_
_
_
_
_

El Constitucional avala la legalitat de les subvencions a centres d’educació que segreguen per sexe

El tribunal desestima el recurs del PSOE contra la LOMCE sense unanimitat

Pilar Álvarez
Manifestació a Madrid contra les revàlides de la LOMCE.
Manifestació a Madrid contra les revàlides de la LOMCE.CARLOS ROSILLO

El ple del Tribunal Constitucional, per majoria de vuit vots, ha acordat desestimar el recurs d'inconstitucionalitat interposat pel Grup Parlamentari Socialista sobre la LOMCE. La resolució ha rebut el vot concurrent (d'acord amb la decisió però no amb el plantejament) de la vicepresidenta del Tribunal, Encarnació Roca, i els vots particulars (en contra de la decisió) de Fernando Valdés Dal-Ré, Juan Antonio Xiol, Cándido Conde-Pumpido i la magistrada María Luisa Balaguer.

L'escrit del PSOE, registrat el 7 de març del 2014, va ser elaborat per un grup de juristes encapçalats pel catedràtic de Dret Constitucional Gregorio Cámara i ocupa 94 pàgines.

Un dels principals aspectes inclosos en el recurs dels socialistes va ser el concert per a centres d'educació segregada (que només admeten alumnes d'un mateix sexe). La LOMCE va blindar la possibilitat que aquest ensenyament rebés fons públics. El PSOE argumentava en el seu recurs que suposa una discriminació per raó de gènere que vulnera l'article 14 de la Constitució (la igualtat davant la llei i la prohibició de discriminació), i que és “assenyalada com a afavoridora d'estereotips sexistes per un sector important d'especialistes en la matèria”, a més de recollir "l'absència de base científica" sobre els seus possibles beneficis educatius.

El Tribunal Suprem va avalar al maig aquest model en una sentència sobre nou centres a Andalusia. Aquest diari ja recollia llavors que, tot i que no existeix una xifra oficial i exacta, sindicats, associacions i l'Administració coincideixen que l'educació segregada s'imparteix en uns 170 centres, dels quals al voltant de mig centenar són subvencionats.

Un altre dels punts que qüestionava el PSOE en el seu recurs és que la LOMCE elimina Educació per a la Ciutadania i recupera una alternativa a Religió, que va tornar a recuperar el caràcter avaluable, és a dir, la nota serveix per fer mitjana en l'expedient.

Gairebé 2,2 milions d'alumnes d'infantil a batxillerat estudien aquesta assignatura en centres públics espanyols, segons dades de la Conferència Episcopal del curs 2016-2017. La xifra de matriculats en batxillerat s'ha incrementat un 76% des de l'aprovació de la reforma educativa del PP, passant de 73.603 alumnes a 129.639. Els socialistes van reclamar la inconstitucionalitat "per la discriminació que produeix per als alumnes que han triat cursar religió, que no poden accedir als ensenyaments de valors ètics i ciutadans".

El recurs presentat pels socialistes denunciava, a més, l'existència d'itineraris –que els estudiants començaran a triar algunes assignatures optatives dirigides cap a la FP o el batxillerat a 3r d'ESO–, ja que “impedeixen la progressió en equitat”, segons el PSOE, i denuncia que la reforma educativa del PP limita la participació de les famílies als consells escolars.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Pilar Álvarez
Es jefa de Última Hora de EL PAÍS. Ha sido la primera corresponsal de género del periódico. Está especializada en temas sociales y ha desarrollado la mayor parte de su carrera en este diario. Antes trabajó en Efe, Cadena Ser, Onda Cero y el diario La Opinión. Licenciada en Periodismo por la Universidad de Sevilla y Máster de periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_