Selecciona Edició
Connecta’t
PROVOCACIONS

Independentisme i cultura

Durant la segona meitat del segle passat, el poder cultural de Catalunya estava sota la direcció del tàndem Molas-Castellet

Castellet (esquerre) i Joaquim Molas.
Castellet (esquerre) i Joaquim Molas.

A partir de la segona meitat del segle passat, el poder cultural de Catalunya estava sota la direcció del tàndem Molas-Castellet, el qual no va ser excessivament positiu per a la salut intel·lectual del país. Aquest tàndem no ha estat substituït per cap altre, i el poder cultural ha quedat buit. L’intenten substituir elements d’Òmnium Cultural, l’ANC i alguns satèl·lits que figuren en els jurats dels innombrables premis literaris, que giren al seu entorn amb una ideologia dominant: “A més escriptors, més pàtria”. La qualitat, evidentment, és del tot irrellevant. Recordem, de passada, que el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes ha estat negat a Pla i a Carner, els millors escriptors catalans del segle XX (curiós sentit de pàtria, el d’Òmnium Cultural).

Fa poc, tanmateix, ha aparegut un llibre extraordinari d’un molt bon poeta. Es titula Elegies i el seu autor es diu Quim Español, que justament és independentista. Però, que jo sàpiga, la crema cultural del país, que és tota ella secessionista, no n’ha fet cap cas. Els escriptors que hem manifestat públicament que l’independentisme ha causat mals irreparables a Catalunya tenim, com a mínim, el mèrit de mantenir-nos al marge de la corrupció dels premis. Sabem que no ens en donaran mai cap, cosa que no deixa de tenir la seva gràcia, perquè pidolar-los i fins i tot desitjar-los és una actitud irrisòriament patètica. Però que aquesta crema no s’adoni de la qualitat de tota la poesia d’Español, que mai no n’ha rebut un, encara em deixa més estupefacte. O potser no, perquè el nivell cultural de l’esmentada crema s’acosta molt al zero absolut.

A la presentació del seu llibre, l’autor va començar lamentant-se del que està passant al nostre país i va esmentar la situació d’en Puigdemont. I, en lloc de referir-s’hi dient “l’expresident fugat de la justícia”, va dir: “El nostre president a l’exili”. No és gaire corrent que un bon poeta no vagi una mica més amb compte amb l’ús de les paraules. Ara bé, això no té cap importància, quan l’obra realment paga la pena. Español és un dels millors poetes actuals i és un símptoma alarmant que els jurats dels premis literaris i tota l’alta costura de les lletres catalanes no se n’hagi adonat.

Jo, que no soc independentista, no puc fer més que recomanar aquest llibre, Elegies, perquè tant l’ús de la llengua com la qualitat de la imaginació se situen a un alt nivell. I per als que no ho sàpiguen, Español ha publicat, a més a més d’uns quants llibres de poesia, dos assaigs importants i interessants alhora: El orden frágil de la arquitectura (Fundació Caixa d’Arquitectes) i Entre tècnica i enigma: mirades transversals sobre les arts (Edicions de 1984), dos assaigs d’estètica que, pel que jo sé, tampoc han rebut cap atenció de la crema cultural catalana. Símptomes com aquest haurien de fer caure la cara de vergonya fins i tot als que l’han perdut del tot.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >