Selecciona Edició
Connecta’t

Els comuns, disposats a fer un Govern amb Esquerra si renuncia al procés

El partit d'Ada Colau exigeix una agenda social i l'abandonament de la via unilateral

Xavier Domènech, amb Jordi Turull, en un ple del Parlament.
Xavier Domènech, amb Jordi Turull, en un ple del Parlament.

Catalunya s'aboca a un bloqueig institucional si abans del 22 de maig no s'ha investit el president de la Generalitat. Un dels escenaris alternatius passaria per formar un Govern no independentista, un extrem que estan disposats a explorar els comuns liderats per Xavier Domènech i per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, si Esquerra Republicana es deixa anar de la mà de Junts per Catalunya. Les premisses perquè tiri endavant aquesta alternativa no són fàcils i més amb la situació d'empresonament dels líders del procés, però els comuns fa dies que reclamen que s'estudiïn “majories alternatives”.

Esquerra Republicana va governar la Generalitat amb el PSC i Iniciativa per Catalunya (ara evolucionada en els comuns) entre el 2003 i el 2010, però a partir del 2012 va prioritzar el separatisme al seu caràcter d'esquerres i va ser soci parlamentari d'Artur Mas i després va formar part del Govern de Carles Puigdemont amb la coalició Junts pel Sí. El camí recorregut pels republicans amb l'antiga Convergència (ara PDeCAT) i la CUP ha entrat en un carreró que sembla que no té sortida i creixen les demandes perquè ERC ampliï l'espectre dels pactes més enllà de l'independentisme.

Xavier Domènech, president del grup parlamentari de Catalunya en Comú-Podem, ho va reclamar de manera clara durant la segona sessió del debat d'investidura fallit del passat dia 24, quan va advocar perquè es configurin majories “transversals [amb independentistes i no independentistes], àmplies i progressistes”, a més d'un “front democràtic” en la defensa dels drets fonamentals i les llibertats que reculli des del PSC fins a la CUP.

El president del Parlament, Roger Torrent, també va reclamar ampliar la base contra “la repressió”, però els comuns aclareixen que el seu acostament a l'independentisme en contra de l'empresonament dels líders del procés no els obliga a res. “Si no vam donar suport a un Govern quan van empresonar Oriol Junqueras no ho farem ara perquè han detingut Puigdemont i hagin empresonat els que van ser els seus consellers”, explica un dirigent dels comuns.

Domènech va prometre en la campanya electoral que els seus vots mai servirien per investir un president de Junts per Catalunya i ho manté. Una altra cosa seria un candidat d'ERC. “Quan Esquerra acabi de desfullar la margarida serem aquí, però mentre segueixin enfangats en el debat processista amb la CUP i l'ANC i la unilateralitat, no hi ha res a fer”, assegura aquest mateix dirigent.

Segons la seva opinió, la solució passa per “la via Tardà”, en referència a la proposta que va formular el 5 de març el diputat d'Esquerra en el Congrés Joan Tardà en un article publicat a El Periódico, on exposava que “el republicanisme ha de convergir” amb les forces polítiques favorables al referèndum vinculant, però també amb el PSC.

Les condicions perquè es forgés aquest Govern d'esquerres no independentista no són fàcils de complir. El primer requisit que plantegen els comuns és un Govern de quatre anys que prioritzi l'agenda social i que abandoni la unilateralitat en la qual han perseverat en els últims mesos amb les conseqüències judicials conegudes. Això implicaria l'abandonament definitiu de l'acord subscrit el 8 de març entre ERC i Junts per Catalunya, que fins ara segueix en un calaix a l'espera de pactar un candidat viable.

El segon condicionant seria sumar-hi el PSC, cosa que tampoc serà fàcil. Miquel Iceta subscriu el discurs de Domènech de formar “àmplies majories”, però va més enllà i reclama un Govern de concentració que inclogui Ciutadans, una formació incompatible amb ERC. El líder del socialisme català va admetre dimarts sense objeccions a Telecinco que manté més bones relacions amb Esquerra que amb el grup parlamentari de Junts per Catalunya, però ha exigit als republicans una renúncia clara a la independència a canvi del seu suport.

A aquests requisits caldria sumar-hi després l'aritmètica parlamentària. Esquerra, el PSC i els comuns sumen 57 diputats i perquè prosperés aquest pacte d'investidura en segona volta hauria de produir-se l'abstenció de Junts per Catalunya o almenys d'una part dels seus diputats. Aquest últim escenari implicaria la ruptura definitiva d'un grup parlamentari cada vegada més dividit entre els seguidors de Carles Puigdemont i els alineats amb la moderació del PDeCAT, els postulats del qual estan ara més propers a Esquerra que no pas a l'expresident.

Amb aquests obstacles superats, caldria parlar de noms per presidir la Generalitat i Esquerra no va sobrada de candidats, amb Oriol Junqueras a la presó i Marta Rovira fugida a Suïssa. A diferència del que passa amb el Govern central, per presidir la Generalitat cal ser diputat i això redueix molt les possibilitats.

Alguns sectors independentistes han fet circular en els últims dies el nom d'Ernest Maragall (75 anys), exconseller d'Ensenyament del PSC amb el tripartit i ara diputat d'Esquerra, però, d'una banda, els socialistes el vetarien i, de l'altra, no desperta entusiasme entre els comuns. D'aquesta manera, l'avançament electoral a Catalunya està cada vegada més a prop.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >