_
_
_
_
_

Colau multiplica les ajudes i els encàrrecs a cooperatives afins

Els fons sumen 165.000 euros i les subvencions s'han multiplicat per vuit

Clara Blanchar
Colau, en un acte per la unió de les dues xarxes de tramvia de Barcelona.
Colau, en un acte per la unió de les dues xarxes de tramvia de Barcelona.Europa Press

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha disparat les subvencions atorgades i els encàrrecs realitzats, alguns contractes menors a dit i d'altres via concurs, a cooperatives afins que es dediquen a l'economia social i a qüestions d'habitatge i participació ciutadana. Des del 2016, les subvencions, encàrrecs i convenis amb les cooperatives La Ciutat Invisible, La Col i La Borda, la fundació La Dinamo i la xarxa de cooperatives del barri de Sants sumen, en conjunt, 165.000 euros. Només les subvencions s'han multiplicat per vuit.

Aquestes entitats tenen vincles importants entre si —alguns dels seus membres participen en més d'una— i formen part de l'Associació per l'Impuls de l'Economia Cooperativa i Comunitària de Sants-Montjuïc, un districte on les cooperatives tenen tradició i en el qual tenen arrelament tant el moviment okupa com grups de l'esquerra alternativa. Els projectes que impulsen aquestes cooperatives, com la cooperativa d'habitatge La Borda i la fundació La Dinamo —per replicar el seu model— o Coopolis, un ateneu per ajudar a crear empreses d'economia social, tenen plena sintonia amb les polítiques que impulsa l'equip de Colau, el primer a crear, en arribar al govern, un comissionat d'Economia Social i Cooperativa.

Alguns d'aquests projectes van començar a gestar-se durant el mandat passat, quan l'alcalde era Xavier Trias. Però només dues d'elles van rebre fins al 2015 ajudes o encàrrecs de l'Ajuntament. Els fons rebuts es van multiplicar a partir del 2016, quan Colau va obrir línies d'ajuda específiques per a l'economia social.

Fons per a una productora que treballa per a la CUP

Segons el resum de subvencions atorgades per l'Ajuntament que figura al portal públic de transparència, la productora Metromuster va rebre el 2017 fons per a dos projectes: Fronteres de la quotidianitat (5.200 euros) i El cinema com a eina de transformació social (11.250).

La productora Metromuster és coneguda pel seu documental Ciutat morta, estrenat el 2013, sobre el cas 4-F que qüestiona la versió oficial d'una agressió policial i treballa també per a la CUP.

La situació recorda l'augment de fons i encàrrecs rebut per altres entitats properes a Colau, com l'Observatori DESC (78%) o l'Aliança Contra la Pobresa Energètica (59%), dels quals procedeixen diversos membres de l'equip de l'alcaldessa. Unes subvencions que fa unes setmanes ja van provocar dures crítiques per part de l'oposició.

En el cas de les cooperatives de Sants, La Ciutat Invisible és la més veterana i d'on procedeixen membres de les que s'han creat posteriorment, com La Borda o La Dinamo. Es dedica des del 2005 a la difusió del cooperativisme i és, a més, una llibreria. A finals del 2015 va rebre l'encàrrec del comissionat d'Economia Social de fer un diagnòstic del sector per valor de 3.749 euros. Al portal de transparència municipal figura una subvenció el 2016 d'11.368 euros per al projecte Coopolis, un dels ateneus cooperatius que en un 75% finança la Generalitat. El 2016 des de l'Ajuntament, a través de Barcelona Activa, se'ls va encarregar un estudi sobre "models d'intercooperació" per al Pla de desenvolupament local de Ciutat Vella per valor de 18.150 euros.

De l'equip de La Ciutat Invisible forma part el coordinador de Coopolis, Hernán Córdoba, que explica el conveni signat per l'Ajuntament amb l'associació de cooperatives, per valor de 76.985 euros: "És un conveni per als anys 2017 i 2018 que finança un contracte a temps parcial i un altre a mitja jornada.

En el cas de La Col, formada per arquitectes i experts en participació, no havien rebut abans subvencions, però el 2016, el primer sencer del mandat Colau, van rebre 5.000 euros per a un web que es va presentar durant un congrés d'arquitectura. A més, Colau va encarregar a La Col a dit —un contracte menor, de menys de 18.000 euros— la coordinació i redacció del seu pla d'habitatge, confirmen a la mateixa cooperativa. La Col també va guanyar el concurs públic per al disseny i la coordinació dels debats del Pla d'Actuació Municipal (PAM). Amb aquest projecte i uns altres que consten al portal on el govern municipal penja les despeses que facturen als seus proveïdors, el 2016 els pagaments van arribar als 72.388 euros. La Borda (la primera promoció d'habitatge cooperatiu) ha rebut 12.900 euros en ajudes i la Fundació La Dinamo (creada per replicar el model) 22.000 euros per dos anys.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_