_
_
_
_
_

La Generalitat s’instal·la en la paràlisi

L'Administració catalana funciona al ralentí en absència de responsables polítics i amb un clima de protestes i frustració entre part del funcionariat

Cristian Segura
Cartells a favor de la llibertat dels líders independentistes presos, al Departament de Justícia.
Cartells a favor de la llibertat dels líders independentistes presos, al Departament de Justícia.Albert García

El cos de funcionaris de la Generalitat viu amb malestar la intervenció de l'Administració catalana. La idea més repetida entre els treballadors i les entitats públiques consultades és que el 155 és semblant a un llarg procés postelectoral, quan les directrius polítiques frenen projectes a l'espera del canvi de Govern. "El dia a dia administratiu funciona, però les decisions estratègiques no es prenen perquè els patronats no es reuneixen", exemplifica Lluís Rovira, director de CREA, la Institució de Centres de Recerca de Catalunya.

Joan Maria Sentís, coordinador de l'àrea pública de CCOO, considera que "com més s'allargui [la intervenció], pitjor, perquè hi ha qüestions que no es poden negociar". La paràlisi política crea un ambient de tensió, admeten a CCOO i altres funcionaris consultats. Les mobilitzacions internes per donar suport als polítics empresonats són recurrents, convocatòries secundades en general per unes desenes de funcionaris i que generen incomoditat entre els companys de feina que es mantenen al marge de posicionaments públics.

Múltiples edificis oficials estan decorats amb llaços grocs a la façana o amb fotografies dels empresonats a les seves dependències. Els funcionaris més actius en les protestes s'organitzen a través de l'Assemblea de Treballadors per a la Defensa de les Institucions Catalanes (ADIC). ADIC diu que treballa "per la república catalana" i reconeix Carles Puigdemont com el president legítim. Les concentracions es reprodueixen setmanalment i duren uns minuts, com la d'ahir davant de la seu de l'Agència de Residus de Catalunya, a Barcelona. Una trentena de persones es van tornar a reunir a les portes de l'Agència darrere d'una gran pancarta amb el lema "Llibertat presos polítics. Us volem a casa". La protesta també anava acompanyada de diversos cartells amb fotografies dels exconsellers a la presó o fugits i dels líders de l'ANC i Òmnium Cultural Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament. De les finestres de la seu penjaven una desena de lones amb llaços grocs. També són freqüents les mobilitzacions davant d'institucions com el Departament d'Interior, el de Justícia o el d'Ensenyament.

La comparació de la situació d'aturada actual amb el període de transició entre la sortida i l'entrada d'un nou Executiu té agreujants afegits: el primer és que la tutela de la Generalitat fa de facto mig any que està en vigor, els cinc mesos d'aplicació del 155 més les setmanes prèvies de supervisió dels comptes públics de l'Administració, forçada per la convocatòria del referèndum il·legal de l'1-O. Des del setembre del 2017 totes les despeses dels departaments del Govern han d'anar acompanyades d'un certificat, signat pel responsable de la unitat, en el qual es garanteix que la partida sol·licitada compleix la llei. Una portaveu del Departament d'Economia i Hisenda confirma que l'exigència de l'enviament de certificats dels caps d'unitat es manté igual des del setembre.

Bloqueig de projectes

Un altre dels efectes del 155 és el bloqueig de futurs projectes o d'autoritzacions per adquirir equipaments d'alt cost, com maquinària per a un laboratori, diu el director de CREA, o la lentitud a l'hora d'aprovar despeses elevades fins i tot al Departament de Salut. També s'han vist alentides grans inversions privades que requereixen un interlocutor polític, com el centre d'oci BCN World de Tarragona.

Rovira apunta que també hi ha hagut un esforç addicional de comptabilitat per justificar despeses, per exemple, en viatges internacionals, dels últims sis anys. El director de CREA afegeix que una altra diferència important és que, com que no hi ha alts càrrecs polítics a la Generalitat, hi ha hagut partides per als Pressupostos del 2017 que s'han quedat sense repartir perquè no hi havia conseller que les autoritzés. Els seus substituts, els ministres, en la majoria de casos han evitat prendre decisions. Les iniciatives del Govern central han estat mínimes, segons totes les fonts consultades: "Es mantenen en un segon pla", explica una font del Departament d'Interior.

Els sindicats han negociat amb el Govern espanyol millores en les condicions laborals dels funcionaris, no només per aconseguir que el Consell de Ministres aprovés abonar les pagues extra del 2012, retardades, sinó també per sol·licitar recursos tècnics o certificats laborals. La Generalitat té prop de 200.000 treballadors públics. El Govern es va comprometre el 2017 a crear fins al 2019 unes 30.000 noves places de funcionaris per a personal interí, un pla que també s'ha vist congelat.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_