_
_
_
_
_

Els recursos i la mala planificació amenacen la consulta de Colau

Un ple municipal extraordinari previst per dimarts abordarà el referèndum ciutadà

Alfonso L. Congostrina
Impulsores de tres preguntes de la consulta, al gener.
Impulsores de tres preguntes de la consulta, al gener.Joan Sánchez
Más información
Les consultes de Colau perillen pels recursos del Govern central i les empreses
Tres preguntes ciutadanes en la multiconsulta de Colau

La promesa de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de celebrar consultes ciutadanes quedarà, en el millor escenari, en una única convocatòria amb només quatre preguntes, dues impulsades pel mateix govern. Els recursos d’administracions i entitats juntament amb les denúncies d’associacions i la desconfiança de l’oposició, a més de la mala planificació, amenacen una multiconsulta que no se celebrarà, com estava previst, al maig. El govern acusa Agbar de boicotejar una iniciativa que preguntarà sobre la municipalització de l’aigua.

El ple municipal extraordinari previst per a aquest dimarts abordarà una multiconsulta que inclourà dues preguntes d’iniciativa ciutadana i altres dues propostes de l’equip de govern. Es votaran les preguntes (que passaran si tenen majoria simple) i es votarà també si les formacions acataran el que digui la ciutadania en cada pregunta.

Abans d’arribar al poder, Colau va criticar que el seu antecessor, Xavier Trias, no havia impulsat cap tipus de consulta ciutadana i es va comprometre a revertir aquesta situació. Però el mandat se saldarà amb una sola convocatòria, perquè l’any vinent, en ser electoral, no es podrà repetir. Després de fer públic el reglament del multireferèndum el març passat —a l’estil dels que se celebren en Suiza— els actors econòmics i institucionals han posat en qüestió les intencions de l’exlíder de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.

A principis de març, tres propostes ciutadanes van presentar les 15.000 signatures necessàries per sotmetre les seves preguntes a la futura multiconsulta. Després de revisar la documentació, el Consistori va comprovar que la proposta que demanava la compra del gimnàs de Sant Pau no havia aconseguit validar les signatures necessàries. Sí que ho van aconseguir la iniciativa que promou canviar de nom de la plaça de l’esclavista Antonio López por Idrissa Diallo —el primer mort al Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca— i la que proposa preguntar a la ciutadania sobre la remunicipalització de l’aigua.

Però els atacs a la multiconsulta van començar abans fins i tot de conèixer-se les iniciatives. A l’inici de l’any, la Delegació del Govern de Catalunya i la Cambra de Concessionaris i Empreses Vinculades al Sector Públic van presentar un recurs contra el reglament. L’associació de Advocats Catalans per la Constitució va interposar també un contenciós contra aquesta normativa municipal i Aigües de Barcelona (Agbar), un recurs d’alçada contra la pregunta sobre la municipalització.

A més, l’Ajuntament va haver de paralitzar el concurs de l’organització de la consulta després que el Tribunal català de Contractes del Sector Públic suspengués el procés de contractació. El tribunal va adoptar la decisió després que una empresa andalusa recorregués el procediment en entendre que les empreses de fora de Barcelona estaven en inferioritat de condicions. L’Ajuntament va decidir assumir amb personal intern l’organització de la consulta.

L’executiu manté que el multireferèndum es farà, però a principis de la setmana passada es va conèixer que l’Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica (ATCD), amb seu a Madrid, havia denunciat el Consistori, davant Fiscalia, per un presumpte delicte de revelació de secrets. Els acusava de cedir les dades del padró —amb menors d’edat, perquè està previst que votin els majors de 16 anys— per celebrar el multireferèndum. Martín Miralles, portaveu d’ATCD, explica que l’entitat la integren “un grup heterogeni de persones de diferents ideologies” i que va denunciar perquè “el padró no pot utilitzar-se com a cens”.

Els recursos no han paralitzat el procés però, de moment, han aconseguit que l’oposició al Consistori miri amb recel el procés participatiu. Només l’equip de govern presentarà dues preguntes. Una sobre si el solar contigu a l’hotel del Rec Comtal es manté per a habitatges públics o es destina a equipaments o zona verda. I la segona, als veïns de Sant Martí, sobre si s’augmenta l’habitatge social en el planejament del 22@.

La regidora de participació, Gala Pin, manté que “el procés de participació està emparat en la carta municipal. Hi ha una empresa que està intentant que la ciutadania no prengui partit sobre una pregunta —referint-se a la municipalització de l’aigua— i ataca l’autonomia institucional”.

El pressupost inicial de la consulta és de prop de 900.000 euros i segons el secretari municipal el Consistori és competent per a la seva celebració emparant-se en l’article 35 de la carta municipal de la ciutat.

Cap partit ha impulsat preguntes

Cap partit de l’oposició ha proposat preguntes a una consulta que critiquen. El PDeCAT diu que és favorable a preguntar però el seu regidor, Raimond Blasi tem que “acabi sent un nyap i un fracàs més del govern”. El partit ha sol·licitat un dictamen jurídic per saber si la remunicipalització és competència municipal —cosa que també es pregunta el PP— i quin cost tindria.

Des de Ciutadans, Carina Mejías manté que el reglament està “ple d’irregularitats”, qüestiona que el consistori tingui competències i veu la consulta com “un instrument per utilitzar els ciutadans perquè donin suport a les seves polítiques fracassades”. ERC en qüestiona el cost i que “els temes polèmics no es plantegin”. També el PSC critica les preguntes per “superficials”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_