Selecciona Edició
Connecta’t

La reforma de la N-230 proposada per Foment torna a dividir la Vall d’Aran

El Ministeri planteja una ampliació de la carretera que l'alcalde de Viella vol negociar mentre que el síndic la considera incompatible amb la comarca

Camions a la carretera N-230.
Camions a la carretera N-230.

El ministeri de Foment ha recuperat el projecte de reforma de la carretera N-230 entre el túnel de Viella i la frontera amb França, iniciativa que ha intentat tirar endavant sense èxit en diverses ocasions des del 2001. La proposta, amb un notable impacte paisatgístic i mediambiental, suposaria una inversió d'entre 85 i 112 milions d'euros per adaptar la via al creixent trànsit de camions. El projecte, com havia succeït en el passat, torna a dividir els representants polítics aranesos.

El pla de reforma de la N-230 s'emmarca dins l'estratègia iniciada el 2001 de convertir aquesta carretera en una autovia que connecti Lleida amb França, una infraestructura que va idear el primer govern de l'expresident espanyol José María Aznar (PP). Foment va obrir el gener passat el període per presentar al·legacions en els trams on hi voldria actuar a partir d'aquest 2018, entre Sopeira (Osca) i Viella. L'ampliació de la via aixeca polseguera en tot el recorregut però és a la Vall d'Aran on la qüestió genera més oposició.

Foment planteja quatre alternatives per al tram aranès, tot i que considera que la millor opció és la quarta, que rebutgen l'Ajuntament de Viella i el Conselh Generau d'Aran. A diferència de les altres alternatives, que milloren l'actual carretera ampliada a tres carrils, l'opció preferida del Ministeri és un nou traçat i més llarg, però que seria la que té menys impacte ambiental, segons la memòria del projecte: suposaria construir una circumval·lació que encercli la capital aranesa per la muntanya de la Tuca i el poble de Betrén, i connecti amb la carretera que porta a l'estació d'esquí de Baqueira Beret, cosa que no només alliberaria el nucli de Viella del transport pesant cap a la frontera sinó també dels vehicles que es dirigeixen cap a l'estació. L'Ajuntament de Viella i les pedanies del Mijaran van acordar el 16 de març rebutjar l'alternativa 4 perquè, malgrat els informes de Foment, consideren que el seu impacte ambiental és molt més gran.

Tant el Conselh com l'Ajuntament apunten que l'alternativa 1 és la menys conflictiva: és la més curta —les obres s'estenen en poc més de 10 quilòmetres— però és la que té més efectes en el medi natural dels voltants de Viella, segons indica el Ministeri, sobretot per la construcció de dos viaductes de 200 metres als boscos de Baricauba —zona protegida per la Xarxa Natura 2000 de la UE—, més un altre viaducte entre Viella i Aubert d'uns 450 metres i 30 metres d'altura que travessaria el riu Garona.

Malgrat considerar tots dos que aquesta opció és la menys perniciosa, existeixen diferències entre l'alcalde de Viella, Juan Antonio Serrano, i el síndic del Conselh, Carlos Barrera. Barrera crítica que Serrano vol negociar amb Foment l'aplicació de l'alternativa 1 desmarcant-se de les al·legacions que el Conselh vol presentar amb la Generalitat. El Consell d'Alcaldes de la Vall d'Aran i el síndic van acordar dimecres passat que intentaran consensuar les al·legacions. Serrano confirma que si no hi ha acord, Viella presentarà a Foment les seves pròpies propostes. El Conselh ha encarregat estudis d'impacte ambiental a experts de la Universitat de Barcelona i també de la Universitat de Girona, a més d'avaluacions extra de contaminació acústica i lumínica. L'Ajuntament de Viella també està a l'espera dels seus informes tècnics. Barrera incideix en què el Conselh treballa amb el Departament de Territori de la Generalitat les al·legacions centrades en l'impacte ambiental. Serrano reitera que no es posarà sota els designis de Barrera i de la Generalitat. L'alcalde de Viella afegeix que una de les idees que podrien plantejar-se a Foment és que la carretera des del túnel de Viella al municipi transcorri sota un altre túnel.

Barrera afirma que les quatre propostes són incompatibles amb la comarca i adverteix en concret dels efectes en el medi natural i en l'impacte que les obres tindrien en l'economia de l'Aran: la carretera del túnel de Viella fins a aquest municipi només té un diàmetre de poc més de 5 metres i el 60% dels 11 quilòmetres d'obres requereixen perforació de roca, pel que és molt difícil que l'alternativa 1 tiri endavant sense importants interrupcions en la circulació del principal accés a la Vall d'Aran.

Serrano concedeix que la interrupció del trànsit pel túnel de Viella és un obstacle important, i que l'única alternativa que permetria obert el trànsit quasi sense interrupcions és la favorita del Ministeri però és la que rebutgen tots a la Vall d'Aran. Serrano subratlla que ell i els representants de les pedanies de Viella i el Mijaran van concloure que l'opció menys negativa era la 1. "Amb tots els pedanis de Viella vam consensuar que l'alternativa 1 ha de negociar-se. Personalment crec que fa poc mal. El que digui el síndic no canviarà el que creguem que és la prioritat per a Viella". Serrano està d'acord amb Barrera que la carretera és antiga i precària per fer front al trànsit de camions. "Aquesta carretera s'ha convertit en l'eix central del transport pesant del Pirineu i la situació és insostenible", va dir el síndic en un debat recent a Catalunya Ràdio.

Efecte del 155

"A la Vall d'Aran hi ha un repte perquè un dels grans actius és el paisatge com a reclam turístic i no es pot fer qualsevol cosa, però el problema dels camions el tenim, i no fer res tampoc és cap solució", va explicar en aquell debat Pere Lleal, enginyer que treballa amb el Conselh. Lleal va valorar que les quatre alternatives tenen un impacte notori perquè inclouen viaductes d'entre 30 i 60 metres d'altura. Barrera va assegurar que el govern central està aprofitant l'aplicació del 155 per ressuscitar projectes antics del PP.

El Conselh, sota mandat de Barrera, va presentar el 2003 una alternativa que va generar un fort enfrontament entre Convergència Democràtica Aranesa –CDA, el partit que lidera Barrera–, i Unitat d'Aran, partit germà del PSC: el govern aranès va proposar aleshores substituir els viaductes que haurien d'envoltar Viella per un túnel de 4 quilòmetres entre Casau –pedania de Viella– i el poble de les Bordes, al Baix Aran. UA ho va rebutjar pel cost del pressupost i perquè aïllava els pobles del Baix Aran, segons el secretari general d'UA, Paco Boya. Barrera descarta recuperar aquesta idea pel xoc que va generar amb l'oposició. Barrera creu que Foment hauria de proposar una altra alternativa perquè el projecte és el mateix que el 2001 va ser rebutjat pel Conselh i els ajuntaments aranesos.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >