Selecciona Edició
Connecta’t

L’independentisme vol que el Parlament reconegui el dret de Puigdemont a ser investit

Els tres grups independentistes pacten unes resolucions que es debatran aquesta setmana

Torrent es dirigeix a la reunió de la Junta de Portaveus.
Torrent es dirigeix a la reunió de la Junta de Portaveus.

Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP han sol·licitat aquest matí la celebració d'un ple urgent al Parlament en els propers dies per reclamar la llibertat dels líders independentistes empresonats i comprometre's a garantir els drets polítics de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull. La proposta tirarà endavant perquè l'independentisme té majoria a la Mesa i la Junta de Portaveus de la Cambra i perquè s'ajusta a la previsió del reglament.

Les tres formacions independentistes han registrat aquest matí dues propostes de resolució en les quals es recullen aquestes peticions i que seran debatudes en aquest ple urgent. La data de celebració la fixarà aquesta tarda la Mesa de la Cambra i la Junta de Portaveus, però es dona per fet que serà aquesta setmana.

"El Parlament reclama la posada en llibertat immediata dels diputats i exdiputats d'aquesta Cambra que estan privats de llibertat", diu el text d'una de les propostes de resolució. Queda per veure si el pronunciament es pot aprovar, ja que el magistrat de el Tribunal Supremo Pablo Llarena no ha autoritzat la delegació del vot d'alguns diputats que estaran absents: Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva, empresonats divendres, i Marta Rovira, secretària general d'Esquerra Republicana, fugida a Suïssa.

Aquell mateix dia van ser empresonades Carme Forcadell, expresidenta del Parlament, i l'exconsellera Dolors Bassa, però han renunciat a l'escó i ja han estat substituïdes a la bancada independentista.

"El Parlament es compromet, mentre duri aquesta situació, a adoptar les mesures necessàries per garantir que puguin exercir els seus drets polítics" Puigdemont, Turull i Sànchez, diu en un altre moment la proposta de resolució, que invoca també les mesures cautelars adoptades el dia 23 de març pel Comitè de Drets Humans de l'ONU.

Mentrestant, la portaveu de Junts per Catalunya (JxCat), Elsa Artadi, ha explicat aquest dilluns que el seu grup parlamentari busca la fórmula perquè Carles Puigdemont sigui un president "no simbòlic" sinó "de debò". Després que ahir la CUP s'oferís a incorporar-se a la Mesa del Parlament per "facilitar" una investidura a distància de Puigdemont –malgrat les mesures cautelars que va imposar el Tribunal Constitucional per impedir aquesta possibilitat–, aquest dilluns Artadi ha obert la porta al fet que el líder de JxCat, detingut a Alemanya, sigui reconegut com a president. "Amb els elements que tenim, cal veure com fem Puigdemont president, no només simbòlic, sinó president de debò", ha afirmat en una entrevista a TV3.

El president del Parlament, Roger Torrent, va anunciar ahir que aquest dilluns activarà formalment els primers contactes amb partits, sindicats i entitats de la societat civil per articular un "front comú pels drets i llibertats", per "salvar la democràcia". En un missatge institucional, Torrent va subratllar que "la causa de la democràcia està per sobre de qualsevol interès" i ha afegit, en el dia que l'expresident Carles Puigdemont ha estat detingut: "Posem unitat, intel·ligència col·lectiva, aparquem discrepàncies, construïm esperances".

L'anunci d'Artadi de reprendre el nom de Puigdemont per a la investidura s'intueix una quimera després que el Tribunal Constitucional advertís el 28 de gener que només podia presentar-se al debat parlamentari amb permís del jutge Pablo Llarena i de manera presencial. Els lletrats de la Cambra van advertir en el seu informe que la investidura telemàtica no era possible.

Malgrat aquest advertiment, Junts per Catalunya va registrar a primers de febrer una proposició no de llei per reformar la llei de la presidència de la Generalitat i permetre la investidura telemàtica. La idea va quedar aparcada unes setmanes perquè Esquerra Republicana considerava que això era tornar a la via de la desobediència, però finalment la setmana passada va cedir i la Mesa va admetre l'inici de la tramitació d'aquesta reforma.

El secretari general del Parlament també ha advertit en un altre informe jurídic que aquesta reforma legal no pot servir per investir Puigdemont, però l'independentisme ha seguit endavant amb els seus plans i el Butlletí Oficial del Parlament va publicar divendres el text perquè els grups parlamentaris presentessin al·legacions, la qual cosa denota la intenció de voler tramitar la reforma legal.

ERC demana explorar la resposta unitària

Des d'Esquerra Republicana han evitat posicionar-se oficialment sobre la proposta de Junts per Catalunya i la CUP d'intentar investir Puigdemont. "Els més important ara és que el president quedi en llibertat. El seu advocat ja ha dit públicament que la prioritat és la seva defensa personal", ha explicat Sergi Sabrià, el portaveu dels republicans al Parlament.

ERC creu que la proposta de Torrent d'intentar buscar un front ampli té recorregut i per això, segons Sabrià, el partit "recull el guant". "Volem aquí a tothom, més enllà dels partits polítics", ha explicat Sabrià. El portaveu ha assegurat que no està sobre la taula un govern de concentració que inclogui el PSC, tot i que ha mostrat la voluntat de parlar "amb tothom".

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >