_
_
_
_
_

Santander, CaixaBank i Bankia reclamen a l’Estat 1.350 milions pel tancament del magatzem de gas Castor

Les tres entitats han formulat aquest divendres davant del Govern una “reclamació de responsabilitat"

Plataforma Castor, en aigües de Castelló.
Plataforma Castor, en aigües de Castelló.

El Banc Santander, Caixabank i Bankia han decidit demandar a l'Estat 1.350 milions d'euros per la paralització del magatzem submarí Castor, segons fonts jurídiques. Les tres entitats han formulat aquest divendres davant el Govern una “reclamació de responsabilitat de l'Estat legislador” en la qual sol·liciten la devolució de la quantitat finançada que encara no s'ha recuperat, més els danys causats.

Más información
El Constitucional anul·la la indemnització de 1.350 milions del magatzem de gas Castor
Un nou informe vincula els sismes de Castor amb les injeccions de gas
El projecte Castor es va fer sense estudi previ d’impacte ambiental

La reclamació explica que la inconstitucionalitat del Reial Decret-llei no ha d'ocasionar cap pèrdua a qui ha finançat als poders públics per facilitar una mesura d'interès general. Com es justifica, si no fos així, el poder públic es beneficiaria de la inconstitucionalitat a costa de les entitats finançadores.

En la reclamació, Santander, CaixaBank i Bankia ofereixen al Govern aconseguir un acord que permeti fer la devolució d'una manera flexible, a fi d'evitar un greu impacte en els comptes de l'Estat o en els consumidors gasistes. D'aquesta manera, les tres entitats han ofert que, en lloc de retornar de manera immediata tot l'import reclamat, l'Estat el retorni de manera gradual, en els mateixos termes i amb les mateixes condicions (de tipus d'interès i de termini, fonamentalment) en què estava previst en el Reial Decret-llei 13/2014.

L'octubre del 2014, Santander, CaixaBank i Bankia van desemborsar més d'1.350 milions d'euros per finançar el tancament del magatzem de gas natural Castor, després que una sèrie de sismes despertessin gran alama social entre els veïns de les províncies de Castelló i Tarragona. L'Estat necessitava aquest import per liquidar amb l'empresa concessionària les inversions realitzades a la instal·lació.

Per possibilitar el pagament, el Govern va aprovar el Reial Decret-llei 13/2014, de 3 d'octubre. Com va explicar el Ministre d'Energia, Álvaro Nadal, en una recent compareixença davant la Comissió d'Energia, “si feia fallida l'empresa concessionària evidentment s'hagués produït un fallit en un deute del Banc Europeu d'Inversions, i recordin que érem a l'any 2013, l'època en què la prima de risc de l'economia espanyola era encara molt alta, hi havia dubtes sobre l'euro i hi havia problemes amb el deute sobirà espanyol”.

El Reial Decret-llei va extingir la concessió, “va hibernar” la instal·lació i va regular la compensació a l'antiga concessionària. Santander, CaixaBank i Bankia van aportar els 1.350 milions d'euros necessaris per al tancament i el Govern, a través del sistema gasista, es va comprometre a retornar-los en 30 anys.

El desembre del 2017, el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional el sistema de compensació previst en el Reial Decret-llei 13/2014. La raó va ser que el Govern no havia estat capaç de justificar que l'ús d'un Reial decret-llei (que només es pot aprovar en casos de veritable urgència) estava realment justificat en aquest cas, i que no hi havia temps per tramitar una llei “ordinària”. El Constitucional, no obstant això, va acceptar l'extinció de la concessió existent, i va acceptar que era necessari pagar a l'antic concessionari l'import de les inversions que havia realitzat.

Després de la declaració d'inconstitucionalitat, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va deixar de reemborsar l'import finançat per les tres entitats.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_