estava en el moment del crim a Sant Julià de Llor, segons la ubicació del mòbil. A més, les proves indiquen que els dos joves no van ser assassinats on hi ha la plantació, sinó a la Rierica, un lloc solitari que freqüentava Magentí per pescar.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

A EL PAÍS, desenes de periodistes treballen per portar-te la informació més rigorosa i complir amb la seva missió de servei públic. Si vols donar suport al nostre periodisme i tenir-hi accés il·limitat, ho pots fer aquí per 1 € el primer mes i 10 € a partir del mes següent, sense compromís de permanència.

Suscríbete