_
_
_
_
_

Menys agenda i més metges per a una de les zones amb més pressió assistencial

Els facultatius d’atenció primària del Vallès i el Maresme aconsegueixen que Salut millori les seves condicions laborals després d’anys afectats per les retallades

Jessica Mouzo
Una dona surt del CAP de Premià de Mar.
Una dona surt del CAP de Premià de Mar.joan sánchez

Els metges d’atenció primària de l’Àrea Metropolitana Nord de l’Institut Català de la Salut (Vallès i Maresme) van tocar fons al novembre. Un problema d’organització amb unes guàrdies va ser la gota que va fer vessar el got en una zona socioeconòmicament complexa i especialment castigada per les retallades sanitàries durant la crisi i l’escàs atractiu per atreure professionals que cobrissin baixes i vacances. Els facultatius es van plantar davant d’una pressió assistencial “insostenible” amenaçant, fins i tot, amb una vaga i l’ICS ha accedit a les seves demandes: els metges de família de la Metropolitana Nord no tindran més de 25 visites al dia (12 minuts per pacient), disposaran d’horaris més flexibles i es contractaran 39 metges per reforçar els equips.

A finals del 2017, el grup de WhatsApp que van muntar espontàniament uns 200 metges de la Metropolitana Nord treia fum. La càrrega de treball era insuportable, les agendes eren infinites i la falta de personal posava contra les cordes els 64 equips d’atenció primària, que atenen una població d’1,4 milions de persones de 71 municipis. Tampoc hi ajudava la realitat de l’entorn, catalogada com a zona amb importants desigualtats socioeconòmiques i amb un elevat percentatge de pacients hiperfreqüentadors (més de 24 visites l’any). “Aquí es van patir molt més les retallades, es va reduir molt el pressupost. A més, els metges no volen venir a aquestes zones. La ciutat de Barcelona és molt més atractiva per treballar, per exemple”, explica el doctor Juancho Montero, del centre d’atenció primària (CAP) Rocafonda de Mataró. Dins del seu pla d’assignació dels pressupostos d’atenció primària en funció de les desigualtats de l’entorn, el Departament de Salut va reforçar l’any passat la partida econòmica als 155 equips d’atenció primària amb més complexitat. El 22% estaven situats a la Metropolitana Nord: 35 dels 64 equips d’atenció primària del territori van rebre una injecció econòmica.

“És una de les zones amb més densitat de població i, amb les retallades, va patir els ajustos pressupostaris més severs. A més, s’han perdut professionals perquè les jubilacions no se substitueixen i tampoc es cobreixen les baixes, de manera que la càrrega de treball augmenta”, apunta Óscar Pablos, secretari del sector d’atenció primària de l’ICS del sindicat Metges de Catalunya. Segons les dades de la memòria de l’ICS, a la Metropolitana Nord hi havia, el 2016, 7.210 professionals (entre atenció primària i hospitalària), un 14% menys que el 2012.

L’Àrea Metropolitana Nord de l’ICS

Territori: 71 municipis del Maresme, Barcelona Nord, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental.

Població de referència: 1,4 milions d'habitants.

Recursos assistencials: 64 equips d'atenció primària (84 CAP, 22 consultoris locals i dos CUAP), un hospital i un centre de salut mental.

Pressupost: 482,7 milions.

Amb aquest panorama, els metges de la Metropolitana Nord van protestar a l’ICS per la “situació preocupant” que estaven vivint amb la saturació de les agendes i la falta de personal. “L’ICS aposta per un model basat en la quantitat. Calia posar fi a les agendes infinites de 40 o 50 visites diàries. Ha d’existir un límit de visites per la seguretat del pacient i del metge”, sosté Pablos, que va actuar com a mediador entre els facultatius i l’empresa. “La mitjana per visita hauria de ser de 10 minuts i hi ha centres que tenen sis minuts, un temps completament insuficient”, afegeix.

L’ICS va acabar accedint a les demandes dels professionals i al gener va publicar una instrucció amb un paquet de mesures per alleujar la pressió assistencial. “Hi va haver un reconeixement de l’esforç dels professionals i que tenien un excés de càrrega de treball on faltava cobrir substitucions. La instrucció és un pas endavant”, admet la doctora Núria Prat, directora d’atenció primària de la Metropolitana Nord.

Entre les mesures, la instrucció inclou una agenda ordinària de fins a “un màxim de 25 visites presencials” al dia, és a dir, 12 minuts per consulta. A més, el document recull la contractació de 39 nous metges en els propers 18 mesos per garantir que cap facultatiu tingui en el seu contingent més de 1.500 targetes sanitàries assignades. També preveu una millora de les retribucions dels torns dobles voluntaris i horaris més flexibles en les consultes i en els centres d’atenció primària per facilitar la conciliació. “La instrucció aporta eines com la gestió de la demanda, que cada necessitat assistencial pugui ser atesa pels professionals més preparats”, apunta Prat, que assegura que també milloraran l’oferta per atreure metges nous: “Per ser més atractius hi ha una proposta de nous models organitzatius, que els horaris no siguin matí-tarda, homogeneïtzar l’horari de tancament… En 18 mesos, hi haurà dues fornades de metges residents a les unitats docents que intentarem fidelitzar”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_