Puigdemont nega en un recurs que l’independentisme sigui violent

La decisió del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena de processar per rebel·lió els líders polítics i socials del procés català ha donat la primera oportunitat a l'expresident Carles Puigdemont (a Alemanya en espera que es decideixi si se l'extradita o no) de presentar un primer recurs contra l'Alt Tribunal. En l'escrit s'argumenta que el dia del referèndum il·legal “no pot apreciar-se cap tipus de violència”, si bé veu possible que en algun moment “alguns ciutadans concrets poguessin haver-se excedit de la resistència passiva, i haguessin actuat activament contra els agents [de seguretat]”.

“En els fets ocorreguts l'1 d'octubre del 2017, tampoc pot apreciar-se cap tipus de violència, perquè els manifestants es van limitar a resistir de forma passiva davant de l'actuació dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat”, diu el recurs, redactat Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de Puigdemont i dels exconsellers Clara Ponsatí i Lluís Puig.

L'advocat insisteix que, si bé van poder presentar-se alguns excessos, “aquestes conductes de cap manera podrien imputar-se als processaments, perquè es tracta d'episodis completament aïllats que no permeten sostenir l'existència d'una violència de prou entitat com per integrar el tipus de rebel·lió”. Amb aquests arguments intenta desmuntar l'acusació per rebel·lió.

Llarena va assegurar en l'ordre de processament, de fa dues setmanes, que en l'intent d'independència a Catalunya es van donar elements de violència. De forma implícita va equiparar la situació catalana amb la del cop d'estat del 23 de febrer del 1981. El jutge instructor del Suprem considera que hi ha risc de reincidència en el desafiament separatista.

Cuevillas demana la nul·litat de les actuacions de Llarena perquè considera que hi ha un conflicte de competències. “El forçat relat de fets dut a terme pel Ministeri Fiscal en la querella, va tenir com a única finalitat justificar la competència del Tribunal Suprem, sostraient del coneixement dels mateixos al tribunal legalment establert –Tribunal Superior de Justícia de Catalunya–, i vulnerant-se, en conseqüència, el dret al jutge ordinari predeterminat”, diu el recurs.

L'advocat també demana que s'anul·lin les actuacions perquè “no s'ha permès l'actuació de la defensa lletrada”. També argumenta que hi ha “una falta de rellevància penal dels fets objecte d'enjudiciament”. Per a això es basa en la decisió del legislador el 2005, quan va canviar la llei que penava la convocatòria de referends “en considerar que no tenia entitat suficient per construir un injust penal”.

Els processaments sostenen que promoure un procés independentista “és plenament admissible en el marc constitucional espanyol, sempre que no sigui mitjançant l'ús de la violència".