Selecciona Edició
Connecta’t

Al Barça li surten els ullals

Els errors d'una càndida Roma faciliten el triomf d'un equip blaugrana erràtic, mancat de futbol i amb la sort a favor en un Camp Nou sorprès

Manolas marca en pròpia porta el segon del Barça. Ampliar foto
Manolas marca en pròpia porta el segon del Barça. AP

Al Barça li han sortit els ullals, com correspon a un equip veterà, expert i amb ofici, atributs decisius per moure's a la Champions davant de rivals novells, encara amb les dents de llet, com la Roma. Els giallorossi són encara un equip per fer, jove i ambiciós, futbolísticament interessant i també molt càndid, capaç de marcar dos gols a la seva porteria. Els blaugrana, tan espasmòdics com efectius, no van jugar a futbol i van sumar quatre gols, cap de Messi, sinó que en dos van intervenir els centrals Umtiti i Piqué. Una sensació molt rara, tan estranya com el partit, protagonitzat principalment per la Roma. El Barça va deixar fer als italians, que es van condemnar a les àrees, molt especialment a la seva, massa tendres de moment per afrontar uns quarts de final de la Copa d'Europa.

El Barça, en tot cas, no ho tenia fàcil per enfocar el partit i els dubtes possiblement van confondre Valverde. La incertesa va quedar expressada en l'alineació. El tècnic va apostar per Semedo i va prescindir de Dembélé perquè Sergio Roberto jugués de quart mig, una manera de protegir la banda dreta, poc consistent a Sevilla, aquest cop amenaçada per Kolarov-Strootman-Perotti. La mateixa resposta va tenir l'entrenador de la Roma després de no poder comptar amb Nainggolan: va jugar també amb un doble lateral, Bruno Peres-Pellegrini, i va prescindir d'un tercer punta com El Shaarawy.

El pla li va sortir millor a Di Francesco que a Valverde. La presència de Busquets i Sergi Roberto a la divisòria, replegat l'equip en un 4-4-2, no va garantir l'ordre perdut a Nervión, ni molt menys el joc de posició i possessió, i tampoc va ajudar Messi. El 10 va relliscar tot just començar el partit, Bruno Peres li va prendre després la pilota, més tard es va situar en fora de joc i al final va caure davant de l'àrbitre Makkelie. L'argentí no estava fi, molt ben reduït, massa regatejador i poc xutador, tocat físicament, i els blaugrana quequejaven, poc fluïts, imprecisos, sense continuïtat en el joc, pressionats per la Roma. Els italians manaven, ben col·locats i organitzats, ferms al camp i amos del rellotge del partit, superiors a un Barça despersonalitzat i erràtic. No tenia més entrada a l'àrea d'Alisson que les discontínues passades filtrades d'Iniesta.

Arribada la mitja hora només es comptaven dues rematades, una de Rakitic al pal —la 44a de la temporada— i una segona de Suárez quan Dzeko queia a l'àrea per una entrada de Semedo. No anaven ni venien els barcelonistes, destemprats i desincronitzats, sense trobar-li el pols al partit, còmode per a la Roma. El duel requeria més ritme, més risc, més ganxo del Barça. No va trobar la manera de fer mal al rival fins que es va acostar, va pressionar la sortida de pilota i va provocar l'error del contrari, manifest des de l'inici en el gol en pròpia porta de De Rossi —el sisè que li regalen— després d'un intercanvi entre Iniesta i Messi, habilitats per un robatori de Rakitic. Ni amb l'1-0 es van asserenar els barcelonistes, alleujats després que el col·legiat no sancionés un possible penal d'Umtiti a Pellegrini.

L'ensurt per la falta que l'àrbitre va fer xutar a la línia de l'àrea gran va paralitzar una mica més el Barça malgrat el descans al confós Camp Nou. Busquets perdia la pilota, Iniesta la tocava poc, Messi no hi era i la Roma no parava de fer centrades i de desesperar Ter Stegen. Jugaven fàcil els italians davant d'un Barça desestructurat, tan permeable com agraciat perquè Manolas es va marcar el 2-0 davant la pressió d'Umtiti a la sortida d'un servei de còrner. El tercer va ser igualment sorprenent perquè l'autor va ser Piqué, després d'una transició dirigida per Sergi Roberto i Messi i rematada per Suárez. Alisson va refusar la pilota i Piqué la va rematar.

La Roma no es va rendir, convençuda que jugava sola, i va perseverar en el seu atac amb fins a quatre davanters després que Busquets fos substituït. Els italians van exigir a Ter Stegen dues prodigioses parades fins que Dzeko la va encertar i va posar un 3-1 al marcador, cosa que animava la tornada a l'Olimpico de Roma. Però els italians no comptaven amb un últim error, el del seu central Fazio, que no va rebutjar la centrada de Denis Suárez, últimament revitalitzador blaugrana, i va permetre que xutés Luis Suárez, que es va retrobar amb el gol després de 10 partits continentals, estèril des de la remuntada amb el PSG.

Els blaugrana ja no són un equip de relat, sinó de moments, episòdic, detall que no penalitza davant de novells a la Champions. La Roma, al cap i a la fi, es va espantar cada vegada que va sentir l'alè del Barça del disminuït Messi. El marcador va ser inequívoc: 4-1.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >