Selecciona Edició
Connecta’t

El Reus desafia el Consistori i ultima el seu trasllat a Riudoms

El club planeja marxar de la ciutat després del conflicte per l'ús de l’estadi

Els jugadors del Reus celebren un gol davant del Numància. Ampliar foto
Els jugadors del Reus celebren un gol davant del Numància.

El Club de Futbol Reus se’n va de casa. Les desavinences que mantenen l'Ajuntament reusenc i l'entitat esportiva que és propietat de Joan Oliver, el que va ser director general del Barça durant la presidència de Joan Laporta, han acabat en divorci. Segons van anunciar ahir Oliver i el president del club, Xavier Llastarri, l’equip ultima el seu trasllat a Riudoms.

El trasllat de el CF Reus està “molt avançat”, asseguren els seus dos màxims dirigents. El motiu de la mudança cal buscar-lo en l'estira i arronsa que manté el club amb l’Ajuntament per l'ús de l'estadi municipal. Les relacions es van tensar fa dos anys, amb l'ascens del Reus a la Segona Divisió. L'ingrés al futbol professional va marcar un punt d'inflexió. A diferència dels seus col·legues de l'hoquei patins, vigents campions de la Copa d’Europa que han conquistat en vuit ocasions, el Reus de futbol havia militat durant anys al Segona B i a Tercera Divisió i l'entitat i el consistori mantenien un satisfactori acord de cessió de les instal·lacions municipals.

El petit estadi, amb capacitat per amb prou feines 4.300 persones, mai va ser objecte de disputa. Però al maig del 2016, quan el Reus certificava el seu ascens després de derrotar el Racing de Santander, la situació va fer un gir. La Lliga exigeix als equips que militen en la divisió de plata un estadi amb uns requisits mínims. Al Reus li va concedir un període de gràcia de dos anys, que caduca en breu, per posar a punt el seu feu. L'aforament hauria de créixer fins als 6.200 seients, la qual cosa implica una despesa de 3,5 milions d'euros. A més, l'entitat es veu obligada a gastar un altre milió i mig per endreçar les instal·lacions i millorar els serveis d'un equipament que, a més de la primera plantilla, també acull el futbol base. Els comptes no li surten al Reus perquè l’Ajuntament que lidera Carles Pellicer (PDeCAT) ha tret a concessió l'ús de l'estadi. “És totalment inviable nostra presència al concurs”, destaca el president Llastarri per justificar la no presentació de l'entitat al procés administratiu.

Les condicions de la licitació i la durada de la concessió fan, segons els càlculs dels dirigents de el Reus, que no sigui viable recuperar la inversió sense comprometre la futura supervivència del club. L'oferta de compra a la baixa llançada per la directiva no va seduir el Consistori, que va taxar l’estadi en més de quatre milions d'euros.

Davant aquesta cruïlla, el Reus prefereix buscar una parcel·la i aixecar un camp nou. Segons Oliver i Llastarri, la inversió se situa entre els vuit i els nou milions d'euros. Malgrat ser una factura de més despesa que la que requeririen les obres d'homologació de l'actual estadi municipal, el desemborsament pot recuperar-se amb més garanties perquè el club tindrà llibertat absoluta per llogar el seu camp o per batejar-lo amb el nom d'un patrocinador.

El període de construcció s'allargaria de dos a tres anys i, segons els dirigents del Reus, les negociacions estan molt avançades per adquirir uns terrenys a Riudoms, a menys d'un quilòmetre d'on es troba l'actual estadi. Xavier Llastarri confia que, mentre duren les obres, “no hi haurà problema” per seguir fent servir l'actual estadi municipal i Joan Oliver descarta rotundament que el Reus pugui jugar al camp del veí, i rival, Nàstic de Tarragona. L’Ajuntament de Reus s'escuda en què el procés de licitació de les instal·lacions es fa pensant en l'interès general.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >