Selecciona Edició
Connecta’t

El turisme tenebrós agafa volada

Més de 17.000 persones van participar el 2017 en les rutes organitzades per visitar els cementiris de Montjuïc i el Poblenou

Visita turística guiada al cementiri del Poblenou.
Visita turística guiada al cementiri del Poblenou.

El tanatoturisme o turisme negre —també conegut pel seu nom en anglès, dark tourisms’està convertint en un fenomen popular. Una estranya atracció que atreu milers de visitants que tenen predilecció per anar a indrets associats amb la mort. Una cosa que està cada vegada més arrelada a la capital catalana, tal com assenyalen les xifres comptabilitzades per l’empresa pública Cementiris de Barcelona. L’any passat, 17.757 persones van participar en les rutes que es fan els diumenges als cementiris de Montjuïc o Poblenou. Una responsable de l’àrea de comunicació i qualitat de l’empresa pública que gestiona els cementiris assegura que el nombre real de visitants és molt superior, ja que diàriament visiten els cementiris —a més de les persones que van a visitar la tomba de familiars i coneguts— grups i persones pel seu compte que no consten en cap registre.

Arantxa és una de les guies turístiques que, un diumenge sí i l’altre també, exerceix de cicerone al cementiri de Montjuïc. Arriba, un diumenge més, al punt de partida al costat de les oficines. Desenes de persones l’esperen asseguts en un pedrís exterior. “L’ideal és no superar la vintena de persones per visita”, anuncia. Comença a comptar quantes persones han decidit visitar el cementiri i superen la quarantena. “Bé, som-hi. Farem el que podrem”, somriu.

La visita al cementiri de Montjuïc comença en aquesta ocasió amb una primera parada a la sepultura del Doctor Francesc Farreras i Framis. La tomba la presideix l'escultura d'un macabre esquelet de grandària real estirat sobre la pedra i embolicat en un sudari de marbre. L'obra és del 1888 i l’Arantxa, amb les seves apassionades paraules, és capaç de traslladar els visitants la cruesa de la mort i l'interès per l'anatomia que va guiar la vida de Farreras, catedràtic de l'especialitat.

Comença així a Montjuïc una ruta que portarà els visitants a conèixer la burgesia obscenament poderosa de finals del segle XIX. Corrents artístiques, art fúnebre, desenes d'àngels i misterioses i terrorífiques escultures es disseminen a esquena de la ciutat al cementiri del que alguns denominen la muntanya màgica.

La directora de comunicació de cementiris de Barcelona, Marta Aladrén, sosté que “conèixer la mort i les seves manifestacions culturals és una manera d'endinsar-se en la vida d'una societat”. “Els cementiris són reflexos de la història a les ciutats. Una manera de conèixer els gustos i costums dels seus grups socials”.

Visites nocturnes

El 2004, Cementiris de Barcelona va posar en marxa la ruta dels cementiris. Des de llavors, la iniciativa no ha fet més que créixer. A les visites dels diumenges s'afegeixen algunes teatralitzades i fins i tot nocturnes. Una manera de promoure el paisatge funerari i convidar els visitants a un “viatge al passat” on descobrir a personatges cèlebres i històries de riquesa, pobresa, amor; guanyadors i perdedors i, sempre, mort.

Les rutes dels cementiris de Poblenou i Montjuïc formen part de la Ruta Europea de Cementiris reconegudes pel Consell d’Europa com a itinerari cultural al maig del 2010. A més, tots dos pertanyen a l’Association of Significant Cemeteries in Europe (ASCE). La ASCE està integrada per 140 cementiris de 121 ciutats situada en 22 països europeus. La seva secretària, Metka Debevc, ressalta que l’Organización Mundial del Turisme de las Nacions Unides va donar suport a la ruta europea dels cementiris i els considera un veritable “nínxol de mercat en el sector turístic”. Debevc considera que la visita a aquests espais té un gran potencial per “créixer i proporcionar un impacte econòmic positiu a les ciutats”.

La visita d l’Arantxa continua a Montjuïc. Després de diversos panteons, els visitants mostren especial interès per l'escultura Nicolau Juncosa, industrial i polític de finals del XIX i principis del XX. Allà, un esquelet tapat, de nou, amb un sudari arrabassa l'últim sospir de qui també va ser polític, la figura del qual apareix pensativa i aliena als seus últims segons de vida. En el marge inferior esquerre pot llegir-se un misteriós missatge. Uns punts suspesos conclosos per un símbol d'interrogació: “………..?”. La resposta a aquesta pregunta està escrita just sota la línia de punts, encara que manté el dilema. És: “La Solució”.

Enric Clarasó

Els enigmes continuen amb el Memento Homo, una escultura finalitzada el 1902 per Enric Clarasó on apareix un jove mig nu cavant la seva pròpia tomba. La ruta segueix camins insospitats. Visita els nínxols dels espiritistes José Maria Fernández Colavida i Amalia Domingo, i acaba amb les sepultures dels anarquistes Durruti, Ascaso i Ferrer i Guardia. Després els visitants acudeixen en massa, ja sense la companyia d’Arantxa, fins al Fossar de la Pedrera. Una geganta fossa comuna que acull les restes de Lluís Companys i diferents memorials a les víctimes de la repressió.

A la pregunta sobre quin és el monument fúnebre més visitat, Marta Aladrén no té cap dubte. No és a Montjuïc, sinó al Poblenou: “El petó de la mort”. Una tètrica escultura on la mort pren de nou forma d'esquelet, encara que en aquesta ocasió amb ales, i besa un jove que deixa portar el seu últim sospir de vida. “La visió d'aquesta escultura. Aquest àngel és capaç de gelar-te”, assegura Alardrén.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ