_
_
_
_
_

257 destitucions i pocs nomenaments

El Govern espanyol gairebé no ha utilitzat l'article 155 per renovar càrrecs a la Generalitat

Jordi Pérez Colomé
Mariano Rajoy durant una conferència de premsa.
Mariano Rajoy durant una conferència de premsa.RYAD KRAMDI (AFP)

El Govern espanyol no ha utilitzat l'aplicació de l'article 155 a Catalunya per substituir l'antic Govern per una nova Administració. La majoria d'alts càrrecs que portaven el dia a dia de la Generalitat ho segueix fent, només que ara sense caps.

Más información
El Govern renuncia a garantir l'ús del castellà a l'escola catalana
https://cat.elpais.com/cat/2018/04/03/catalunya/1522753826_862596.html

La intervenció del 155 va suprimir, sobretot, tres tipus de càrrecs: un, el president i els seus consellers; dos, tots els càrrecs eventuals de confiança que depenien d'ells, i tres, els membres dels organismes més dedicats a construir o refermar la hipotètica nova república —delegats a l'estranger, el Diplocat, l'Institut d'Estudis d'Autogovern o la Secretaria per al Desenvolupament de l'Autogovern—. A més d'aquests tres grans grups, hi ha uns quants alts càrrecs que han anat sortint.

Entre tots sumen 256 persones, segons dades de la vicepresidència del Govern espanyol a 17 de març. A aquesta xifra cal afegir-hi Annabel Marcos, directora de l'Institut de Seguretat Pública, que va traslladar urnes l'1 d'octubre. Com Antoni Molons, secretari de Difusió i Atenció Ciutadana, destituït després de quedar en llibertat amb càrrecs per malversació i desobediència. Són les últimes sortides, provocades per les circumstàncies.

A banda d'aquestes destitucions, s'han produït alguns nomenaments a Interior, Ensenyament i Justícia per cobrir buits específics de gestió. Però el motiu és més fruit de reptes puntuals que no pas d'una anàlisi clara. Segons fonts de la Generalitat, el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, va recuperar el 7 de novembre la cap de premsa d'Interior, Esther Sastre, destituïda a l'octubre amb el conseller, perquè el Departament i els Mossos necessitaven algú que fes aquesta feina.

La paràlisi és la conseqüència lògica de la falta de càrrecs executius: ningú pren decisions que comportin risc o incertesa. Els alts càrrecs resolen el dia a dia, amb la dificultat afegida de més càrrega burocràtica per justificar decisions o pagaments quotidians, però no aconsegueixen dissimular la falta de direcció política.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jordi Pérez Colomé
Es reportero de Tecnología, preocupado por las consecuencias sociales que provoca internet. Escribe cada semana una newsletter sobre los jaleos que provocan estos cambios. Fue premio José Manuel Porquet 2012 e iRedes Letras Enredadas 2014. Ha dado y da clases en cinco universidades españolas. Entre otros estudios, es filólogo italiano.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_