Selecciona Edició
Connecta’t

Ciutadans explota en altres comunitats el ganxo del seu discurs antinacionalista

El partit converteix el PNB en la seva nova diana: "Mai governarem amb ells, no són de fiar"

La crisi catalana ha introduït el nacionalisme en la primera línia del debat públic i Ciutadans, després de l'èxit del passat 21-D, no pensa deixar que surti d'aquí. La formació liderada per Albert Rivera, que considera que aquesta qüestió explica part de la seva victòria en les autonòmiques i el seu auge posterior en les enquestes, ha intensificat aquest 2018 el seu discurs antinacionalista en altres comunitats: com Galícia, Euskadi, la Comunitat Valenciana, Balears i Canàries. I el PNB s'ha convertit en la seva nova diana en les últimes setmanes.

El líder de Ciutadans, Albert Rivera, presidint l'executiva del partit, dilluns passat.
El líder de Ciutadans, Albert Rivera, presidint l'executiva del partit, dilluns passat.

La cita es va produir el 24 de febrer. Lorena Roldán, diputada de Ciutadans al Parlament, va viatjar fins a Santiago de Compostel·la per reunir-se amb un grup de joves amb l'objectiu d'aprofundir en un sol tema: el nacionalisme. "Aquest es dedica sempre a assenyalar qui pensa diferent i a trencar la societat. Busca un enemic i sempre veu la diversitat com una cosa dolenta", va subratllar la política en aquella cita, exemple de com el partit ha decidit explotar en altres comunitats el seu discurs antiseparatista després dels comicis catalans, que han impulsat la formació a tot el país. A Galícia, per exemple, sumen més de 5.000 afiliats i simpatitzants inscrits, un 60% més que fa sis mesos, segons les seves xifres internes, tot i que no tenen representació autonòmica.

A la Comunitat Valenciana, on té nou diputats, la formació ja parla que Compromís —soci de Govern del PSOE— ha impulsat un "procés a la valenciana" en aquesta autonomia per avançar cap a la independència: "Volen dibuixar el mateix paisatge que hi ha a Catalunya", assegura Fernando Giner, portaveu de Ciutadans a la regió, on suma 15.000 inscrits (+30%). Per la seva banda, el seu líder a Balears, Xavier Pericay, va acusar el passat mes l'Executiu de la socialista Francina Armengol de ser "presa del nacionalisme pancatalanista" de MÉS per Mallorca. I fins i tot Canàries, on ha crescut un 60%, el partit va culpar el "nacionalisme" de Coalició Canàries de "generar més pobresa i més desigualtats" durant els últims 25 anys. "Això demostra que el nacionalisme és un model esgotat i sense futur", repeteix Mariano Cejas, portaveu a les illes.

"Els nacionalistes no són de fiar i fa 30 anys que les polítiques nacionals estan fent xantatge pels seus interessos. No esperem dels nacionalistes el que no es pot esperar. Mai governarem amb ells", recalca Albert Rivera, que ha intensificat el protagonisme del secessionisme en el seu discurs. Com dijous passat a Lleó, quan en ple escàndol Cifuentes va carregar contra la "insolidaritat" dels nacionalistes, després de convertir el PNB en una nova diana dels seus atacs. El líder de Ciutadans els ha definit com a "egoistes". "Els nacionalistes bascos temen una marea de patriotisme constitucional. És lògic, els agraden els privilegis i no els agrada l'Espanya de ciutadans lliures i iguals", ha afegit contra els penebistes, que mantenen el seu veto als Pressupostos de l'Estat mentre segueixi vigent l'aplicació de l'article 155 a Catalunya.

Però "ni les alertes taronges per vent fort de Rivera" els faran canviar de posició, segons va advertir Andoni Ortuzar, president del PNB, durant la celebració de l'Aberri Eguna. Unes paraules del dirigent basc que van celebrar a la seu de Ciutadans. A Euskadi, la formació del Govern els acabava d'assenyalar com a gran enemic. "I no crec que ens vagi gens malament que el PNB ens col·loqui com a principal adversari", subratllen fonts de l'executiva de la formació liderada per Rivera, sobre la possibilitat d'aconseguir aglutinar al País Basc i a altres comunitats el vot "constitucionalista". Com ja han aconseguit fer a Catalunya.

En un informe intern, elaborat després del 21-D, l'equip de campanya apuntava que part del seu èxit aquell dia es va deure al fet que havien aconseguit "liderar l'oposició al separatisme amb un missatge nítid, ferm i sense complexos". "El nacionalisme és un dels grans adversaris d'Europa. S'ha plantejat una alternativa a 35 anys de nacionalisme a Catalunya, deixant clara la voluntat de derrotar els partits nacionalistes i no de pactar-hi", continua aquest document, que obria una línia argumental que repeteixen insistentment a les files de Ciutadans des de llavors: havien presentat als espanyols un "projecte de país". En aquest sentit, segons el baròmetre electoral de gener de Metroscopia, un 44% dels enquestats considera que aquest partit té un "projecte adequat per al país", davant del 20% que ho pensen del PP, el 18% del PSOE i el 15% d'Units Podem.

És cert que l'antinacionalisme sempre ha format part de l'essència de Ciutadans des del seu naixement a Barcelona, però el caldo de cultiu no havia estat mai tan predisposat a la resta del país perquè ressonés tant aquesta part del seu missatge. Arran del referèndum il·legal de l'1 d'octubre, la preocupació dels espanyols pels moviments independentistes s'ha disparat i, segons el CIS, fins a un 29% dels ciutadans ha arribat a considerar-los com un dels principals problemes del país. Fonts del partit admeten que aquest canvi d'escenari els ha donat ales. Davant del tradicional eix esquerra-dreta, el debat ha virat cap a "constitucionalisme contra secessionisme". I, segons conclouen aquestes fonts, mentre segueixi la qüestió en la primera línia, les seves possibilitats de créixer i consolidar-se es multipliquen.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

Debido a las excepcionales circunstancias, EL PAÍS está ofreciendo gratuitamente todos sus contenidos digitales. La información relativa al coronavirus seguirá en abierto mientras persista la gravedad de la crisis. Decenas de periodistas trabajan sin descanso para llevarte la cobertura más rigurosa y cumplir con su misión de servicio público

Si quieres apoyar nuestro periodismo puedes hacerlo aquí por 1 euro el primer mes (a partir de junio 10 euros).

Suscríbete a los hechos.

Suscríbete