_
_
_
_
_

Colau arriba al seu últim any amb una desena de promeses incomplertes

L'alcaldessa té pendent l'obertura del port als ciutadans, el tancament del CIE o la creació d'una funerària pública

Clara Blanchar
Un tramvia de Barcelona.
Un tramvia de Barcelona.ALBERT GARCIA

La unió de les dues xarxes del tramvia (Trambaix i Trambesòs) per la Diagonal no és l’única promesa electoral del govern de l’alcaldessa Ada Colau que perilla quan falta poc més d’un any per a les eleccions municipals del 2019. Un any que, amb tots els partits ficats actuant en clau electoral, i només amb 11 regidors de 41 després de trencar amb el PSC, a Colau li resultarà més difícil que mai tirar endavant les votacions. L’alcaldessa acumula una desena de promeses pendents: projectes i iniciatives previstos —com obrir el port als ciutadans, tancar el CIE o crear una funerària pública— que no ha pogut executar.

Fonts del Govern asseguren que portaran aquestes iniciatives al ple encara que les perdin: “Lliurarem totes les batalles amb les cartes cara amunt; si les perdem, que es vegi que hem fet la feina”. Mentrestant, l’Executiu anuncia actuacions o obres que no han de passar pel ple i la inauguració de les quals es produirà abans de les eleccions: com les obres de la Meridiana o les del parc de Glòries. Les que continuen són algunes de les qüestions pendents. Algunes són anuncis del Govern municipal realitzats al marge del seu programa, ja des del Govern.

Obrir el Port Vell a la ciutat. El programa electoral de Barcelona en Comú prometia “recuperar el Port Vell per a usos públics i ciutadans”, però el govern s’haurà de conformar amb una reforma de la zona del Moll de la Fusta. El programa parlava de recuperar l’accessibilitat ciutadana fins a la línia d’aigua eliminant la tanca que clou la marina de luxe, que continua allà. El programa també prometia refer el passeig Marítim des de la Mar Bella fins al Fòrum i regular-ne l’aparcament.

Tancar el CIE. BComú, que reconeixia que un ajuntament no té competències, es comprometia a “pressionar políticament” per aconseguir el tancament del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca. Coincidint amb el final d’unes obres al centre, Colau va ordenar-ne el tancament al·legant que no té la llicència d’activitat adequada, però la resposta del Ministeri d’Interior va ser precipitar-ne l’obertura. Un any i mig més tard, i després de l’enfrontament entre l’alcaldia i el Ministeri, el CIE encara és obert.

Consultes. La promesa de fer consultes ciutadanes es va traslladar a una multiconsulta anual, concentrant diverses preguntes en una setmana de maig. Tenint en compte que el 2019 és un any electoral, la multiconsulta només es podria fer a la primavera, però està pendent d’un ple extraordinari, el 10 d’abril, per votar les preguntes, i de recursos davant la justícia.

Pla per al Barça. La remodelació del Camp Nou cueja des de fa dues dècades. El juliol passat, Colau va presentar un pla que va assegurar que estava consensuat amb els veïns i amb el FC Barcelona. Es diu Espai Barça i elimina les tanques, soterra l’aparcament i només permet fer-hi oficines i un hotel. Però passen els mesos, les comissions i els plens, i el pla no es tramita. El consens no estava lligat.

Llicència Sagrada Família. La increïble falta de llicència d’obres de la Sagrada Família és un tema recurrent que va esclatar per última vegada el novembre del 2016, quan els veïns van denunciar que el temple no respecta l’alineació del carrer. Vaja, que les columnes “trepitgen” la vorera. El consistori i els responsables de la Junta del Temple es van emplaçar a dialogar. Però ha passat un any i mig i el temple continua en obres i sense pagar llicència. Una qüestió sobre la qual les dues parts responen, quan els pregunten, que “s’està avançant en la comissió tècnica”.

Funerària pública. Aquesta no era una qüestió que figurés al programa electoral de Barcelona en Comú, però que el govern va anunciar amb la idea d’abaratir els enterraments. Primer va haver-hi una batalla d’estudis entre l’ajuntament i les dues funeràries privades, i el govern de Colau encara no ha trobat el suport polític per crear una empresa pública. Sí que ha decidit oferir enterraments de baix cost sense vetlla ni cerimònia.

Un “pla de xoc” oblidat

Al “Pla de xoc per als primers mesos de mandat” figuraven compromisos, com declarar la ciutat “àrea de tempteig i retracte”. És a dir, crear una figura jurídica per donar a la ciutat prioritat en la compra d’edificis a una preu inferior al del mercat. Tres anys després, d’aquesta possibilitat ni se’n parla malgrat la crisi d’habitacions per la bombolla del preu del lloguer. El pla incloïa una altra promesa, crear un abonament de transport públic “T-Ambiental”: una tarifa plana (50 euros) que inclogués metro, rodalies, busos, ferrocarrils, tramvia, Bicing i cotxe compartit. No obstant això, els únics títols “ambientals” creats són els que premien les persones que es treuen un cotxe contaminant.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_