Selecciona Edició
Connecta’t

Torrent proposa de nou Jordi Sànchez malgrat el rebuig de la CUP

El president del Parlament ha fet entre divendres i dissabte una nova ronda de contactes amb els partits per proposar el nou candidat a la Generalitat

El president del Parlament, Roger Torrent.
El president del Parlament, Roger Torrent.

Roger Torrent, president del Parlament, torna a proposar Jordi Sànchez com a candidat a president de la Generalitat. Torrent va iniciar aquest divendres una nova ronda de contactes —és la quarta— per intentar investir una altra vegada el diputat Jordi Sànchez. L'expresident de l’Assemblea Nacional Catalana va renunciar el 13 de març a ser investit després que el jutge Pablo Llarena li impedís assistir al debat. L'oposició rebutja la candidatura per la seva situació penal. La CUP va demanar investir Carles Puigdemont i va confirmar la seva abstenció com en el cas de la fallida investidura de Jordi Turull.

“Investir Puigdemont és el sentiment majoritari del moviment independentista. És el que reclama. A què esperen? Qualsevol altre candidat busca obeir la legalitat espanyola”, va afirmar de manera taxativa Carles Riera, el líder de la CUP en el Parlament. Riera es va avançar així a la trucada de Torrent, que abans del migdia va anunciar l’inici de la quarta ronda de contactes amb els grups parlamentaris per buscar un candidat a presidir la Generalitat. Aquesta vegada, Torrent va temptejar si el diputat de Junts per Catalunya Jordi Sànchez, en presó preventiva per un delicte de rebel·lió, compta amb els suports suficients. Només Junts per Catalunya i ERC s’hi van mostrar favorables.

La posició de la CUP de cara a un ple d'investidura —que encara no té data— és fonamental. Els anticapitalistes tenen la clau perquè l'independentisme aconsegueixi la majoria absoluta. La llista de Puigdemont i els republicans sumen 66 vots —la majoria absoluta està fixada en 68— però fins ara només sumaven 64 en no poder votar Carles Puigdemont ni Toni Comin.

Dijous passat, Puigdemont va poder votar de forma delegada i ara caldrà veure si ara, que està en llibertat, mantindrà aquesta prerrogativa. Els grups majoritaris necessiten en qualsevol cas 66 vots per aconseguir una investidura en segona sessió per majoria simple (66 vots dels independentistes; 65 dels antisecesionistas i 4 abstencions de la CUP).

Riera va desmentir que hi hagi un pacte amb les altres dues formacions independentistes per internar per segona vegada investir Sànchez. Aquesta idea la va llançar la diputada de Junts per Catalunya, Elsa Artadi, en una entrevista a TV3. “Ho tenim lligat entre tres. No tenim cap dubte que passarem. Potser no en primera votació, però segurament en segona”, va dir. “Convocar dos plens sense saber que seran reeixits és com pegar-se un tret al peu”, va advertir per la seva banda el líder dels cupaires.

L'intent anterior d'investir Sànchez, el passat 12 de març, no va arribar a materialitzar-se. El jutge de el Tribunal Suprem Pablo Llarena va negar que Sànchez pogués abandonar la presó d’Estremera per participar en el debat. Després de les seves assemblees territorials, la CUP va decidir que donaria quatre abstencions en ambdues votacions del debat, la qual cosa impedia que l'expresident de l’ANC sortís escollit.

Inicialment, Torrent no volia convocar tan ràpidament la ronda de contactes, després que dijous passat l'exconseller Jordi Turull, també en presó preventiva, retirés la seva candidatura a presidir la Generalitat. Però la decisió del tribunal alemany de no extradir Puigdemont per un delicte de rebel·lió —encara està en estudi fer-ho per malversació de fons públics— va accelerar el procés.

Els independentistes veuen una “finestra d'oportunitat” en insistir ara en Sànchez, ja que consideren que la tesi de la justícia i el Govern espanyol sobre el que succeeix a Catalunya queden tocades. Proposar al líder secessionista, a més, implica obligar a què Llarena s'arrisqui a anar en contra de les recomanacions del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, que el passat 23 de març va sol·licitar a Espanya que posi totes les garanties i mecanismes necessaris perquè Sànchez pugui exercir “els seus drets polítics”. No són unes mesures cautelars a l'ús però, encara que no siguin vinculants, sí impliquen ignorar un òrgan amb el qual Espanya té subscrit un tractat internacional.

Si el Parlament no tria abans del 22 de maig un president, la Cambra es dissol automàticament i es convoquen noves eleccions. Uns temps molt ajustats per a promoure un canvi legislatiu que permetés la investidura telemàtica de Puigdemont.

En aquesta idea també va insistir Artadi. “La situació del president Puigdemont va canviant i l'estratègia per poder-lo investir s'ha d'anar adaptant a cada situació, i la d'avui és diferent a la d'ahir”. El Tribunal Constitucional ja s'ha mostrat contrari a una investidura que es realitzi sota aquest format.

Però més enllà de la fase de desgast, Junts per Catalunya i Esquerra guarden a la recambra el pla D. La mateixa Artadi o l'alcalde de Mollerusa, Marc Solsona, són dos dels noms que sonen com a presidenciables. No obstant això, el problema d'arrel persisteix. L'aritmètica parlamentària és la que és i els plans no passen perquè Puigdemont o Comín, a Brussel·les, deixen els seus escons.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ