Selecciona Edició
Connecta’t

Etern ridícul del Barça

L'equip blaugrana claudica de forma estrepitosa davant d'una gran Roma als quarts de final de la Lliga de Campions

Ter Stegen recull la pilota de la xarxa després del tercer gol de la Roma. Veure fotogaleria
Ter Stegen recull la pilota de la xarxa després del tercer gol de la Roma. REUTERS

La Ciutat Eterna, la mateixa que va coronar un esplèndid Barça el 2009, va condemnar aquest dimarts a la nit un equip decadent que ha penat pels camps d'Europa fins a caure irremeiablement davant d'un adversari, la Roma, que difícilment guanyarà la Champions. Ja va passar l'any passat també als quarts amb la Juve i l'anterior amb l'Atlètic. I s'ha repetit ara amb un avantatge de 4-1. No convé oblidar que el Barça no va poder guanyar al camp de l'Olympiacos ni al de la Juve, es va imposar a l'Sporting per un gol en pròpia porteria de Coates i si va empatar a Stamford Bridge va ser per un teva-meva de Messi i Iniesta. Els blaugrana han sobreviscut amb els gols del 10, les jugades episòdiques, els errors aliens i el factor Camp Nou fins a claudicar de forma estrepitosa a Roma.

La remuntada giallorossa va ser tan rotunda com anunciada des que Dzeko va rematar als sis minuts a la xarxa de Ter Stegen. El marcador per una vegada va desmentir els blaugrana i fins i tot el déu Messi va quedar nu a l'Olímpic. No es recordava, en qualsevol cas, una derrota tan cruel amb Valverde a la banqueta des de la Supercopa. La imbatibilitat i la solvència defensiva tan elogiades per defensar els bons resultats i construir un nou relat europeu van quedar en una anècdota davant de les envestides de la Roma. Encara que pot semblar inesperada, la mala relació amb el gol i la dificultat per completar bons partits han acabat amb la caiguda cruel de Roma.

El Barça no s'ha sabut corregir durant el curs ni tampoc en el partit de l'Olímpic. No la va encertar Valverde, que va disposar a la tornada la mateixa alineació que a l'anada, com si no s'hagués disputat el duel del Camp Nou. L'entrenador volia que no passés res, amb l'equip protegit en un 4-4-2. Als giallorossi els convenia, per contra, un partit nou, des de l'alineació fins al pla de joc, res a veure amb el de Barcelona. Així que Di Francesco va disposar una defensa de tres centrals, dos carrilers que funcionaven com a extrems i una parella de davanters potents: Dzeko i Schick. La pauta la marcava l'entusiasta Nainggolan. I el belga li va donar sentit a la proposta local mentre s'encongien els blaugrana, desfigurats i sotmesos per la Roma.

Els italians van marcar només començar, quan Nainggolan va aprofundir perquè Dzeko hi arribés, i el bosnià va guanyar l'esquena a Alba i Umtiti, per després controlar la pilota i rematar sobre la tardana sortida de Ter Stegen. Un gol ja vist a vuitens contra el Xakhtar. La verticalitat i selectivitat de la Roma contrastaven amb la inestabilitat del Barça. Ningú estava tranquil. Dzeko treia de polleguera els centrals i Busquets no aconseguia donar pausa ni continuïtat al joc davant de la pressió dels nois de Di Francesco. El futbol físic italià forçava múltiples errors al bàndol blaugrana i no hi havia manera de connectar amb Messi.

Al Barça li costa molt jugar a camp contrari a la Champions. Les notícies de Roma, no obstant això, eren pitjors que les de Torí, Lisboa, Londres o el Pireu. Els blaugrana eren un flam, recolzats a la seva àrea, permeables davant del futbol directe del contrari, reiteratius en el rebuig i la cessió de córners, insegurs en la sortida de la pilota, amnistiats per Schik. Sense possessions ni transicions, innocu per la banda esquerra, amb Semedo desconcertat, la munició barcelonista va quedar reduïda a dues faltes de Messi. A Valverde li va semblar, no obstant això, que no era una qüestió de jugadors, sinó de futbol, i no va fer cap canvi al descans, amb 1-0. Excessivament poruc, expectant, no va ser conscient que el seu equip no agafava el pols al partit davant de la satisfacció de la Roma.

Com fruita madura

Els gols van anar arribant com fruita madura i per la via oberta per Dzeko. Activat per Nanggolan com en l'1-0, el bosnià va picar l'esquena de Piqué i va forçar el penal que va suposar el 2-0 de De Rossi. Tampoc es va donar per assabentat el Barça mentre Di Francesco refrescava l'equip amb dues bales, com Ünder i El Shaarawy. Valverde no feia canvis, Ter Stegen perdia el temps, ni Luis Suárez ni Messi atacaven i la defensa quedava exposada a qualsevol accident, a una tercera rematada de Dzeko o al córner que va rematar Manolas, ja sense Iniesta.

La remuntada final estava escrita des de l'inici després de constatar la vulnerabilitat del Barça, la seva desestructuració, falta d'autoritat i de crèdit, també de rebel·lia, convertit en un xai degollat a l'Olimpico de Roma.

Bartomeu: “És un cop fort, un dia molt trist”

Els jugadors del Barça van desfilar absolutament enfonsats cap al vestidor de l'Olímpic de Roma. Cap d'ells es va aturar, com és habitual, per donar la seva opinió sobre la gespa. Va parlar el president, Josep Maria Bartomeu. Va ser concloent: “Ha estat un cop fort, un dia molt trist”.

“Han estat millors. Ens han dominat, ens han tancat, ens han pressionat, hi han cregut. I quan un hi creu... Ens han guanyat en tots els terrenys. No hi ha cap explicació. Ho hem d'analitzar”, va sentenciar el dirigent blaugrana. “Em sap molt de greu per l'afició, pels socis. La tristesa la porto i felicito la Roma. Un dia molt trist. El missatge és que ho sento pels aficionats”, va concloure el president.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ