Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

La preinscripció escolar arrenca a Catalunya sense casella lingüística

El DOGC publica la resolució sobre la sol·licitud d'escolarització sense novetats respecte a l'any passat

Una classe de l'escola Joaquim Ruyra.
Una classe de l'escola Joaquim Ruyra.

La preinscripció escolar dels ensenyaments obligatoris arrencarà el 13 d'abril a Catalunya sense més canvis significatius que un lleuger retard en el calendari respecte a l'any passat. Ni rastre de la controvertida casella lingüística que havia anunciat —i després matisat— el Govern central perquè les famílies poguessin triar el castellà com a llengua vehicular per estudiar a les escoles catalanes. La resolució publicada aquest dimecres al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) sobre les normes de preinscripció i matrícula de l'alumnat català no preveu cap variació en el punt lingüístic: el català seguirà sent la llengua vehicular a l'escola a Catalunya. 

El pla de l'Executiu central d'articular un mecanisme per garantir que els estudiants puguin rebre, tal com dicten diverses sentències judicials, el 25% de les classes en castellà, s'ha esfumat. Amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució com a teló de fons, el ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, va assegurar al febrer que el Govern espanyol garantiria el dret dels pares a triar la llengua en la qual volen que s'ensenyi als seus fills, tot i que no va explicar com s'articularia aquest sistema d'elecció. A Catalunya, la llengua vehicular en l'ensenyament públic és el català i s'imparteix en castellà l'assignatura de Llengua Castellana (dues hores setmanals a primària, tres a secundària i dues a batxillerat).

Col·lectius com Societat Civil Catalana o el sindicat AMES —sense representació sindical a l'escola catalana— van demanar incloure en la preinscripció una casella per triar entre el castellà i el català com a llengua vehicular. Méndez de Vigo va rebutjar en un primer moment parlar d'una casella lingüística, però la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, va assegurar que "existiria aquesta casella per retornar un dret als pares". El Ministeri d'Educació, no obstant això, la va corregir tot just dues hores després que fes aquestes declaracions, però l'anunci d'una intervenció en el model lingüístic de l'escola catalana va suscitar el rebuig de la comunitat educativa en bloc.

La resolució publicada aquest dimecres al DOGC resol finalment els dubtes sobre el tema lingüístic i, tot i que encara no s'ha publicat el full de preinscripció, el document no recull la inclusió de cap casella ni cap altre element per triar la llengua vehicular a l'escola. "No hi ha res de nou del tema lingüístic", explica una portaveu del Departament d'Ensenyament. L'única cosa que es preguntava sobre la llengua al full de preinscripció dels nens que s'escolaritzen per primera vegada i que, previsiblement tornarà a aparèixer en la sol·licitud d'aquest any, és quina és la llengua materna dels menors.

Mesures inconstitucionals

En aquests mesos des de l'anunci de Méndez de Vigo, el Tribunal Constitucional també ha resolt dues sentències favorables a la Generalitat en el tema lingüístic. L'alt tribunal ha tombat els articles de la LOMCE (Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa) per garantir l'ensenyament en castellà a Catalunya. El pla de la LOMCE, desplegat en un reial decret que el Constitucional també ha anul·lat, passava per obligar la Generalitat a abonar ajudes d'uns 6.000 euros (un import màxim equivalent al cost d'una plaça en un centre públic) a les famílies que ho sol·licitessin per matricular els seus fills en centres privats on el castellà es fes servir com a llengua vehicular.

El Tribunal Constitucional ha dictat dues sentències favorables a la Generalitat perquè entén que el Govern central estava envaint les atribucions de l'Executiu català en matèria d'ensenyament. Segons les dades facilitades pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat, el Ministeri d'Educació va obrir 154 expedients de sol·licitud d'aquestes ajudes durant els tres cursos que va estar en vigència —2014-2017— i se'n van estimar 50.

MÉS INFORMACIÓ