Selecciona Edició
Connecta’t

El ciclista belga Michael Goolaerts mor per una aturada cardíaca a la París-Roubaix

El corredor, de 23 anys, va ser reanimat en primera instància però va morir hores després a l'hospital de Lilla

Paris Roubaix 2018
Els equips mèdics atenen Goolaerts després que caigués durant la París-Roubaix. EFE

Michael Goolaerts, un jove ciclista belga de 23 anys, va morir diumenge a la nit arran d'una aturada cardíaca mentre disputava la París-Roubaix. La terrible notícia la va donar el seu equip, el Veranda Willems, amb un comunicat: “És amb una tristesa incommensurable que els hem d'anunciar que el nostre corredor i el nostre amic Michaël Goolaerts ha mort. Va perdre la vida a les 22.40 a l'hospital de Lille acompanyat per la seva família. Va morir per un atac cardíac contra el qual tota l'assistència mèdica no va servir de res”, diu la nota.

El jove corredor belga va anar a terra en el segon tram de llambordes de la cursa francesa i es va quedar inanimat de manera esfereïdora durant uns quants minuts. “El seu pronòstic vital està en risc”, anunciava l'organització de la prova sobre les set de la tarda en un comunicat. Goolaerts encara estava inconscient a primera hora de la nit després d'haver estat traslladat a l'hospital universitari de Lilla, on va ingressar a la UCI, segons el diari local La Voix du Nord. “L'ha atès en un estat greu el departament de vigilància intensiva i de cirurgia cardíaca de l'hospital”, va explicar a France Presse un portaveu del centre hospitalari.

Goolaerts disputava la París-Roubaix per primera vegada a la seva vida. Arribava en un rol de gregari per al seu líder, un altre belga, Wout van Aert, un dels protagonistes de la cursa, que va finalitzar en la 13a posició a 2 minuts i 31 segons del guanyador, Peter Sagan. Els serveis mèdics de la competició van ser els primers a auxiliar-lo. Goolaerts va perdre el control de la bicicleta en el sector de Briastre, un tram que no és gaire perillós però tampoc fàcil, al qual l'organització va atribuir una nota de tres estrelles sobre cinc, segons una classificació preestablerta.

El jove ciclista belga havia fet uns 100 quilòmetres des de la sortida a Compiègne. La imatge del seu cos inanimat a la cuneta va commocionar els seguidors de la prova. Ràpidament, els serveis d'urgència van arribar al lloc dels fets i van aconseguir reanimar-lo amb un desfibril·lador. A les 14.50, una hora després de la seva aparatosa caiguda, va ser traslladat en un helicòpter cap al centre hospitalari de Lille, on el seu estat de salut va mantenir durant diverses hores en suspens l'afició del ciclisme.

La investigació buscarà establir les raons que han portat Goolaerts a perdre la vida. Les primeres informacions apuntaven al fet que una caiguda podria ser la causa de l'aturada cardíaca. No obstant això, les explicacions podrien no estar relacionades amb cap traumatisme, segons publicaven a última hora de la nit diversos mitjans de comunicació belgues. Goolaerts disputava aquesta temporada la seva segona campanya com a ciclista professional. Aquest any havia participat amb el seu equip, el Veranda Willems, a la Ruta del Sol i a la clàssica d'Almeria, on va acabar, respectivament, 14è de la tercera etapa i 33è als carrers de Roquetas de Mar.

La mort d'un ciclista per una parada cardíaca durant una cursa no és, malauradament, una notícia insòlita. Abans fins i tot de la defunció de l'anglès Tom Simpson en l'ascensió al Ventoux del Tour del 1967, un succés que ha marcat tots els aficionats al ciclisme, inclosos els que llavors encara no havien nascut, i que va convertir en imperativa la lluita contra el dopatge, el món ja es va alarmar amb la mort de Knud Enemark Jensen durant els Jocs de Roma del 1960. Els anals olímpics assenyalen que el ciclista danès, que es va desplomar durant la disputa dels 100 quilòmetres contrarellotge, va morir d'un cop de calor. Les històries del dopatge no obliden citar la seva mort com una de les primeres causades per abús de substàncies estimulants.

Al mateix calaix de mort sospitosa va anar a parar la defunció de la ciclista holandesa Connie Meijer en un critèrium al seu país, l'agost del 1988, l'any en què l'EPO va arribar a l'escamot.

La llista de defalliments, marejos i morts en competició la van ampliar l'italià Alessio Galletti, mort durant la pujada al Naranco, el juny del 2005, i el portuguès Bruno Neves, en una clàssica del seu país el maig del 2008. Un altre jove ciclista belga com Goolaerts, Daan Myngheer, la tancava fins ara amb la seva mort el 28 de març del 2016, dos dies després de desplomar-se durant la primera etapa del Critèrium Internacional, a Còrsega.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >