Selecciona Edició
Connecta’t

Viure en un local comercial per esquivar el preu de l’habitatge

Per a moltes famílies és l'única solució, malgrat que no tinguin cèdula d'habitabilitat

Un local en lloguer al carrer de Bilbao, al districte de Sant Martí de Barcelona.
Un local en lloguer al carrer de Bilbao, al districte de Sant Martí de Barcelona.

Els preus del lloguer de l'habitatge a Barcelona i rodalies s’han disparat. El 2017 el preu del lloguer mitjà va arribar a fregar els 900 euros i va créixer un 10% només en un any. Alhora, la creixent concentració dels comerços en els principals eixos urbans i l'auge de la venda per Internet ha buidat fins a 30.000 locals comercials a Catalunya, que no s'utilitzen des de fa com a mínim cinc anys. Algunes famílies han vist en aquesta equació una solució ràpida al seu problema habitacional, i han optat per comprar, llogar o ocupar locals malgrat no disposar de cèdula d'habitabilitat.

A Barcelona, segons la immobiliària Amat, hi ha entre 8.000 i 10.000 locals buits, una xifra que l’Ajuntament redueix a 6.000. Aquesta immobiliària i els comerciants han aprofitat la Setmana del Comerç per demanar que es destini una part d'aquest estoc a habitatge social per a joves i persones grans.

El mes de juliol passat, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) va ocupar set habitatges en el bloc situat en el número 477 del carrer d’Aragó de Barcelona. Van allotjar-hi diverses famílies en situació vulnerable que van ser desnonades en altres zones de Barcelona. Una d'aquestes és la de l’Antonio. Va ser desallotjat juntament amb el seu fill d'un local comercial que, malgrat ser el seu domicili, no disposava de cèdula d'habitabilitat. Després del desallotjament, la PAH va assessorar-lo per entrar a la taula d'emergència habitacional i aconseguir un pis d'emergència. Com que venia d'un local sense cèdula d'habitabilitat, no va poder acollir-se a aquesta mesura. La PAH va allotjar pare i fill a l’Obra Social de la PAH al carrer d’Aragó, en un bloc on romanen malgrat la pressió del propietari, un fons voltor que pretén expulsar-los.

“Tenim casos de gent que viu en locals o en oficines, llocs que no tenen cèdula d'habitabilitat. No és el més habitual, però té un problema afegit: si et desnonen, quedes desprotegit, perquè en no venir d'un pis amb cèdula se't nega entrar a la taula d'emergència habitacional”, explica Lucía Delgado, representant de la PAH. L'últim cens municipal dels comerços de Barcelona mostra que Barcelona té 78.033 locals comercials, el 77,2% en actiu. L’Ajuntament calcula que 3.106 dels locals buits tenen un ús residencial encara que no tinguin cèdula d'habitabilitat. Alguns locals serveixen d'habitatge, altres de garatge o altres usos residencials. Els barris amb més locals buits, segons la Generalitat, són els situats a l'esquerra i a la dreta del mapa de la ciutat.

Davant la pràctica de donar un ús residencial als locals comercials, les immobiliàries han començat a pressionar l'administració perquè es pugui canviar l'ús d'un local. En una xerrada a la Setmana del Comerç, els comerciants de RetailCat i la immobiliària Amat van assegurar que uns 10.000 locals buits poden ser habitatges per als segments de població més amenaçats per l'augment del lloguer: els joves i les persones grans. No obstant això, van lamentar que l’Ajuntament sempre ha mostrat recels. “D'entrada l’Ajuntament no està en contra que hi hagi habitatges en antics locals comercials, sempre que tinguin cèdula d'habitabilitat i que no afecti el teixit comercial”, indiquen fonts de l’Ajuntament. El Consistori no disposa de cap registre sobre sancions per viure en un local comercial.

 

Un punt feble si hi ha denúncia

Famílies que han fet el pas i han optat per un local comercial o uns baixos per reconvertir-los en habitatge apunten que la convivència amb la resta dels veïns —que viuen en les plantes superiors del mateix immoble en pisos convencionals o en edificis propers— és completament normal.

No obstant això, puntualitzen que l'únic problema que es pot produir és si hi ha un conflicte per una altra causa i es descobreix que no es té cèdula d'habitabilitat. És un punt feble si hi ha denúncia encara que, de facto, no tenir aquest requisit no vol dir, ni molt menys, que no es tracti d'un lloc digne on viure.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ