Selecciona Edició
Connecta’t

La manca de metges posa a prova el sistema català

El COMB alerta que en la propera dècada, Catalunya haurà d’assumir la jubilació d’un terç dels seus facultatius

Una consulta d'un CAP de Sant Adrià de Besòs.
Una consulta d'un CAP de Sant Adrià de Besòs.

Baixes que no es cobreixen o places que no troben amo. Ja hi ha desenes d’episodis de manca de metges a Catalunya i, aquesta vegada, no és a causa de les retallades. L’Administració vol cobrir aquestes places però no té personal per fer-ho. L’escassetat de facultatius ja no és anecdòtica i el futur és poc esperançador. Si ara hi ha problemes aïllats per cobrir una plaça de pediatria en un centre d’atenció primària (CAP) poc atractiu, o escassegen determinats especialistes en un hospital, el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) alerta que, en una dècada, es jubilaran un terç dels 32.714 facultatius, i el sistema català encara no té un pla per cobrir aquestes baixes.

Les alertes s’han encès els últims temps, començant pel pla de xoc de llistes d’espera ideat per l’exconseller de Salut, Toni Comín, per alleugerir els retards. Amb el pressupost a la seva disposició, Salut havia d’aprofitar l’estiu del 2017 per alleujar els endarreriments amb moltes més operacions que les que es fan per aquestes dates. No obstant això, el pla de contingència va funcionar a mig gas perquè no hi havia cirurgians i anestesistes disposats a passar-se l’agost al quiròfan pel sou que els oferien. “Rebutgem un 30% de les ofertes perquè són ridícules”, admet el doctor Marc Soler, director general corporatiu del COMB.

Necessitat “desigual” de facultatius

Fonts de Salut admeten que calen metges però matisa que la demanda és “desigual en funció de l’especialitat i el territori”. “Som conscients que en alguns territoris hi ha mancança de metges de família o de pediatres. Els professionals tendeixen a concentrar-se al voltant de grans hospitals a les àrees metropolitanes”, apunten. Aquestes fonts asseguren que no hi ha una única causa d’aquest fenomen i sostenen que Salut està desplegant mesures, com ara millorar les condicions laborals, flexibilitzar l’edat de jubilació i elaborar un pla de conciliació, entre d’altres.

L’atur en el sector és pràcticament nul però la precarietat ha despuntat exponencialment arran de les retallades durant la crisi. Segons un informe del COMB, gairebé la meitat dels facultatius menors de 45 anys tenen contractes temporals, i d’aquests, el 30% són de menys d’un any. “Ha estat la tempesta perfecte. Aquelles noces duen aquests confits. El maltractament no és gratuït i un metge jove no es quedarà aquí sacrificant-se amb contractes precaris si té les portes obertes d’Europa”, adverteix el doctor Josep Maria Puig, secretari general del sindicat Metges de Catalunya.

A l’atenció primària de l’Àrea Metropolitana Nord (Maresme, Barcelona Nord i Vallès), els metges de família també es van plantar davant l’Institut Català de la Salut (ICS) per l’elevada càrrega de treball i la manca de professionals. La directora d’atenció primària de l’ICS de la zona va reconèixer que havia tingut “problemes de cobertura de baixes” i que va desplegar un pla per retenir els metges amb contractes més atractius, agendes menys saturades i mesures de conciliació favorables. “S’ha produït una desertització per la fugida de professionals. Els paguem malament i hi ha molta precarietat, amb contractes mensuals, de cap de setmana”, reflexiona el doctor Toni Barbará, portaveu de la plataforma Dempeus per la salut pública i membre de la Marea Blanca.

Però més enllà de la precarietat que arrossega el sector des de l’inici de la crisi, la manca de professionals també la provoca, segons les veus consultades, el sistema de formació dels metges residents (MIR). El COMB lamenta que Madrid disposi d’un 50% més de places MIR que Barcelona (l’oferta de places va ser d’unes 1.000 el 2017, segons Salut). “Hi ha un desfasament entre les places MIR que s’ofereixen i els estudiants que es llicencien, la qual cosa provoca una borsa de metges que no tenen res a fer. No donem sortida a aquesta gent que hem format”, protesta Puig.

Que hi hagi especialitats amb més o menys prestigi, l’escàs vincle entre les places MIR que s’ofereixen i les necessitats dels dispositius mèdics també aguditzen aquesta escletxa. “No hi ha connexió entre la formació dels metges i les necessitats socials. Tenim un sistema hospitalocèntric malgrat que el 80% de les urgències es podrien resoldre a l’atenció primària. Però l’hospital és més atractiu perquè consideren que hi ha més estimulació des del punt de vista acadèmic que a l’atenció primària”, apunta Barbará. Amb tot, també hi ha hagut problemes als hospitals per cobrir places d’anestesiologia, cirurgia o psiquiatria.

A Barcelona, els veïns del CAP de la Vila Olímpica de Barcelona van acabar el 2017 com el van començar els del CAP de la Sagrera: protestant per la manca de pediatres. L’Ajuntament de Barcelona va assegurar al desembre que ja havia resolt la contractació d’un tercer pediatre i que s’havia activat una quarta plaça. “Amb els contractes que s’ofereixen, de tres mesos, els residents que hem format no volen quedar-s’hi i se n’aniran. Hi ha nous dispositius, com els CUAP o les urgències hospitalàries, que paguen millor”, apunta Ana Vall-llosera, portaveu del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP). A la Sagrera, l’ICS, que va admetre dificultats per cobrir la plaça, va assegurar que s’incorporaria un tercer pediatre al servei després de la baixa d’un dels facultatius.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ