Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona comença a expropiar els pisos buits dels bancs

El Consistori destinarà els habitatges a lloguer social

Un edifici amb un pis per llogar a la plaça Universitat de Barcelona.
Un edifici amb un pis per llogar a la plaça Universitat de Barcelona.

L’Ajuntament de Barcelona ha reprès l'expropiació temporal de cinc pisos buits —propietat de bancs— després que el Tribunal Constitucional (TC) aixequés, el 28 de març, la suspensió de la llei catalana de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d’exclusió. El Govern de Mariano Rajoy va recórrer a l'octubre contra la normativa aprovada pel Parlament. La llei incloïa mecanismes com la possibilitat d'expropiar pisos que feia més de dos anys que estaven buits. El Constitucional va deixar en suspens la norma durant uns mesos, però va acabar resolent que aquestes expropiacions són legals. Després de la decisió, el govern d’Ada Colau ha anunciat que revisarà 2.021 pisos susceptibles d'expropiar-se.

Arran del recurs presentat pel Govern de Rajoy, el Tribunal Constitucional va suspendre provisionalment bona part de la llei catalana 4/2016, una norma que, entre altres assumptes, facilitava la mediació entre bancs i famílies endeutades i que preveia mecanismes per reduir el nombre de pisos buits a les ciutats catalanes, com ara l'expropiació temporal dels immobles —propietat de bancs i grans propietaris— que s'acrediti que fa més de dos anys que no estan habitats.

El 28 de març el Constitucional va aixecar la suspensió d'alguns preceptes de la llei, entre els quals l'article 15, que permet l'expropiació de l'ús temporal de l'habitatge per un període mínim de quatre anys i màxim de deu sempre que els immobles estiguin situats en àrees amb una demanda residencial “forta i acreditada”.

El regidor d’Habitatge de Barcelona, Josep Maria Montaner, va recordar dimecres que després de l'aixecament de la suspensió de la norma, fa dues setmanes, l’Ajuntament de Barcelona va recuperar 16 expedients d'expropiació que tenia oberts l’octubre passat.

“Tots provenien del registre d'habitatges buits i ocupats de la Generalitat. En el transcurs d'aquests mesos en els quals la llei ha quedat suspesa, 11 d'aquests pisos han estat cedits o oferts pel dret de tanteig i retracte al Consistori, però en cinc casos procedirem a l'expropiació per destinar-los a lloguer social”, va explicar Montaner.

Aquests cinc habitatges són propietat d'entitats financeres —dos són del banc dolent (Sareb) i tres del BBVA— i estan situats als districtes de Gràcia, Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i dos a Sant Andreu.

El registre de la Generalitat que comptabilitza el nombre d'habitatges buits i ocupats propietat d'entitats bancàries n'ha comptabilitzat 2.021 a la capital catalana, la majoria (987) són del BBVA, seguits de la Sareb (320) i de societats financeres (218).

L’Ajuntament treballa ara amb aquest registre i amb el cens municipal de pisos buits —que encara no s'ha conclòs—, comprovant quants d'aquests immobles segueixen sense habitar per iniciar els tràmits d'expropiació. “És complicat saber quants pisos es podran expropiar, ja que dels 2.021 n'hi ha molts que estan ocupats i no s'obriria aquest procés”, va assegurar Montaner, que creu que amb aquesta mesura s'arribarà a expropiar un màxim de 600 pisos.

L'Ajuntament de Barcelona és el primer a tot l'Estat que ha pres una decisió tan dràstica per ampliar el parc de lloguer social. La tècnica de l'Àrea d'Habitatge Fuensanta Alcalá va puntualitzar que el procés d'expropiació és llarg, ja que les entitats bancàries presenten al·legacions. No obstant això, una vegada s'aconsegueix el pis, l'import del lloguer social —“que no pot superar el 20% dels ingressos de la unitat familiar”, va matisar— es retornen a l'entitat propietària del pis, que mai en perd la titularitat.

Sanció a una entitat per no inscriure un pis buit

L'Ajuntament ha culminat el cobrament de la primera sanció imposada a una entitat per no inscriure un pis buit al registre de la Generalitat, cosa que és obligatòria per a tots els propietaris que els hagin adquirit mitjançant un procés d'execució hipotecària o dació en pagament.

L'Ajuntament va comunicar a l'octubre a l'Agència d'Habitatge de Catalunya que havia detectat 150 habitatges que no estaven inscrites al registre. Després d'aquesta notificació, diverses entitats els van registrar, mentre que d'altres ja havien cedit habitatges. En canvi, algunes no van atendre el requeriment i el Consistori els va obrir processos sancionadors.

Aquesta primera sanció forma part d'un paquet de set procediments iniciats, i el primer pagament l'ha fet la Caja de Ahorros de Asturias, per 5.400 euros —amb un descompte del 40% respecte als 9.000 euros per pagament ràpid—, i s'ha imposat una altra sanció en ferm a Bankia, de 7.200 euros. A banda d'aquestes sancions, l'Ajuntament ha tramitat set expedients més i, des de l'inici de mandat, ha fet 2.300 comunicacions a entitats per instar-les a llogar pisos.