257 destitucions i pocs nomenaments
El Govern espanyol gairebé no ha utilitzat l'article 155 per renovar càrrecs a la Generalitat
El Govern espanyol no ha utilitzat l'aplicació de l'article 155 a Catalunya per substituir l'antic Govern per una nova Administració. La majoria d'alts càrrecs que portaven el dia a dia de la Generalitat ho segueix fent, només que ara sense caps.
La intervenció del 155 va suprimir, sobretot, tres tipus de càrrecs: un, el president i els seus consellers; dos, tots els càrrecs eventuals de confiança que depenien d'ells, i tres, els membres dels organismes més dedicats a construir o refermar la hipotètica nova república —delegats a l'estranger, el Diplocat, l'Institut d'Estudis d'Autogovern o la Secretaria per al Desenvolupament de l'Autogovern—. A més d'aquests tres grans grups, hi ha uns quants alts càrrecs que han anat sortint.
Entre tots sumen 256 persones, segons dades de la vicepresidència del Govern espanyol a 17 de març. A aquesta xifra cal afegir-hi Annabel Marcos, directora de l'Institut de Seguretat Pública, que va traslladar urnes l'1 d'octubre. Com Antoni Molons, secretari de Difusió i Atenció Ciutadana, destituït després de quedar en llibertat amb càrrecs per malversació i desobediència. Són les últimes sortides, provocades per les circumstàncies.
A banda d'aquestes destitucions, s'han produït alguns nomenaments a Interior, Ensenyament i Justícia per cobrir buits específics de gestió. Però el motiu és més fruit de reptes puntuals que no pas d'una anàlisi clara. Segons fonts de la Generalitat, el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, va recuperar el 7 de novembre la cap de premsa d'Interior, Esther Sastre, destituïda a l'octubre amb el conseller, perquè el Departament i els Mossos necessitaven algú que fes aquesta feina.
La paràlisi és la conseqüència lògica de la falta de càrrecs executius: ningú pren decisions que comportin risc o incertesa. Els alts càrrecs resolen el dia a dia, amb la dificultat afegida de més càrrega burocràtica per justificar decisions o pagaments quotidians, però no aconsegueixen dissimular la falta de direcció política.
Sobre la firma
Más información
Arxivat A
- Article 155
- Constitució espanyola
- Legislació espanyola
- Referèndum 1 d'octubre
- Autodeterminació
- Generalitat Catalunya
- Catalunya
- Referèndum
- Parlament
- Conflictes polítics
- Govern autonòmic
- Comunitats autònomes
- Política autonòmica
- Eleccions
- Administració autonòmica
- Legislació
- Administració pública
- Justícia
- Política
- Espanya