_
_
_
_
_

El Suprem repatriarà Puigdemont per una malversació castigada amb fins a 12 anys de presó

Malestar en l'alt tribunal perquè la justícia alemanya hagi entrat a valorar sense tenir proves el fons dels delictes que s'atribueixen a l'expresident

El Tribunal Suprem passarà per sobre de qualsevol recurs davant de la justícia alemanya i portarà a Espanya, quan hi hagi llum verda, l'expresident Carles Puigdemont per una malversació agreujada de fons públics que està castigada amb fins a 12 anys de presó, segons fonts de l'alt tribunal espanyol. Hi ha malestar al Suprem per la decisió d'Alemanya. El tribunal espanyol veu inexplicable que una instància judicial de segon ordre en aquell país (equivalent a una audiència provincial espanyola) hagi entrat a valorar sense tenir les proves directes si els fets que el jutge Pablo Llarena atribueix a Puigdemont constitueixen un delicte de rebel·lió i limiti en aquest cas el judici al delicte de malversació.

El Suprem entén que el tribunal alemany, d'acord amb els postulats de l'euroordre, basada en el principi de confiança mútua entre els jutges europeus, s'hauria d'haver limitat a verificar si els fets descrits per Llarena en la seva ordre de processament (informes policials acrediten més de 300 actes violents durant els aldarulls independentistes) estan tipificats al Codi Penal alemany. La Fiscalia alemanya va entendre el 3 d'abril que Puigdemont sí que havia de ser extradit a Espanya, a part de per malversació, pel delicte de rebel·lió, anàleg al d'"alta traïció" al país alemany.

Más información
El govern alemany confirma que no vetarà l'extradició de Puigdemont
La Mesa del Parlament ignora els lletrats i autoritza la delegació de vot de Puigdemont
Puigdemont rep la visita de la seva dona a la presó

Òbviament, segons les citades fonts, el Suprem acatarà les limitacions imposades pel tribunal alemany i no jutjarà Puigdemont per rebel·lió. Només per malversació, però agreujada. El jutge Llarena ha taxat, de moment, la malversació que s'atribueix a bona part dels líders sobiranistes en 1,6 milions d'euros. A Puigdemont, segons els citats mitjans, li és aplicable l'article 432, apartat segon, del Codi Penal espanyol, que estableix que quan la malversació supera els 250.000 euros cal imposar al reu fins a 12 anys de presó. "(…) Si el valor del perjudici causat o dels béns o efectes apropiats excedís de 250.000 euros, s'imposarà la pena en la seva meitat superior, i es podrà arribar fins a la superior en grau", és a dir, fins a 12 anys de presó.

El fet que a Espanya hi hagi caps del procés empresonats per tots dos delictes (rebel·lió i malversació) pot resultar discriminatori respecte a Puigdemont. "Per què ha de beneficiar-se Puigdemont de la seva fugida i els altres empresonats a Espanya resultar més perjudicats en gravitar sobre ells, a part de la malversació, el delicte de rebel·lió?", es pregunten els citats mitjans.

Si bé pot ser discutible el delicte de rebel·lió, que requereix alçar-se contra les estructures de l'Estat de manera violenta, no ho és, segons les citades fonts, el de sedició, "que no requereix violència i està més que acreditat en la causa". Aquest delicte té fins a 15 anys de presó, tres més que l'agreujat per malversació pel qual serà jutjat Puigdemont. El Suprem no pot atribuir ara a Puigdemont el delicte de sedició perquè no figura entre els dos que ha elevat a la justícia alemanya. Però sí que pot variar el de rebel·lió per sedició per als líders independentistes empresonats a Espanya. És a dir, que les penes poden pujar per a uns i també reduir-se per a d'altres. Equiparar-les tant com sigui possible. Això sí, explicant en la sentència que si la pena de Puigdemont, si escau, resulta més baixa que la dels altres, això obeiria, no a la falta de convicció que ha comès els mateixos delictes que els altres caps, sinó a limitacions imposades pel tribunal alemany.

El Suprem acatarà les limitacions imposades pel tribunal alemany i no jutjarà Puigdemont per rebel·lió

I és que el Suprem entén –i així ho descriu el jutge Llarena en la seva interlocutòria– que els principals caps del cop parlamentari a Catalunya van actuar en connivència com una trama delictiva organitzada i jerarquitzada i amb les seves baules perfectament dissenyades. És a dir, la idea del Suprem és no retardar el lliurament de Puigdemont a Espanya i rebre'l al més aviat possible. Això sí, després de comparèixer davant del jutge Llarena (així va dictaminar el Constitucional espanyol que havia de fer el pròfug), Puigdemont anirà directament a la presó.

Encara que el delicte de malversació sigui més lleu que el de rebel·lió, la pena que comporta en aquest cas és prou elevada i, a més, existeix un risc palès de fugida. És un pròfug de la justícia. I a la presó hi estarà (igual que la resta d'empresonats a Espanya, i a l'espera també que la justícia belga, suïssa i escocesa dictaminin sobre les peticions de lliurament dels fugits que s'amaguen en aquests països), fins al judici, que celebraran cinc magistrats de la sala segona del Tribunal Suprem espanyol. La intenció és celebrar la vista a finals d'octubre o començaments de novembre, perquè hi hagi sentència a la fi d'aquest any o començaments del vinent.

“Per què ha de beneficiar-se Puigdemont de la seva fugida i els altres empresonats a Espanya resultar més perjudicats en gravitar sobre ells, a part de la malversació, el delicte de rebel·lió?”, es pregunten fonts judicials

El delicte de rebel·lió que el Suprem imputa Puigdemont permet inhabilitar cautelarment un càrrec públic si aquest està processat (i ho està) i es troba a la presó o amb ordre de cerca i empresonament, la qual cosa també concorria en el principal líder del procés separatista. Però com que Alemanya ha imposat que no se'l jutgi per rebel·lió, ja no se'l podrà inhabilitar quan ingressi a la presó. Podrà delegar el vot, com fan la resta d'empresonats (per exemple, Oriol Junqueras, empresonat a Estremera), però en cap cas ser escollit president. "Estant a la presó, no es pot ser president, ja ho ha dit el Constitucional, però si encara així és investit, els qui ho facin incorreran en responsabilitat penal", subratllen els citats mitjans judicials del Suprem.

Les extradicions a Alemanya, sota lupa

Alemanya és un dels països que més peticions d'extradició (ordre europea de detenció) envien cada any a Espanya. Al voltant de 20 cada any, més del doble de les que li sol·licita Espanya. I solen ser contra grans i perillosos delinqüents alemanys que s'amaguen a les costes espanyoles sota el paraigua del turisme. També són freqüents peticions d'aquest tipus procedents de Bèlgica, el Regne Unit i Suïssa, on ara s'amaguen set dels 24 líders independentistes processats pel jutge Llarena.

"Espanya sol ser col·laboradora amb les euroordres i rarament qüestiona els fets que els jutges d'aquests països consideren acreditats en les seves investigacions. Per tant, no és acceptable", assenyalen les citades fonts, "que l'equivalent a Alemanya a una audiència provincial espanyola, sense un coneixement directe dels fets ni conèixer totes les proves que existeixen en el sumari contra els líders separatistes, tregui al Suprem espanyol part d'una investigació que està sent exhaustiva i posi el principal reu en una situació penal diferent de la dels altres líders independentistes. A partir d'ara, l'anàlisi de les peticions d'extradició procedents d'Alemanya es pot extremar a Espanya", resolen les citades fonts.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_